Traduir Gerbrand Bakker

25.06.2012

Gerbrand Bakker | Foto: Ella Tilgenkamp

 

L’escriptor holandès Gerbrand Bakker ha obtingut el premi Llibreter que el Gremi concedeix a obres escrites en altres llengües. A dalt tot està tranquil,  publicada en català i castellà per l’editorial Raig Verd, és en paraules de l’escriptor sudafricà J.M. Coetzee «una novel·la de tendresa continguda i humor lacònic.» A dalt tot està tranquil ja havia obtingut el prestigiós premi IMPAC l’any 2010.

A dalt tot està tranquil narra la vida d’en Helmer, un granger que, amb cinquanta-cinc anys i una vida marcada per la solitud, prova d’entendre els motius del seu aïllament i prendre les regnes de la seva pròpia vida.

«He pujat el pare a dalt», la frase amb què en Helmer obre A dalt tot està tranquil, és un esquer. La llegeixes i vols saber més coses. De la relació del protagonista amb el seu pare, de la seva història, de la seva vida. Les pàgines següents donen les primeres pistes d’una convivència àrida, un pare d’actitud immutable, un fill ja gran que ha pres la decisió d’apartar del camí l’obstacle que li barra el pas i d’obrir-se un espai propi. Però més que una història, el lector descobreix el paisatge i la vida del protagonista, una vida que, justament, només pot existir en aquest paisatge.

L’entorn rural està tan ben descrit que als Països Baixos tothom s’imagina erròniament que l’autor viu en alguna granja aïllada; per a la traductora que us escriu aquestes ratlles,  el gran repte va ser reproduir fidelment les imatges perquè si mai cap lector del llibre es troba al camp holandès, hi reconegui de seguida els prats, els canals i els ocells de la novel·la.

Una vegada vaig veure un documental sobre els pòlders en què un vellet esquerp, assegut a la porta de la seva granja, explicava a la càmera que no havia vist mai el mar i ho arrodonia amb un contundent «no se m’hi ha perdut res». El que impactava era que el dic era perfectament visible darrere de la casa, i que, per tant, veure el mar devia ser cosa d’allunyar-se’n uns quants centenars de metres. Una distància que aquell home no estava disposat a recórrer pel que a ell clarament li semblava una fotesa. Anys més tard, traduint A dalt tot està tranquil, em va venir a la memòria aquell vell. Podria haver estat el pare d’en Helmer.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Retroenllaç: Espais publicats – clipping XIII Premi Llibreter 2012 | MONMAR comunicació

  2. Retroenllaç: Espacios publicados – clipping XIII Premi Llibreter 2012 | MONMAR comunicació

  3. Un llibre fantàstic i una traducció fantàstica. Per sort vaig llegir primer el llibre i ara trobo aquest comentari i d’altres “pitjors” que corren de gent ben intencionada donant sempre masses informacions i trencant la màgia de la sorpresa, no només de l’argument sinó també de l’aire, del tacte de la novel·la. Tot i la queixa, moltissimes gràcies per la traducció, Maria.

  4. Un llibre molt especial, deliciós i profund , tens ganes que no s’acabi…m’ha encantat descobrir aquest autor. Gràcies a tots els que ho han fet possible.