Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català

4.03.2014

La comarca natural de la Terreta, a cavall del Pallars Jussà i la Ribagorça, reivindica que té textos encara més antics que les Homilies d’Organyà (Alt Urgell). El que més, un jurament feudal de fidelitat. Una història coneguda entre els experts, però no tant entre els amateurs en llengua, ja que a l’escola se segueix explicant que els vestigis més antics de la nostra llengua en format escrit són les Homilies. N’hem parlat a l’Estira la Llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de l’IEC, Joan Anton Rabella.

 

Jurament de Radulf Oriol

 

Les Homilies d’Organyà són del final del segle XII o principi del XIII. Però hi ha uns vuit o nou textos coneguts escrits en català que són més antics. El més vell que és coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres. Sobre tots dos textos parla una exposició itinerant que ha organitzat l’Institut d’Estudis Catalans i que fins no fa gaires dies es podia visitar a Tremp (Pallars Jussà). A l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, n’hem parlat amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de la institució, Joan Anton Rabella. Afirma que la mostra Els orígens del català: jo fideles vos seré és “una explicació d’una manera molt divulgativa i breu de quins són aquests textos i de com va néixer la llengua catalana, el moment i el perquè”. Es tracta d’una “documentació antiga, força rica”.

Però la pregunta és: per què, si està més que confirmat que aquests són els documents més antics en la nostra llengua, la majoria de la societat segueix creient que ho són les Homilies d’Organyà? Rabella assegura que aquests documents “fa molts anys que els coneixem” i que “el que passa és que no han tingut la difusió necessària”. I és més, assegura que n’hi ha força més, de la mateixa època, “documents del món feudal, similars, breus” i afegeix que “se n’han conservat molts però també se n’han perdut molts”. Explica el cas del Liber judicorum, conservat dins les tapes d’un  llibre: “Feien servir pergamins per folrar altres documents”.

La major popularitat de les Homilies d’Organyà Rabella l’atribueix a “una qüestió de sort de com s’han difós les coses”. També explica que és un text important perquè és una traducció al català d’unes homilies occitanes i, per tant, “és una de les primeres traduccions entre llengües romàniques”. Sigui com sigui, per més èmfasi del cas, el cap de l’oficina d’Onomàstica relata que la mateixa persona que va localitzar les homilies, Joaquim Miret Sans entre el 1904 i el 1908, va trobar “documents tan importants o més però en canvi, aquells no van tenir tanta difusió”.

 

Exposició a Tremp

Com és el document?

Joan Anton Rabella explica que el document en català més antic que es coneix “físicament és un pergamí petit” que és un jurament d’una persona, que parla sobre relacions feudals i fidelitats sobre castells; “aquella societat estava molt reglamentada des del punt de vista legal i es basava molt en documentació”.

I es podrien trobar documents més antics que aquest jurament, escrits en català? Rabella no ho descarta. Però, en tot cas, ens contextualitza la història dels orígens de la nostra llengua: “El català, com totes les llengües romàniques, està formada, segurament, cap al final del segle VII començament del segle VIII. Però no és fins ben bé el segle IX i el segle XII que, de mica en mica, va apareixent a la documentació. I llavors segurament, per un ús menys acurat del llatí i per un coneixement no tan bo als centres culturals i religiosos, combinat amb la força del feudalisme, que fa servir un seguit de mots nous, cada vegada es va filtrant més en la documentació fins que, a partir del segle XI, ja trobem que la llengua romànica hi comença a aparèixer d’una forma clara fins als primers documents on el català ja és majoritari.” Assegura que, fa uns anys, els científics es disputaven quina era la llengua romànica més antiga. “Ara, des del punt de vista científic, és un debat que ja no toca i ningú hi pensa”. I Rabella conclou que, “segur que les llengües romàniques es formen, si fa o no fa, al mateix moment i després, és la sort de la conservació de la documentació”.

 

Descarregueu l’entrevista aquí.
facebook.com/estiralallengua

@estiralallengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

21 Comentaris
  1. Gràcies per l’article, l’he trobat interessant. Sempre m’havia preguntat si es trobarien documents encara més antics que les Homilies d’Organyà. Visca en Radulf Oriol!

  2. Caldrà tindre en compte eixos nous documents per la competició sobre qui la té més antiga.

    Certament, les llengües es «formen» quan algú (o alguna institució) decidix canviar-los el nom i donar-los una personalitat (jurídica) diferenciada. És a dir, tot és un continu fer i refer la mateixa matèria, i són els percentatges de variació (i altres motius més intencionats) els que permeten establir diferències.

  3. La il·lustració que acompanya al “jurament de Radulf Oriol” és poc il·lustrativa: no és l’original (és en “català actual”).

