L’Europa unida i sense fronteres de Mircea Cărtărescu

7.02.2017

L’escriptor romanès Mircea Cărtărescu va encetar dilluns el cicle de conferències “Vella Europa, noves utopies” que organitza el CCCB en homenatge a Zygmunt Bauman. Amb la conferència “L’Europa que tinc al cap”, Cărtărescu va definir la seva Europa personal i va reclamar la necessitat de recuperar l’entusiasme pel valor de la unitat.

El poeta Mircea Cartarescu | Foto de Pepe Herrero.

Europa, es diu sovint, és un continent cansat. Desproveït de futur, mancat d’inspiració, que sembla incapaç de donar resposta a les amenaces del present. Ahir l’escriptor romanès Mircea Cărtărescu també estava cansat, esgotat: portava dies manifestant-se als carrers de Bucarest protestant pel decret instaurat que despenalitza casos de corrupció del govern. “Això ha sigut la gota que ha fet vessar el got. La democràcia està en perill a Romania, es tracta de salvar i conservar un país europeu”.

La identitat europea és una capa molt important de la identitat romanesa. Així ho demostra la immensa pancarta que s’ha penjat aquests dies a Bucarest en què deia Unió Europea, t’estimo. En paraules de Mircea Cărtărescu, “el poble romanès s’estima molt Europa perquè, a diferència d’altres estats que ja van néixer europeus, Romania ha hagut de lluitar per ser un país europeu; els romanesos van somiar en Europa durant 200 anys”.

Mircea Cartarescu durant la conferència al CCCB | Foto: Miquel Taverna

Així arrencava la conferència de Mircea Cărtărescu. Vicenç Villatoro, director del CCCB, va presentar l’escriptor com una de les veus més importants de l’Europa contemporània i va recalcar la necessitat de seguir parlant sobre Europa i la importància de la literatura com a eina de reflexió: “La literatura té molt a dir per a la nova Europa. Potser no tindrà les respostes, però fa les bones preguntes”. La literatura com a canalitzadora de la nostra impotència davant d’aquesta Europa incerta.

Un somni intel·lectual

“Jo us parlaré de la meva Europa personal, de l’Europa que té la forma del meu cervell”. Per a Cărtărescu, Europa és i sempre serà un ideal, un mite. No només una construcció política, econòmica i social sinó també un somni intel·lectual.

Rimbaud, Gauguin, Kafka, Unamuno… Mircea Cărtărescu recorda que molts filòsofs i pensadors han volgut fugir d’Europa. Baudelaire va dir: “Qualsevol lloc, menys Europa”. Segons l’escriptor romanès, “tots ells volien escapar de la racionalitat mecanicista que governava Europa”. La resposta emocional de Cărtărescu cap a la fugida d’aquests artistes i pensadors és la següent: van fugir perquè sabien el que s’estava forjant a Europa al llarg del segle XX, perquè van preveure les terribles conseqüències de la creença nazi i socialista i no en volien formar part. “Encara hem de superar les conseqüències d’aquells actes: hem de prendre responsabilitat, recordar-los per aprendre a evitar-los.”

Una imatge mental complexa

“Per a mi Europa és una barreja de sentiments contraris, sobretot d’auto-amor i d’auto-odi; una imatge mental complexa”. De fet, aquí rau l’orgull que Cărtărescu sent de ser europeu: “Ser europeu implica ser complex, una criatura contradictòria que intenta trobar equilibri entre les seves contradiccions.”

L’escriptor romanès va recordar Goethe i Thomas Mann, que ja parlaven de la divisió europea de nord a sud i d’est a oest. Una divisió que, segons Cărtărescu, encara perdura i que, entre altres coses, encasella els escriptors i els obliga a escriure només sobre els estereotips de la seva casella, del seu país. “Els meus escriptors no els vaig buscar en un mapa, els vaig trobar a les estanteries de la biblioteca del meu poble, col·locats l’un darrere l’altre, sense cap frontera entremig”.

En aquest sentit, Cărtărescu reconeix que pertany a un espai psicolingüístic romanès, però el contingut dels seus llibres pertany a Europa. Ell somia amb una Europa que pot prendre moltes formes però que no és esquizofrènica. “Les actituds i ideologies poden ser diferents, però en l’art sempre trobarem un inconscient col·lectiu europeu”.

La unitat com a única oportunitat

Mai abans Europa no havia tingut tants reptes per superar. No sabem si el que està succeint és pel nostre bé o provocarà la nostra destrucció. Aquesta ambigüitat genera por, aquesta por porta a oblidar tots els valors apresos, i “l’últim dels valors que queda quan l’educació i la cultura fallen és el nacionalisme “, explica l’autor.

Després de citar Donald Tusk (“no Donald Trump”, aclareix): “units romandrem, separats desapareixerem”, Cărtărescu va afirmar que “el que ha fet Gran Bretanya és un gran error”. Per a ell, la unitat és la clau; perquè una Europa unida implica aconseguir la integració necessària per frenar l’auge del nacionalisme. Unitat per vèncer la por. “Aquest és el valor que hauria d’orientar l’Europa del futur. La meva Europa no té murs o telons d’acer, no té fronteres”.