Les millors cançons del 007

22.10.2012

El proper 31 d’octubre s’estrena la nova pel·lícula de James Bond, Skyfall. Una de les coses que susciten més interès a cada nova estrena, a part del film en si mateix o de l’actuació del Bond de torn, és qui serà l’encarregat d’escriure i interpretar la cançó que acompanya els crèdits. Aquesta vegada ho ha fet la cantant anglesa Adele, i va presentar el tema fa uns dies. Volem aprofitar l’ocasió per fer una llista amb els millors temes de pel·lícules de l’agent 007.

 

Adele.

 

Si una cosa caracteritza la filmografia de l’agent de l’MI6 britànic és l’exclusivitat, el glamour, el saber que estàs gaudint d’una cosa que només veus en les seves pel·lícules. És per aquesta raó per la qual els artistes escollits per interpretar les cançons de cada llargmetratge han de ser també exclusius, reconeguts i que garanteixin un bon tema. Louis Armstrong, Shirley Bassey –que en va fer fins a tres-, Nancy Armstrong, Paul McCartney, Duran Duran, Tina Turner o Madonna són alguns dels artistes que han tingut l’ocasió de composar i/o interpretar el tema principal d’alguna de les pel·lícules de James Bond.

Si fem un repàs a totes les cançons que s’han fet trobarem que la gran majoria tenen una cosa en comú: els intèrprets són grans veus solistes i, en canvi, trobem pocs grups de pop o rock. Aquest és el cas de Duran Duran amb “A View to a Kill”, A-ha amb “The Living Daylights” i Garbage amb “The World Is Not Enough”. Veiem com aquesta exclusivitat de la que parlàvem abans normalment és encarnada per una veu i una cara, ja que un tema d’aquestes característiques és molt més senzill que triomfi i és molt més fàcil de promocionar si se centra en una sola persona.

Probablement aquesta idea sorgeix dels anys 60, que és quan va començar la saga de James Bond i era l’època en la qual crooners com ara Frank Sinatra, Matt Monro o Tom Jones acaparaven l’èxit en el mercat musical. Com que això era el que imperava llavors van seguir la inèrcia. I en veure que la fórmula tenia èxit, van decidir donar-li continuïtat, però progressivament canviant cap a cantants més de gènere pop i rock.

Un altre aspecte que tenen en comú la gran majoria de les cançons és la presència d’una orquestra simfònica, que ajuda a reforçar la música encara més. A què és degut? Si tirem enrere en el temps fins el 1962, any de l’estrena de Dr. No, la primera pel·lícula de l’agent 007, i escoltem el tema que acompanya els crèdits del film, sentim com apareix la característica melodia que hem associat sempre a James Bond. De fet, s’ha aconseguit un tipus de sonoritat molt especial que permet a l’espectador identificar que es tracta d’una cançó d’en Bond només escoltant el principi. I si no, comproveu-ho escoltant el nou tema d’Adele. És inconfusible. És per aquesta raó per la qual s’ha seguit apostant per aquesta sonoritat.

 

El grup britànic Duran Duran

 

I arribats a aquest punt, ja podem començar a fer el rànquing amb les deu millors cançons. La llista potser peca de no fer massa mencions a les primeres pel·lícules, però s’ha de comptar que és complicat el fet de comparar artistes com Tom Jones o Nancy Sinatra amb A-ha, Duran Duran o Jack White. Tot i així, intentarem ser el més objectius possible.

 

10- “James Bond Theme”. Dr. No (1962). No podíem començar aquest llistat sense fer una menció especial a la melodia genuïna de l’agent 007, la que ens ha servit des de llavors per identificar-lo. Va ser creada per Monty Norman i interpretat perla John Barry Orchestra. Tot i ser el primer film d’en Bond ja va assentar alguna de les característiques de la saga com ara diferents ubicacions, les famoses “noies Bond” (en aquest cas amb Ursula Andress) i seqüències d’acció trepidants entre d’altres.

 

Monty Norman.

9- “Licence to Kill”. Licence to Kill (1989). Per a molts és la pitjor pel·lícula de la saga interpretada pel que s’ha dit que ha estat el pitjor Bond de la història, Timothy Dalton, tot i que va ser l’únic en fer ell mateix feia les escenes d’acció. La cançó del film ja va ser una altra cosa: interpretada per Gladys Knight aporta, amb el soul i el R&B, un punt de vista diferent al que s’havia escoltat fins al moment.

