L’home nu desperta passions al Leopold Museum de Viena

10.11.2012

Aquest era el cartell promocional que el Leopold Museum de Viena va penjar per la capital austríaca per fer publicitat de la seva nova exposició: “Nu masculí” (Nackte Männer). Una exposició artística sobre l’home, sobre el cos de l’home, sobre el cos de l’home nu… La polèmica va estar servida en safata i al cap d’uns dies, els joves del cartell ja portaven una franja vermella que els hi tapava les parts nobles.

 

Cartell promocional de l'exposició 'Nackte Männer' del Leopold Museum de Viena

La fotografia-cartell de la polèmica és una obra feta el 2006 pels francesos Pierre&Gilles titulada “Vive la France!”, i lluny de ser tres jugadors de futbol gairebé despullats, l’obra ens parla de més coses: ens parla de la passió pel futbol en motiu del Mundial d’aleshores, ens parla de la mescla de procedències dels jugadors de la selecció francesa (els mitjons i la pilota de cadascú porta un dels colors de la bandera francesa), ens parla de la multiculturalitat… i ens mostra el cos masculí nu. “Tabú!” xiulen unes llums de neó d’alerta. Encara?

Pierre&Gilles són uns artistes francesos referents de creacions fotogràfiques amb alt contingut homoeròtic (i kitsch) i certament el comissari de l’exposició devia triar la seva obra per provocar al personal, però n’hi ha per tant? No són tres homes despullats i ja està? L’escàndol rau en que es vegin els seus òrgans reproductors?… I és més, en la exposició de l’important museu vienès hi ha obres de Peter Paul Rubens, Paul Cézanne, Auguste Rodin, Gustav Klimt, Edvard Munch, Andy Warhol, Egon Schiele (és el museu amb la col·lecció més gran d’aquest artista), Jean Cocteau, fotografies de Wilhelm von Gloeden… Artistes menors? Si alguna obra d’ells fos el cartell també el taparien amb una franja vermella?… Potser no. Per què no muntar una exposició amb un eix temàtic ben clar? Clar que sí. Pintura, dibuix, escultura, fotografia… El cos de l’home, diguem-ho clar: despullat, sense roba. ¿En ple segle XXI i encara és més ‘exposable’ en un museu un nu femení integral que un de masculí?

La notícia de Viena ha arribat a tot el món: el museu es veia obligat a censurar l’obra en la seva publicitat. I sempre és el mateix, clar. La notícia de la censura haurà omplert més les sales del museu de curiosos? Segurament. En el nu masculí, així, exposat en art, encara hi ha tot un component de rerefons de curiositat, de rialla, de morbo, d’erotisme, d’homoerotisme exponencial… Si són els primers passos a la total normalització en el món de l’art del nu masculí, per molts anys hi hagi censures estúpides! Perquè que se’n faci aquest escàndol en un temps on els cossos despullats són constantment a la pantalla de la televisió, de l’ordinador i de tot arreu, ja fa l’assumpte una mica antiquat i recalcitrant.

 

Un policía vienès davant la imatge censurada del cartell

 

(P.S.: Una proposta per als museus haguts ¡i per haver! a la ciutat de Barcelona: una exposició així, a la capital catalana aniria molt bé de número de visitants. Per allò de la capitalitat gay. Ja ens entenem, ja ens entenem…)