L’escola, o com apoderar els infants a construir una vida amb sentit

30.09.2016

“Quan tots els alumnes que aquest any han començat P3 arribin a l’edat laboral, probablement les professions d’avui dia s’hauran transformat: per això hauran de tenir unes competències diferents, noves i hauran d’estar adaptats als nous reptes laborals”, reflexiona Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, per donar pas al XXIV Fòrum Local d’Educació de la Diputació de Barcelona, que ha tingut lloc al Caixafòrum de la ciutat i que enguany ha girat entorn del lema “Innovació, escola i municipis“. “La meva filla diu que de gran vol ser instagramer; no sé si en un futur serà possible, però hem de donar criteri, formació i capacitació als infants per a les competències de futur”, afegeix.

Font: Pixabay

Font: Pixabay

Al Fòrum Local d’Educació d’enguany s’ha abordat la importància del món local en l’educació, d’una banda, i la transformació educativa, de l’altra. Per a Meritxell Ruiz, consellera d’Educació de la Generalitat, els ajuntaments tenen un paper clau en l’àmbit educatiu i per això la relació entre ens locals i ensenyaments ha de ser estreta. Per fer front a aquests nous reptes i repensar l’educació i l’organització de l’aprenentatge, han sorgit diversos moviments —Escola Nova 21, Escoles Tàndem, Xarxa d’Instituts Innovadors, etc.— amb l’objectiu de “dotar els infants d’unes competències que els permetin ser autònoms i tenir un projecte de vida satisfactori en aquest entorn”, tal com subratlla Eduard Vallory, president del centre UNESCO de Catalunya i impulsor d’Escola Nova 21.

El canvi educatiu des de cada barri i municipi: un repte col·lectiu

Eduard Vallory ha obert la jornada amb una ponència sobre “El canvi educatiu des de cada barri i municipi: un repte col·lectiu”. Segons Vallory, per repensar l’educació cal tenir en compte que no podem aïllar l’escola del moment en què vivim, caracteritzat per la complexitat i la incertesa a causa del canvi tecnològic i, sobretot, per Internet, que ha permès la democratització dels coneixements i la manera com hi accedim. “L’escola pot ser un instrument que permeti apoderar els nostres infants per donar-los resposta”, ha assegurat.

Quin és el propòsit de l’educació? Com ha de ser l’aprenentatge per assolir aquest propòsit? Per a Vallory són les dues preguntes clau que cal que ens fem per repensar l’educació: “Cal dotar els infants d’unes competències que els permetin ser autònoms i tenir un projecte de vida satisfactori en aquest entorn”. Segons Vallory, l’educació ha de proporcionar instruments que satisfacin les vocacions professionals i dotar-nos de la capacitat de crear, així com ajudar-nos a definir el nostre projecte vital, per saber entendre com som i per bastir una vida en comunitat.

Per dur a terme aquest canvi cal, però, actualitzar el sistema educatiu que posi èmfasi en la necessitat de desenvolupar competències que permetin als alumnes arribar al coneixement. Aquesta actualització, que ha de produir-se en un espai intermedi d’interacció entre mestres i centres, en forma de xarxes, es concreta en quatre punts: el propòsit de l’educació, les pràctiques d’aprenentatge, els sistemes d’avaluació i l’organització del centre, que ha de virar cap a un aprenentatge obert a l’entorn. “La innovació ha de dotar els infants amb eines per sobreviure al món”, resumeix Vallory.

Innovació i escola educativa: què, com i quan

A partir de quatre casos concrets, en una taula rodona moderada per Joan Quintana, director de l’Institut Relacional, Boris Mir, David Atzet, Albert Inglès i Marta Comas han reflexionat sobre la innovació educativa. Boris Mir, director adjunt del programa Escola Nova 21 i impulsor de l’Institut-Escola Les Vinyes, ha abordat els objectius d’aquest projecte, nascut com una aliança d’escoles i entitats, com la UNESCO, la Fundació Bofill, la UOC, la fundació “La Caixa”, i amb el suport de la Diputació de Barcelona, que té com a objectiu fer créixer les accions de canvi educatiu. Escola Nova 21 ha nascut impulsat per experiències similars ja existents i per un grup de persones que comparteixen eines per avançar cap a un canvi educatiu. “Aprendre és un diàleg”, diu Mir, i això em fa pensar que la innovació educativa té un precedent tan antic com el mètode maièutic socràtic.