 

8- “Live and Let Die”. Live and Let Die (1973). Aquest va ser el primer llargmetratge de Roger Moore com a agent 007 i apostava per la desaparició del típic dolent que sortia a cada film per centrar-se en aspectes com ara el tràfic de drogues i el món del vudú. Paul i Linda McCartney van signar la composició principal. Té cert aire als The Beatles, però s’alterna i mescla molt bé amb el component simfònic. La cançó per sí sola ja té caire d’escena d’acció. Van ser nominats a l’Oscar a millor cançó.

 

Paul i Linda McCartney.

7- “The Living Daylights”. The Living Daylights (1987). La segona i última pel·lícula de Timothy Dalton va deparar, com la primera, una gran cançó. En aquesta ocasió és dels noruegs A-ha, que van usar les eines característiques de la seva música, com ara els sintetitzadors. Això sí, sempre recolzant-se en una orquestra simfònica, que els fa de suport.

A-ha.

 

6- “Another Way To Die”. Quantum of Solace (2008). Jack White i Alicia Keys van formar un insòlit duet per crear la cançó del segon film de Daniel Craig. El segell del guitarrista i cantant es nota de seguida amb un so distorsionat de guitarra i amb uns riffs contundents, i fins i tot fa una concessió al motiu principal de la melodia de la primera pel·lícula i el toca al principi de la cançó.

 

Jack White i Alicia Keys.

5- “The World Is Not Enough”. The World Is Not Enough (1999). Va ser una pel·lícula que no va aportar res de nou a la saga. De fet, sembla que des de Goldeneye Pierce Brosnan ja hagués fet la seva feina com a Bond i es dediqués a viure de la bona reputació aconseguida en el seu primer film com a 007. La sensual veu de Shirley Manson i la bona conjunció entre Garbage i l’orquestra simfònica que els acompanya va propiciar una gran cançó per a una pel·lícula regular.

 

Garbage.

4- “Skyfall”. Skyfall (2012). A finals de mes arriba la tercera entrega amb Daniel Craig com a protagonista i tothom espera que el film ratlli a l’altura de les dues anteriors amb ell com a Bond. De moment, ja tenim la cançó, a càrrec d’Adele. Ha aconseguit que amb cinc segons de tema ja n’hi hagi més que prou per saber a què i a qui fa referència. La resta és una molt bona combinació entre piano, veu i orquestra. Sí la pel·lícula està al mateix nivell que la cançó, no hi ha dubte que serà de les millors.

 

3- “You Know My Name”. Casino Royale (2006). Gran sector de públic l’ha aclamada –juntament amb Goldjinger (1964)- com el millor llargmetratge que s’ha fet. Potser és discutible el fet d’atorgar el tercer esglaó del podi a Chris Cornell (cantant de Temple of the Dog, Soundgarden, Audioslave i amb una llarga carrera en solitari), però s’ha de remarcar que era el primer home des de Paul McCartney que va poder escriure i cantar el tema principal d’un film Bond. Un tema contundent –segurament el més rocker de tots-, que enganxa, que conté tots els ingredients habituals i cantat per una gran veu.

 

Chris Cornell.

2- “A View to a Kill”. A View to a Kill (1985). Va comptar amb la presència de Christopher Walken com a dolent, fet que feia fregar les mans als seguidors de Bond pensant en una gran pel·lícula. Al final va resultar justeta. Va ser l’última de Roger Moore en el paper de 007 i els seus 57 anys es feien palesos a la pantalla. Almenys va comptar amb una de les millors cançons, la de Duran Duran, els qual gairebé obliden el component simfònic per fer el que millor saben.

 

Tina Turner.

1- “Goldeneye”. GoldenEye (1995). Molta acció, però a més, amb estil. Aquesta va ser l’estrena de Pierce Brosnan en el paper de 007 i, com hem dit abans, va ser la més aclamada. De fet, és una de les millors pel·lícules que s’han fet sobre James Bond. El seu director va ser Martin Campbell, el mateix de Casino Royale. En conjunció amb el film, la seva cançó va ser igual de bona: la imperial veu de Tina Turner va posar la música al millor tema que s’ha escrit per a un film d’en Bond.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris