Les supertietes triomfen

Diuen que la Mostra d’Igualada és de teatre infantil i juvenil, però això no significa que els adults no s’ho puguin passar bé.  Les Supertietes, una obra de la companyia Les Bianchis, ha fet gaudir tant els grans com els petits.

Les Bianchis es converteixen en Supertietes | Font: lamostraigualada.cat

Contes infantils contra tot pronòstic és el llibre d’Empar Moliner d’on la companyia Les Bianchis ha extret les petites històries que conformen l’espectacle Les Supertietes, que s’ha representat dos cops al Teatre de l’Aurora durant la Mostra d’Igualada. Aquests contes, guiats per un bon fil discursiu i tres bones actrius, han fet gaudir petits i grans.

Els petits han vist una obra on els mitjons parlaven, un nen es feia amic d’un fantasma, els homenets del semàfor jugaven junts i les tietes eren supertietes. Els grans han vist una obra on els mitjons es destenyien, la por dels seus menuts desapareixia amb una cançó, els semàfors s’espatllaven quan plovia i, això sí que no canvia, les tietes eren supertietes.

“Les Bianchis neix el 2012 amb l’objectiu de fer un teatre per a tota la família, on els pares no acompanyin els nens al teatre sinó que ells també hi vagin a disfrutar”, llegim al fulletó de l’espectacle. I així és. Els menuts no entenien tots els acudits, però gaudien amb les cançons i el ritme de l’obra; els grans, reien amb les ironies i veien la seva relació amb els petits reflectida en l’espectacle.

I és que la Queralt, la protagonista principal, rep la notícia que ha de ser tieta i comença a tremolar: i si al meu nebot no li agrado? I si no sé ser una supertieta? És per això que demana ajuda a les seves dues grans amigues, la Magda, empresària de mitjons, i la Bàrbara, àrbitre de futbol. Tres personatges interpretats per tres actrius amb el mateix nom: Queralt Casasayas, Magda Puig i Bàrbara Roig.

Qui sap si serà perquè comparteixen nom, que les tres protagonistes claven el seu paper i fan una actuació gens forçada que convenç al públic i els fa sentir còmodes, per acabar arribant a la conclusió que el secret per ser una supertieta només és un: jo no us el diré. Descobriu-lo anant a veure l’obra en altres teatres, si en teniu l’oportunitat. Per la tendresa i l’alegria que desprèn, jo no me la perdria.