L’esperanto, més que una llengua

2.01.2013

Dissabte 15 de desembre es celebrà a tot el món l’Esperanto Tago o Zamenhof Tago, diada de l’esperanto. A casa nostra, un dels centres de documentació esperantistes més rellevant del món, el Museu d’Esperanto de Subirats (MES), es sumà a la celebració del 125è aniversari de la creació de la llengua internacional, ideada per Llàtzer Zamenhof l’any 1887.

 

Museu de l'Esperanto de Subirats

 

L’esperanto es començà a consolidar a Catalunya a inicis del segle XX, arribant a tenir una important significació en la vida cultural i associativa fins a l’esclat de la guerra. Posteriorment, no va ser fins a la Transició quan va tornar a tenir un teixit de parlants considerable, molts d’ells avui en dia agrupats a l’Associació Catalana d’Esperanto-KEA.

L’efemèride va ser seguida per una cinquantena d’esperantistes que es van trobar al Museu per iniciar una jornada plena d’actes i que s’encetà amb la presentació de l’obra literària d’Anna Rosselló, escriptora i esperantista. Roselló, octogenària i actualment residint a Sant Pere de Riudebitlles, ha dedicat la seva vida a la lluita per la llibertat i a l’expansió de l’esperit internacionalista que tan bé representa l’esperanto. Amb el seu marit, el polifacètic Josep Travesset, són autors d’una vintena d’obres escrites a dues mans i en les que narren viatges, vivències i pensaments sorgits arrel de la seva intensa experiencia vital. Marcats per l’estretor moral de la postguerra, van viure durant uns anys viatjant per diversos països d’Amèrica dedicant-se a l’escriptura i a l’estudi dels pobles que anaven coneixent. Al retornar a Catalunya, encara amb la dictadura de Franco vigent, van viure la repressió més ferotge en la figura de la seva filla Carme, jove activista política. Tota aquesta vida de patiment i reptes ha forjat en Rosselló un esperit combatiu i ferm que encara es va poder copsar a Subirats. La familia Rosselló-Travesset ha cedit un fons de la seva obra literària que a partir d’ara podrá ser adquirida al mateix Museu d’Esperanto de Subirats (MES).

La jornada commemorativa va tenir continuïtat a Barcelona, amb una taula rodona a l’Espai Vilaweb en la que especialistes com Carme Junyent (UB) o Jordi Armadans (President Fundació per la Pau), van parlar de “Diversitat lingüística i pau”. L’acte, en què es tractaren temes com la contraposició entre llengua natural i artificial o el paper de les identitats lingüístiques en els conflictes bèlics, va omplir la sala i comptà amb les aportacions del nombrós públic assistent.

Finalment, la celebració dels 125 anys de vida de l’esperanto -llengua avui en dia parlada per més d’un milió de persones arreu del món- es va cloure amb un sopar de germanor al que van assistir també esperantistes d’indrets com el País Valencià o Bèlgica.

Per als no iniciats en la matèria, us recomanem una visita al Museu d’Esperanto de Subirats (MES), a l’Alt Penedès. En ell hi trobareu prop de 25.000 objectes relacionats amb aquesta llengua auxiliar i recopilats per Lluís Hernández. S’hi fan visites els dissabtes i diumenges a les 13h (info: www.museuesperanto.org). Disposeu de més informació a la web Esperanto.cat  i podeu fer les primeres passes en la llengua consultant un mètode d’aprenentatge on-line en català a Lernu.net. Sense dubte, descobrireu que l’esperanto és “més que una llengua”!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Gràcies per aquesta bona síntesi de la jornada… només tres apunts. En Jordi Armadans no és pas president, sinó director de la Fundació per la Pau. Hi havia una esperantista de Suïssa, de Bèlgica diria que no. Per la tarda, no eren pas tres els ponents? I posats a matisar, potser es podria concretar quina és la guerra a la que es fa referència i que els llibres van ser escrit a 4 mans.