Les grans veus de la lírica a la nova temporada del Liceu

11.03.2017

El Gran Teatre del Liceu ha presentat la temporada 2017-18, en què hi destaquen una sèrie de noms de primera fila – des de Jonas Kaufmann fins a Sondra Rodvanovsky, passant per Iréne Theorin, Carlos Alvarez, Dmitri Hvorostovsky, William Christie o Plácido Domingo -, però que també es caracteritza per una programació poc arriscada, amb absència de títols del segle XX i XXI, i que denota una línia programàtica poc definida des d’un punt de vista artístic. Aquest article pretén ser un repàs de les llums i ombres d’aquesta proposta en el vessant operístic.

Jonas Kaufmann

Jonas Kaufmann

Christina Sheppelmann, acompanyada pel Director Musical Josep Pons, el Director General Roger Guasch i el President del Patronat Salvador Alemany, ha presentat la programació per l’any vinent, una proposta en la qual es podran veure sis produccions mai vistes al coliseu de la Rambla, de les quals el Liceu és coproductor en tres d’elles: Roméo et Juliette, de Gounod; El dimoni, d’Anton Rubinstein i Manon Lescaut, de Puccini. El Roméo et Juliette és una coproducció amb l’Òpera de Santa Fe creada per Stephen Lawless que, més enllà de la direcció de Josep Pons, té com a al.licient un dels noms en clara ascendència en el panorama vocal actual, la soprano Aida Garifulina, membre encara de la companyia de l’Òpera de Viena, però amb presència creixent en els millors escenaris mundials. Al seu costat una altra presència interessant serà el de la mezzo Tara Erraught que, al costat de Saimir Pirgu, completen un tercet protagonista força interessant. Com ho és també la programació d’El Dimoni, de Rubinstein, mai vista al Liceu i que arriba de la mà de Dmitri Hvorostovsky, que s’ha implicat personalment en la recuperació d’aquest títol. La producció és del sempre estimulant Dmitry Bertman, molt present a l’Helikon de Moscou, i el vessant musical anirà a càrrec de Mikhail Tatarnikov. Al costat de Hvorostovsky serà interessant escoltar la Tamara de la soprano Asmik Grigorian. Manon Lescaut, en canvi, tindrà diversos repartiments, dels quals destaquem Ludmyla Monastyrska i els Des Grieux de Gregory Kunde i Jorge de León.

Altres noves produccions externes que es podran veure són Un ballo in maschera, en una producció de Vincent Boussard i amb Renato Palumbo al fossat (vestuari de Christian Lacroix). Repartiment de luxe per a les primeres funcions amb Beczala, Hvorostovsky de nou (esperem que els problemes de salut no afectin la seva presència, sobretot a El dimoni), Metlova, la incombustible Dolora Zajick i Elena Sancho Pereg com a Oscar, després de la seva remarcable Sophie al Werther d’enguany. En la resta de repartiments, cal destacar la presència del sòlid Fabio Sartori, Marco Caria i Giovanni Meoni en el rol de Renato, María José Siri, flamant Butterfly a La Scala amb Chailly, i Patricia Bardon.

Josep Pons, a més del títol de Gounod, s’encarregarà de la direcció musical del Tristan und Isolde en la mise-en-scène d’Àlex Ollé. Iréne Theorin torna, com a Isolda, a un teatre que l’adora al costat del Tristan de Stefan Vinke, el gran triomfador del darrer Anell liceísta, com a Siegfried. El sempre eficient, però ja veterà, Albert Dohmen com a Marke i el luxe de Sarah Connolly com a Brangäne completen un cast en el qual s’havia rumorejat la possible presència de Matthias Goerne. Finalment, Kurwenal va a càrrec de Greer Grimsley.

I per fi Kaufmann, l’esperat! S’encarregarà, si els astres no ho eviten, de tres funcions de l’Andrea Chénier en la producció de McVicar, que ell mateix va estrenar a Londres. Tindrà companys de luxe com Sondra Radvanovsky i Carlos Álvarez. Jorge de León, amb doble presència aquest any, assumirà el paper protagonista en el segon cast. I un detall emotiu: la presència de la gran Anna Tomowa-Sintow en el petit paper de Madelon.

A tot això, cal afegir tres produccions ja vistes al Liceu. La favorite, de Donizetti, en la versió francesa i direcció escènica d’Ariel García Valdés. Una reposició que es justifica per un cast molt interessant, amb l’ascendent mezzo Clémentine Margaine com a protagonista al costat del Fernando de l’interessant Michael Spyres, que es repartirà funcions amb Stephen Costello. Alphonse, el baríton, serà Markus Werba, bon cantant que identifiquem més amb el repertori alemany i liederístic. Menys comprensible és la reposició, una vegada més, de L’Elisir d’amore de Mario Gas, però, com diu Scheppelmann, els pressupostos condicionen. En aquesta ocasió la veurem protagonitzada per Jessica Pratt, després del seu bon Otello rossinià, i Pavol Breslik, tenor molt present a les temporades de Munic i Zuric. Dirigirà Ramón Tebar.

Torna també Il Viaggio a Reims rossinià, en la producció d’Emilio Sagi, amb un equip vocal que combina cantants consagrats amb joves veus, algunes procedents dels darrers finalistes del Concurs Viñas, en el que es presenta com un avançament del tan reclamat Opera Studio del Liceu. Entre els consagrats, Irina Lungu, Maite Beaumont, Salbina Puértolas, Ruth Iniesta, Laurence Brownlee (esperem que aquesta vegada, sí), Pietro Spagnoli i Carlos Chausson.

Dmitri Hvorostovsky

Dmitri Hvorostovsky

La resta de títols operístics seran en versió concert. Fins a un total de quatre, que suposa gairebé un rècord de la casa. Tots ells es justifiquen per la presència de grans intèrprets: l’Attila, de Verdi, pel protagonisme del baix Ildar Abdrazakov, màxim exponent d’aquest difícil rol,, i Anna Pirozzi, una presència molt esperada, mentre el Poliuto, de Donizetti (tres títols del compositor bergamasc!), comptarà amb les veus de Gregoy Kunde i Sondra Rodvanovsky (ambdós faran doblet la temporada vinent) i Luca Salsi. Els altres dos títols proposats en versió concert són els únics, en tota la programació, que no pertanyen al segle XIX. Es tracta de L’incoronazione di Poppea, que commemorarà el 450è aniversari de Claudio Monteverdi, i l’Ariodante de Händel. La primera ve amb un bon cast d’especialistes i la direcció de Jean-Christophe Spinosi, amb el seu Ensemble Matheus i la segona suposarà la primera presència de Wiliam Christie i Les arts florissants al Gran Teatre del Liceu.

Com era previsible, veient la tendència del teatre darrerament, els recitals passen a ser residuals. Enguany només un: l’homenatge a Josep Bros pels 25 anys del seu debut al teatre amb l’acompanyament del pianista Marco Evangelisti. Jordi Savall interpretarà un programa d’Ensaladas renaixentistes mentre que la mezzo Magdalena Kozena, a qui ens agradaria veure en escena, proposa un curiós programa, fusió entre flamenc i barroc espanyol, amb el Private Musicke Ensemble i la Compañía de Flamenco. Josep Pons dirigirà tres concerts centrats en Strauss i Brahms (Rèquiem alemany amb Mojca Erdmann i José Antonio López) i, per acabar, Plácido Domingo tornarà a fer feliços els seus fans amb un programa de Zarzuela.