“Escola Nova 21 vol catalitzar una onada de canvi per transformar el sistema educatiu cap al marc d’escola avançada”, explica el professor. El programa es basa en dos eixos: d’una banda, replantejar i actualitzar el propòsit de l’educació i, de l’altra, fonamentar-ho en unes pràctiques estructurades a partir de l’aprenentatge. L’objectiu és capacitar els alumnes per la vida plena, és a dir, formar-los en totes les competències. De moment, s’han adherit al projecte un total de 481 escoles, un 68% de les quals són centres públics i un 32%, concertats. El 80% dels centres inscrits pertanyen a les comarques barcelonines.

David Atzet és director del SINS Cardener i membre de la Xarxa d’Instituts Innovadors de l’ICE i la UAB, la qual sorgeix fruit de l’experiència d’equips de treball innovadors a l’aula amb l’objectiu d’ampliar la perspectiva més enllà d’una aula concreta. La xarxa d’instituts innovadors es basa en l’autoformació d’un grup estable de centres amb voluntat innovadora, que treballen en xarxa, cooperant i utilitzant les TIC+C. “Quan entres en xarxa i comparteixes experiències, la xarxa esdevé un viver de noves idees”, assegura. Actualment la xarxa implica una trentena de professors i tres centres de forma directa —de manera indirecta s’ha arribat als 20 centres—, que comparteixen i posen en comú una activitat conjunta en una trobada final: “El centre no sols valora l’activitat, sinó que pot saber què fan els altres centres que viuen experiències semblants”, aclareix Atzet.

“En un centre amb un 99% d’immigració, amb un equip docent poc reciclat i un espai històric que no es pot reformar per qüestions d’espai, es pot fer innovació educativa?”, planteja Albert Inglès, cap d’estudis de l’escola Miquel Bleach, que forma part del programa Escoles Tàndem. “La innovació és per a tothom, però no ho podem fer sols”, continua Inglès, que aclareix que l’escola volia fer un canvi però es va adonar que necessitaven ajuda externa. I així és com van contactar amb el programa Escola Tàndem, de la Fundació Catalunya-La Pedrera, inspirat en les Magnet Schools estatunidenques, i que té com a objectiu aconseguir que tot l’alumnat desenvolupi al màxim les seves capacitats. El 2012-2013 l’escola Miquel Bleach va fer tàndem amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya i va incloure l’art i el patrimoni artístic com a eix transversal dins del currículum de l’educació infantil i primària. A partir d’aquí, l’escola treballa per projectes que parteixen de l’art: s’escull un tema, es duu a terme una instal·lació artística fent treball amb les famílies i s’exposa tota la recerca. Un altre del projecte en què està immers l’escola és Visual Thinking Strategies.

Marta Comas, directora de l’Àrea d’Innovació, Programes i Formació del Consorci d’Educació de Barcelona, ha assegurat que el 54% de les escoles barcelonines estan immerses en projectes d’innovació educativa. De fet, la institució ha treballat per generar les oportunitats que els mestres i les escoles de Barcelona tinguin a prop totes les eines de Barcelona perquè aquestes aliances sembrin una llavor que acabi generant una transformació de mirada i de sistemes. Així, Comas ha volgut destacar la necessitat de repensar les institucions, perquè ens trobem en un moment de canvi: “És el moment en què moviments i models educatius hem de generar espais de discussió, però des de l’administració hem de saber que a nosaltres ens ho poden exigir i cal que ens repensem per poder generar les condicions objectives perquè aquest canvi sigui possible”.

Comas ha volgut remarcar els deures pendents de l’administració: d’una banda, assemblar-se més a Finlàndia, que “baixa la gestió al municipi”; i de l’altra, reflexionar sobre els temps i la gestió dels equips docents, els horaris laborals, les flexibilitats, etc.

Els municipis davant la innovació educativa: el repte de ser-hi i garantir-ne l’equitat

Esther Salat, vocal de la Comissió d’Ensenyament de l’Associació Catalana de Municipis, ha volgut destacar que el concepte de ciutat educadora, que ha evolucionat cap a una idea de “ciutat que aprèn”: “Com a tal, la ciutat ha de crear experiències i entorns que facilitin l’aprenentatge. Gisela Navarro, vocal de l’Àmbit de Drets Socials de la Federació de Municipis de Catalunya, ha volgut destacar que l’obligació dels ajuntaments és treballar per l’èxit educatiu: “Com pot ser que els estudiants de secundària que fan treballs de recerca als instituts no tinguin la ciutat a l’abast? Nosaltres els hem de donar aquesta eina i posar-la a l’abast dels treballs educatius”, ha suggerit.