    Atentament

  4. A mí m’havien ensenyat que era un dels textos més antics consolidat, tot i que n’hi havia amb parts en català i amb paraules ja catalanes d’anteriors. Escola catalana d’inicis dels vuitanta del segle passat.
    La transcripció imitant la lletra original de la fotografia es podria canviar per una imatge fidedigna del document original … pe donar solidesa a l’article.

  5. Retroenllaç: Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català – VilaWeb | Humbert.Cat

  6. Retroenllaç: Les Homilies d’Organyà no s&oacute...

  7. Moltes gràcies per la informació. Sabia de l’existència de documents més antics, però creia que només tenien alguna paraula esparsa en català. La vostra notícia m’ha explicat que realment hi ha documents més antics a les Homilies i, per tant, que la nostra llengua ja estava formada durant el segle XI.

  8. Retroenllaç: Les Homilies d’Organyà no s&oacute...

  9. Retroenllaç: Sobre els textos d’Areny (Ribagorça): Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català | Núvol | La Franja

  10. Crec que hi ha un mal entès en el tema de les Homilies d’Organyà. Que jo tingui coneixement, le Homilies es el text LITERARI més antic en català. És evident que hi ha textos més antics en la nostra llengua però són contracte, miraments, greuges……Bé, no soc cap expert, només un simple curiós.

  11. Crec que hi ha un mal entès en el tema de les Homilies d’Organyà. Que jo tingui coneixement, le Homilies es el text LITERARI més antic en català. És evident que hi ha textos més antics en la nostra llengua però són contracte, juraments, greuges……Bé, no soc cap expert, només un simple curiós.

  12. De les Homilies d’Organyà (finals del s. XII) no es diu que siguin el primer document sinó el primer document LITERARI en català que conservem (entenent el sermó com a gènere literari). Altra cosa és el que després la gent recordi del que ha escoltat o llegit.
    Efectivament el jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà és el document íntegre en català més antic que es conserva, de mitjan segle XI (1028-1047), i també són del segle XI els Greuges de Guitard Isarn de Caboet (1085-1095). Ara bé, aquests són documents jurídics, no literaris.
    De totes formes, el text conservat més antic en català encara és anterior: no és de mitjans ni finals del segle XI sinó del segle X o principis del segle XI, però d’aquest encara se’n parla menys perquè no és un document íntegrament en català sinó una glossa o anotació al marge d’un còdex llatí del segle VIII. Es coneix com la Glossa de Ripoll, la va descobrir el paleògraf Jaime Villanueva ja a principis del segle XIX, i diu exactament “Magister meus novol q; me miras novel”, que en català actual seria “El mestre no vol que em miris, novell!”. Curiosament, doncs, la primera frase conservada en català és un advertiment als monjos novells de no llegir un llibre determinat; sembla tret d’El Nom de la Rosa de l’Umberto Eco!
    En tot cas, per tant, el text conservat més antic en català és del segle X o de principis de l’XI com a molt tard, i doncs tant o més antic que les famoses “glosas emilianenses” de què sempre es vanten els castellans, les quals són també tan sols petites anotacions en diverses llengües (llatí, romanç i èuscar), que ni està gaire clar que n’hi hagi cap en castellà (l’adscripció de les “glosas” com a llengua castellana és controvertida i en general els filòlegs consideren que en realitat pertany al romanç navarro-aragonès) ni són tan antigues com ens van fer creure quan van celebrar a bombo i plateret (i amb els quartos de tots, com sempre) el mil·lenari de la llengua castellana (el tan considerat Menéndez Pidal va fer una cagada de l’alçada d’un campanar, donant com a data de les glosses la del còdex on es van trobar, que evidentment era molt anterior).
    Però la història només l’esbrina el qui investiga, i el comú dels mortals seguiran creient la història oficial dels vencedors.

    + info:
    http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/34789/1/Aemilianense%203.pdf, p. 168-169

  13. Les Homilies d’Organyà són una traducció d’unes homilies en occità al català? Si algú sap on puc trobar més informació sobre això ho agrairia. La veritat és que em sorpren que a cavall dels segles XII i XIII hi hagués una divisió clara entre català i occità.

  14. Bé, les “homilies d’Organyà” situaven el començament de la nostra llengua a finals del segle xII (o inicis del xxIII segons diu el text), al menys en la versió escrita. Això seria ja en temps de Jaume I, i per tant poca diferència podriem escollir com a obra inicial les seves “Cròniques”. Així seria el fundador dels Països Catalans i a l’hora l’autor del seu primer escrit.
    No sé si hi havia una intencionalitat de treure importància a la llengua catalana, situant-la tan tardana. Però actualment no s’entén per que no s’actualitza i es difòn més l’altre informació sobre textos que situarien l’origen escrit del català a la primera meitat del segle XI.