Emily McDowell. Les postals que hauria volgut rebre quan feia la químio

13.05.2015

Emily McDowell (@emilymcdowell_) va patir un càncer que la va obligar a sotmetre’s a nou mesos de quimioteràpia. Aquest episodi dramàtic va fer-la adonar de la soledat amb què viuen els que pateixen càncer i va decidir dissenyar les postals (Empathy Cards) que li hauria agradat rebre durant el tractament. 

Emily-Headshot-Circle_large

Emily McDowell

“A l’edat de 24 anys, a la dissenyadora establerta a Los Angeles, Emily McDowell, li van diagnosticar un limfoma de tipus Hodgkin en estat 3, i va haver de suportar un total de nou llargs mesos de quimioteràpia i radioteràpia abans que el limfoma remetés”, explica Kristin Hohenadel a la pàgina Slate’s design blog.

“La part més difícil de la meva malaltia no va ser perdre el cabell o que els cambrers de l’Starbucks em tractessin de senyor o el malestar de la químio”, escriu l’Emily McDowell a la seva pàgina web. “Va ser la soledat i l’aïllament que vaig sentir quan molts dels meus amics més propers i membres de la meva família van desaparèixer perquè, o bé no sabien què dir, o bé em deien coses totalment inapropiades sense ni tan sols adonar-se’n.”

La dissenyadora de 38 anys està curada del càncer des d’aleshores. Però l’impacte emocional de l’experiència va inspirar-la a dissenyar i a llançar al mercat una sèrie de postals: targetes amb un missatge emocional directe que diuen totes aquelles coses que ella hauria volgut sentir quan estava malalta.

Espera que aquestes postals proporcionin “maneres millors i més autèntiques de comunicar la malaltia i el patiment” entre amics i familiars i les persones que pateixen de càncer, malalties cròniques, malalties mentals o altres tipus de dificultats. Contenen girs sincers i prudents, amb un to de bon d’humor que no dóna falses alegries.

“Targetes del tipus ‘Millora’t aviat’ , escriu l’Emily McDowell, “no tenen cap sentit quan pot ser que algú no es millori”. “Targetes amb un missatge compassiu pot fer que la gent se senti com si pensessis que ja són morts. Una targeta del tipus ‘Maleït càncer’ és un sentiment agradable, però quan jo en vaig tenir, no va fer que realment em sentís millor. I, personalment, no vaig connectar mai amb les bromes sobre el fet de ser calba o sobre aconseguir un augment de pit gratis, que és en el que la majoria de targetes amb missatges sobre càncer se centren.

L’Emily McDowell comenta que, tot i que la idea de les postals es va basar en la seva pròpia experiència, va publicar alguns esquetxos a Instagram mentre desenvolupava les postals per recollir-ne comentaris, i afegeix que sovint utilitza la seva pàgina web com una mena de grup en el qual se centra mentre treballa per veure quines idees arriben més a la gent.”

Els dissenys de les postals tenen l’estil i la signatura propis de l’Emily McDowell, que s’inclina cap a colors brillants, imatges minimalistes i una tipografia casolana que ella mateixa dibuixa a mà amb l’ajuda del Photoshop i d’un llapis digital. Quan li demanes si dóna alguna consideració especial als colors, a les imatges o als altres elements dels dissenys atesa la matèria sobre què tracten, respon:

“Sento que les persones que pateixen una malaltia són abans que res persones, així que no volia tractar l’estètica d’aquestes targetes d’una manera diferent de la resta de la meva col·lecció”, diu. “Tot i això, al final s’han esbiaixat i han resultat una mica més femenines del que jo pretenia; les futures incorporacions a la col·lecció estaran més equilibrades pel que fa al gènere.”

Amb aquestes postals, Emily McDowell pretén ajudar la gent a connectar amb els altres a través de la veritat i la comprensió: “Vull que els destinataris d’aquestes targetes se sentin considerats, compresos i estimats.”