Els municipis davant la innovació educativa: experiències innovadores

L’última taula rodona ha posat sobre la taula algunes pràctiques innovadores en el teixit educatiu i ha reflexionat sobre l’èxit educatiu i en la manera com hi ha de contribuir la innovació educativa. Així, ha aplegat Joan Bassolas, gerent de la Fundació Ciutat de Viladecans, Joan Carles Navarro, cap de la secció d’Educació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, Esther Salat, regidora d’Educació, Universitat i Família de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Anna Franquesa, consellera delegada de l’àrea d’educació del Consell Comarcal d’Osona.

Actualment Viladecans compta amb un pla per a la millora de l’èxit educatiu que aglutina tots els projectes que es tiren endavant des de l’ajuntament i des de la comunitat. Des de fa un parell d’anys, es va decidir renovar i modernitzar les escoles amb pissarres digitals o fibra òptica. “Un cop feta aquesta inversió, calia fer un pas endavant cap a una transformació del fet educatiu i així va néixer la Xarxa d’Innovació Educativa de la ciutat, perquè els centres se sentin acompanyats no només per l’ajuntament sinó per les empreses, veïns o entitats que vulguin formar-ne part”, explica Joan Bassolas. Per tot això, l’ajuntament actualment ha impulsat un total d’11 projectes que s’han posat a l’abast de les escoles perquè s’adhereixin als que vulguin. Cal destacar projectes com la cotutorització dels treballs de recerca, o de l’AMPA 2.0, per donar suport a aquests òrgans i dotar-los dels instruments necessaris.

L’ajuntament del Prat de Llobregat ha posat en marxa un projecte d’educació musical comunitari a la ciutat, Entreinstruments, que, d’una banda, pretén democratitzar l’accés a la pràctica musical, però de l’altra, permet que les escoles puguin posar en pràctica pràctiques educatives experiencials actives i potenciar el desenvolupament artístico-social comunitari i els projectes singulars de cada centre. Actualment, quatre escoles del Prat han implantat tres dels projectes als ensenyaments curriculars que, a banda de ser un reforç a l’activitat lectiva, promouen activitats extraescolars vinculades a la música. “L’objectiu era que l’alumnat desenvolupés competències musicals, però també competències afectives i comunicatives”, assegura Joan Carles Navarro.

Sant Cugat del Vallès, en canvi, ha optat per implantar un projecte d’immersió tecnològica a les escoles. Empreses del sector tecnològic es van oferir per donar suport a les escoles per millorar les competències tecnològiques dels alumnes i per despertar vocacions científico-tecnològiques: “Es buscava donar resposta a la manca de vocacions científico-tecnològiques, perquè d’aquesta manera els alumnes podien comprovar que l’enginyeria estava present en el dia a dia”, explica Esther Salat. Segons Salat, aquest és un projecte molt transversal, perquè els projectes es treballen a diverses assignatures, no només a la de tecnologia.

Finalment, Anna Franquesa ha presentat el projecte Enxaneta, del Consell Comarcal d’Osona, sorgit de la necessitat de donar una resposta al fracàs escolar a través de la millora de les competències bàsiques. “El tret característic del projecte és procurar anticipar-nos i fer prevenció partint de les necessitats dels alumnes i dels seus interessos”, assenyala Franquesa. Per dur-ho a terme, s’assigna un mentor per a cada vuit infants d’entre sis i vuit anys que es troben en risc de fracàs escolar a una mateixa escola perquè faci una intervenció socioeducativa individualitzada sobre l’infant i les seves famílies, però també amb els tutors i professors. “Nosaltres considerem que cal apoderar les famílies de l’alumnat perquè entrin a l’escola i hi participin durant el procés d’aprenentatge”, ha sostingut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Assisteixo desesperat i força estupefacte a l’ofensiva tremenda que aquestes escoles -amb l’ajuda de la Caixa i la fundació Bofill- estan portant a terme. Hi ha una clara asimetria entre postures donat que ells estan organitzats i tenen veu allà on van -i un control sobre el màrqueting impressionant- i els que ens hi oposem no tenim ni portaveus, ni organitzacions dedicades a la defensa ni res que s’assembli. Per una banda els professionals ja veig que haurem de patir aquests plantejament però els pares i alumnes, em temo que no sabeu el que us ve a sobre. Els resultats seran tardans i els culpables segur que seran els altres (els professors, els recursos econòmics, l’esperit sant o a qui li toqui).