Les fantasies del nàufrag de Pep Albanell, a Serra d’Or

4.02.2016

Al número de febrer de 2016 de Serra d’Or, Zeneida Sardà entrevista l’escriptor Pep Albanell, autor d’una important obra infantil i juvenil amb el pseudònim Joles Sennell, expressada sobretot en forma de conte, i que des de fa més de 30 anys col·labora amb les escoles de Primària per a compartir la seva literatura amb els petits i joves. D’altra banda, és autor d’una considerable producció adreçada a adults, com la recent Les fantasies del nàufrag. És fundador del grup Ofèlia Dracs, que es va donar a conèixer amb el recull Deu poemetes té el pomer (1980), de literatura eròtica.

Josep Albanell | © Laia Serch

Josep Albanell | © Laia Serch

La revista conté també un dossier sobre la literatura a les aules. Marta Nadal, Pere Martí, Lluïsa Julià i Eusebi Ayensa —professors, crítics i estudiosos de la literatura— hi duen a terme una interessant reflexió personal sobre la manera d’emprendre la tasca d’educar en la literatura a l’ESO i al batxillerat.

Agustí Alcoberro fa un repàs històric del decret de Nova Planta, del qual es commemoren els 300 anys de la promulgació. Lluís Duran parla dels ja 50 anys de la campanya «Volem bisbes catalans» en el context del Concili Vaticà II, que establia la litúrgia en català a les esglésies de Catalunya, la qual cosa el règim franquista no acceptava de cap de les maneres. Tanmateix, la campanya va reeixir.

Dins la secció de música, Xavier Chavarria recorda la figura d’Enric Granados 100 anys després de la seva mort, tot fent-ne un repàs biogràfic repartit en dos números de la revista per a commemorar-lo. Miquel Pujadó comenta diverses publicacions molt esperades de cantants i compositors veterans del país, a més de la seva secció sobre la discografia catalana recent habitual.

Pel que fa a la part literària, Teresa Mañà posa sobre la taula un vast panorama de la literatura infantil i juvenil. Fèlix Edo evoca l’obra Veus de Txernòbil de Svetlana Aleksiévitx, guanyadora del darrer Premi Nobel de Literatura, que va voler escriure aquest relat amb motiu de l’accident nuclear de Txernòbil.

Dins la secció d’art, Mercè Vidal comenta la publicació del XVIè volum de «Memoria Artium», que aclareix alguns punts borrosos sobre l’escultor Enric Casanovas.

Pel que fa a la secció de teatre, Enric Ciurans fa evident la llarga presència de Harold Pinter en els nostres escenaris i les moltes aportacions que ha fet aquest autor contemporani.

Joan Millaret parla del cinema d’Agustí Vila, els compromisos actuals i els projectes futurs en els quals està immers. Va ser guardonat amb el premi a la Millor Pel·lícula en el Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary.

Nina Valls, després d’una entrevista amb el productor audiovisual Albert Sagalés, escriu sobre la seva trajectòria professional com a productor, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

Per acabar, a la secció de premsa Jaume Fabre ofereix un reportatge de les fotografies emblemàtiques de la Transició que el fotògraf Manuel Armengol ha cedit a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Completen el número les habituals seccions d’opinió, ressenyes de novetats literàries i llibres d’assaig i estudi i la pàgina d’entreteniments.