L’Espai Fabra

Dijous es va inaugurar a l’Institut d’Estudis Catalans l’Espai Pompeu Fabra, que recull una col·lecció de materials del pare de la codificació de la llengua catalana. S’hi exposen documents originals, reproduccions, imatges i algunes fitxes manuscrites del que seria el diccionari del 1932.

Quan se cita Josep Pla, es reprodueix tot sovint una de les seves afirmacions entorn d’un gran homenot relacionat amb la llengua catalana: “Ha estat el català més important del nostre temps perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d’obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible”. Pla parlava del seny ordenador de la llengua catalana,  membre de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Secció Filològica des del 1917 fins al 1948: Pompeu Fabra. Doncs bé, el català més important del temps de Pla, i del nostre, ja té un espai d’homenatge. Han calgut molts anys per aconseguir-ho. Finalment s’ha fet coincidir la presentació del novè i últim volum de les obres completes del Mestre amb la inauguració d’un espai dedicat a Fabra.

El trobareu al primer pis de l’Institut d’Estudis Catalans, en una estança de pas, cap a la Presidència, amb l’ascensor transparent a la cantonada. L’Espai recull una bona col·lecció de materials que reflecteixen la vinculació de Fabra amb l’Institut i la seva aportació extraordinària a la codificació de la llengua catalana. S’hi inclouen, per exemple, documents originals, reproduccions, imatges i impresos relacionats amb la figura de Pompeu Fabra. Així, hi ha algunes fitxes manuscrites del que seria el diccionari del 1932 i primeres edicions d’obres diverses. Una gran imatge del Fabra avencístic presideix el lloc.

Són dues les fonts d’aquest espai: la documentació que conserva el mateix Institut en relació amb l’activitat de Fabra (cartes, actes, treballs lexicogràfics…) i els fons bibliogràfic i d’arxiu Pompeu Fabra, de Jordi Mir, codirector de les obres completes del Mestre. Mir, que ha anat recopilant material fabrià des de la dècada dels 50 del segle passat, ha enriquit l’Espai amb 1.535 registres d’obra impresa. No tot es pot veure, però. Hi ha una sèrie de material ubicat en contenidors i camises de preservació, a l’arxiu de l’Institut. Se’n preveu la digitalització els pròxims anys. L’Espai Fabra també té presència a la xarxa: http://pompeu-fabra.espais.iec.cat.

Aquesta inciaitva, que ahir al vespre va aplegar un munt de públic a l’Institut, hauria de facilitar la recerca i la difusió de la persona i l’obra de Pompeu Fabra. La primera oportunitat per veure’n els fruits pot ser en el marc del iv col·loqui internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”, que tindrà lloc al novembre a Tarragona.