Les valquíries cavalquen de nou

18.01.2013

El Centre d’Art Contemporani Can Sisteré, de Santa Coloma de Gramenet, acull l’exposició Visions de La Valquíria. Aquest muntatge audiovisual reuneix 15 quadres de la col·lecció de Manel Bertrán inspirades en l’òpera homònima de Richard Wagner. La mostra es podrà visitar fins el proper 17 de febrer.

Manel Bertrán, organitzador i mecenes de la mostra.

La idea va sorgir en una conversa informal. Parlant amb el galerista Víctor Saavedra, l’empresari, col·leccionista i, a arran d’aquest projecte, mecenes Manel Bertrán decidí impulsar un muntatge que aplegués dues de les seves grans passions: l’òpera i l’art contemporani. Així que encarregà a diversos artistes una obra inspirada en el passatge de l’òpera La Valquíria, de Richard Wagner. Això passava el 2002, ja fa més de 10 anys. L’any següent s’havia de representar al Liceu L’Or del Rhin i La Valquíria, les dues primeres òperes que conformen la tetralogia wagneriana. El muntatge es mostrà a la Sala dels miralls del teatre barceloní el 2003.

Malgrat els anys transcorreguts, l’entusiasme de Bertrán pel projecte no ha decaigut en absolut. Com recordava el comentarista i crític musical Xavier Cester en la seva xerrada, Catalunya “és una terra on Wagner desperta passions furibundes”. Alimentada pel vent d’aquesta passió, la guspira que encengué el projecte no ha parat de créixer. “Loge! Loge! Aquí!” (Acte III, Escena III). El que en principi era una mostra de 9 obres, tantes com valquíries, s’ha ampliat fins a 15, que són les que es poden contemplar a Can Sisteré. Les mateixes, si fa no fa, que les hores que dura tota la Tetralogia.

'Mantenir lluny de tu la teva pròpia meitat', de Dino Valls.

Bertrán no ha variat la manera de treballar en tot aquest temps. Dóna completa llibertat als artistes per triar tant el passatge de l’obra en què es volen inspirar, com l’estil en el què ho fan. Aquesta llibertat és, sens dubte, la clau de la riquesa del muntatge. Lluny de la dispersió, la diversitat d’autors i estils, unificats per un mateix fil temàtic, són un reflex de les múltiples lectures que l’obra wagneriana permet. Per citar-ne només dues, la quotidianitat de l’obra de Marcos Pallazi, que mostra Sigmund i Sieglinde conversant en una cuina moderna, contrasta amb la inspiració renaixentista, d’una densitat de símbols extraordinària, de l’obra de Dino Valls, que acompanya aquest text.

Wagner pensava que l’òpera era l’obra d’art total. Les Visions sobre La valquíria tenen molt d’aquest esperit, perquè incorporen també l’audició de fragments musicals (imprescindible no passar per alt el suport de la pantalla, obra de l’artista Jordi Gispert) i una escenografia. Com correspon a la inspiració de la mostra, la intenció original és que els quadres s’exposin sobre plafons daurats formant un anell, en recordatori del l’anell del poder que desencadena tot el drama wagnerià. A Can Sisteré no ha estat possible respectar aquesta disposició. Però les dues sales contigües ofereixen un just equilibri entre la calidesa de la proximitat i la distància que les obres requereixen per poder-se contemplar amb comoditat. I acompleix unes de les condicions que Bertrán demana als llocs que acullen la seva mostra: “És un espai on s’hi ha sentit música”.

La pàgina web de les Visions sobre La Valquíria és un excel·lent complement de l’exposició. Ja sigui abans o després  de la visita, és interessant poder llegir els textos dels autors sobre les seves obres respectives per comprendre bé la seva riquesa de símbols.

Manel Bertrán passejava el dia de la inauguració, sol·lícit amb els presents i justament orgullós, per Can Sisteré. “Que brilli el seu estel per a l’home més feliç!” (Acte III, Escena III).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Una critica molt simplistica i descriptiva. Els quadres son espectaculars; desprenen força i una pinzellada de tristesa a la vegada. Val a dir que si coneixes la obra de Richard Wagner, en aquests quadres es poden veure molt dels motius que la opera ofereix.