A continuació us oferim unes postals amb la traducció corresponent:

Postal sobre el càncer Emily McDowellEm sap molt greu
no haver mantingut el contacte.
No sabia
què dir.

 

[Peu targeta 1: Les Targetes Empàtiques estan inspirades en les experiències de la dissenyadora de Los Angeles Emily McDowell com a pacient i supervivent d’un càncer.]

 

 

Postal sobre el càncer Emily McDowell

Només vull que sàpigues,
que estic totalment disposat
a portar-te a la sessió de tractament,
a ajudar-te a netejar,
a ajudar-te a escollir perruques afalagadores,
a superar els mals moments,
a fer exercicis per a la vista,
i si em pressiones molt,
fins i tot estaria d’acord a
estar escarxofat al sofà
mirant teleporqueria junts.
Ho sé.
És un sacrifici que estic disposat a fer.
T’estimo.

 

 

Postal sobre el càncer Emily McDowell

Si us plau, deixa’m
ser el primer
a donar un cop de puny
a la propera persona
que et digui
que tot passa
per un motiu.
Em sap greu que hagis de passar per això.

 

Postal sobre el càncer Emily McDowell

Ho sé.
#Maleïtcancer
no t’ajuda
a superar-ho.
Estic aquí sempre
que ho necessitis.

 

Postal sobre el càncer Emily McDowell

Em sap greu
que estiguis malalt.
Vull que sàpigues
que mai
provaré de vendre’t
un tractament aleatori
sobre el qual hagi llegit
a internet.

 

 

Postal sobre el càncer Emily McDowell

Una
químio
menys!
Celebrem-ho
amb el que sigui
que no tingui un gust
desagradable.

 

Postal sobre el càncer Emily McDowell

Prometo
que mai em referiré
a la teva malaltia
com un “viatge”
si no és que algú
et porti a fer un creuer.

La traductora Rosa Rodríguez ha col·laborat en l’edició d’aquest article.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 Comentaris
  1. Sí, poc sabem què dir, a amics i família, en aquests moments de malaltia greu. Però, i si provem de dir allò que voldríem que ens diguessin? La idea de les postals de l’Emily és molt bona, en aquest sentit. A mi m’agrada aquella el la qual és diu estar disposat a donar un cop de puny -sense fer mal, és clar- a la gent que diu que les coses passen per alguna cosa… Fer sentir culpable al malalt no només és barroer sinó cruel. Tots coneixem gent bona com el pa que tenen la mala fortuna de patir un càncer o alguna altra malaltia grossa. I persones malànimes amb una salut de ferro.

  2. A mi m’ha agradat especialment això de no recomanar tractaments “que he llegit no sé on que va tan bé” o que “no sé qui em va dir que li havia funcionat”. (De vegades afegeixen: “i t’estalviaries totes aquestes porqueries que et fan prendre ara”.) Perquè són consells que també et fan sentir culpable si no els segueixes. Hi ha gent que no s’adona que no té ni idea del que et passa (ni de medicina, generalment)! I per tant, donar consellets, per ben intencionats que estiguin, és una imprudència (a més d’una crueltat, penso).

  3. Bon dia i bona hora,

    mercès per l’atenció de fer-nos arribar aquests poemes que són postals que realment són poemes d’esperança.

  4. Missatges amb sentit…. que no sonen buits, preciosos. L’únic però és la traducció de Visualization exercises com a exercicis de la vista; seria més adient exercicis de visualització.

  5. M’ha encantat i ho he trobat encertadíssim; jo també he tingut un càncer. El mes que ve passaré la primera prova després d’un any d’infern i soledat.

    Maria Teresa Galan

  6. HOSTE

    Així et podria anomenar
    si el meu cos fos una caseta.

    Però no ho és.

    No pot ser-ho una cosa que canvia
    a cada instant que passa.

    Un objecte interí
    i provisional.

    O sigui que agafa-t’ho amb calma,
    això de ser un tumor.

    Jaume Bosquet