Ahir al migdia va tenir lloc a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona la donació de l’arxiu personal de l’actriu Rosa Novell al Museu de les Arts Escèniques. El seu germà, el també actor Queco Novell va ser a l’acte presidit per Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre. Un fragment més de la memòria de les arts escèniques d’aquest país descansa als magatzems del MAE.
Força expectació i mitjans de comunicació van omplir l’auditori per un acte que no era res més que la representació, teatral i simbòlica, de quelcom que la família de Rosa Novell va fer realitat fa un cert temps. Tots els materials de l’actriu ja estan catalogats, indexats i desats en caixes al magatzem de la planta -2 de l’Institut del Teatre. Es tracta de fotografies, programes de mà, retalls de premsa, guions, llibretes i materials de molts dels espectacles on l’actriu va participar, i també s’hi poden trobar factures i material administratiu de l’època quan Novell va crear la seva pròpia companyia. Anna Valls, directora del Museu de les Arts Escèniques, comunicava eufòrica en acabar l’acte a l’auditori: “El Ramon Ivars ens acaba de regalar dos vestits!”.
A continuació vam baixar als magatzems del museu, al soterrani de l’Institut del Teatre, on ens va rebre la temperatura baixa i constant que necessiten els vestits, teatrins, titelles i altres obres d’art per a conservar-se en perfectes condicions. Anna Valls havia preparat una taula amb alguns materials, i quan va preguntar “Obrim la de El príncep d’Homburg?” Magda Puyo i Juanjo Puigcorbé es van excitar sobremanera. Puigcorbé, diputat de Cultura de la Diputació i present a l’acte (com a espectador), va protagonitzar aquest muntatge dirigit per Ricard Salvat amb la Companyia Adrià Gual, que es va estrenar al Festival Grec de 1981. També hi havia exposades fotografies de l’espectacle Oh, els bons dies, de Samuel Beckett, que Rosa Novell va protagonitzar el 1984 al Teatre Regina, en un muntatge dirigit per José Sanchis Sinisterra. “La millor Winnie que he vist mai!” cridava una Magda Puyo emocionada, “La Novell era LA Winnie!”.
Queco Novell va declarar que no sabia de l’existència d’un Museu de les Arts Escèniques, cosa que d’altra banda tampoc és tan excepcional. Des de que va tancar al públic quan estava allotjat al Palau Güell (propietat de la Diputació de Barcelona), l’any 1996, aquest ha sigut, certament, un “museu fantasma”. Fa anys que se sent la cantarella que se li està buscant una nova seu. Primer es va parlar de la Casa de la Premsa (molt a prop de l’Institut del Teatre) i després del Teatre Arnau (que sembla que ara no està en gaire bon estat), i mentrestant el MAE segueix sent un museu que és en realitat un magatzem, amb tresors amagats que només poden veure els seus arxivers i conservadors o, amb cita prèvia, els investigadors teatrals.
El Fons Rosa Novell passa a estar disponible per a tots aquells que vulguin investigar i tenir més informació d’una de les grans actrius catalanes de l’últim terç del segle XX i començaments del XXI. Esperem que aviat, un dia o altre, totes les obres d’art que dormen al soterrani de l’Institut del Teatre puguin veure la llum. I que es facin exposicions amb cara i ulls, que vagin més enllà de les exposicions de plafons que es poden veure a la sala que el MAE té a la planta baixa de l’Institut del Teatre.
Barcelona, aquesta ciutat que estima tant el teatre… Barcelona, ciutat de teatres… Per cert: algú es recorda de La Ciutat del Teatre?
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals