Les dones d’Argos: destí, odi, venjança, amor

12.05.2017

Com seria sentir l’Orestea d’Èsquil en boca exclusivament dels personatges femenins? “Segur que seria increïble”. Això és el que va pensar Eloi Creus quan es va disposar a trenar cinc tragèdies sobre el casal d’Argos per fer-ne una de sola: Les dones d’Argos. L’obra s’estrena aquest divendres 12 de maig a la Sala de Petit Format de l’Esbart Teatral de Castellar del Vallès, entitat teatral centenària. Es podrà veure cada divendres, dissabte i diumenge fins al 28 de maig. Una bona oportunitat per veure tragèdia grega.

Les dones d’Argos es podrà veure a l’Esbart Teatral de Castellar del Vallès

“Quan llegeixes les tragèdies d’Èsquil i Eurípides sobre el casal d’Agamèmnon t’adones que el pes del drama recau realment en els personatges femenins i vaig voler accentuar aquesta faceta fent que la història l’expliquessin únicament les dones en llargues tirades de text, soles davant de l’escenari, cosa que representa un gran repte actoral, i amb un únic personatge masculí, desproveït de diàleg i amb màscara, de manera que Agamèmnon i Orestes, els protagonistes masculins d’aquestes tragèdies, queden en un segon pla”, explica Eloi Creus.

Recapitulem una mica: Agamèmnon torna després de la guerra de Troia a casa seva, a Argos. Quan desembarca, es troba la seva esposa Clitemnestra, que ha planejat matar-lo per venjar-se de la mort de la seva filla, que Agamèmnon havia sacrificat als déus per aconseguir vents favorables per anar a Troia. Al seu torn, Electra i Orestes voldran venjar la mort del seu pare i tramen plegats la mort de la mare: després de l’assassinat Orestes serà perseguit per les fúries i jutjat pels déus. Aquest és el fil principal que es narra en les tres tragèdies del cicle de l’Orestea d’Èsquil —format per Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides—, i en les obres Ifigènia a Àulida, Electra i Orestes, escrites per Eurípides. A partir d’aquestes obres Creus adapta una dramatúrgia i fon en una sola obra d’una hora i tres quarts de durada la història del casal d’Argos a través de la veu dels quatre personatges femenins: Ifigènia, Electra, Clitemnestra i Cassandra.

El fil argumental de Les dones d’Argos, però, no necessàriament segueix el de les tragèdies, sinó que perquè la trama tingui coherència Creus ha decidit adaptar la història de manera força pròpia: “Èsquil i Eurípides no tracten de la mateixa manera la fi del casal d’Agamèmnon, de manera que si volia fer una història coherent calia que el fil argumental fos meu”, aclareix. Calia que els personatges tinguessin una unitat i aquest és un treball que ha calgut anivellar a mesura que es feien els assajos: “Vaig fer una primera versió de l’obra i vaig anar introduint els canvis mentre assajàvem”.

“Una història poètica i universal”

El programa de mà qualifica Les dones d’Argos com una història poètica i universal, en la qual els temes principals són eminentment tràgics: venjança, odi, destí i amor. Però des del punt de vista de la dona. “Es parteix del grec però no és purament grec”, argüeix Creus: “Per exemple, la figura del cor ha gairebé desaparegut”.

L’escena està gairebé del tot despullada i les actrius van vestides amb roba que vol ser més o menys atemporal, amb unes vestimentes senzilles i naturals, i de tons diversos: “Vaig decidir reservar el blanc només per als personatges més virginals —Ifigènia i Cassandra—, mentre que Electra i Clitemnestra duen color negre i rosa, respectivament”, ha puntualitzat Creus, que a més de fer la dramatúrgia dirigeix l’obra. Les dones d’Argos compta amb els actors Jaume Clapés (Agamèmnon i Orestes), Sara Schkot (Cassandra), Agnès Hernández (Clitemnestra), Mònica Mimó (Electra) i Anna Vila (Ifigènia), Marc Serrà en el muntatge tècnic i Pep Martí en el disseny gràfic.