Les constitucions catalanes i la inviolabilitat de les comunicacions

6.12.2014

Avui, dia de la Immaculada Constitució, podeu anar al Born CC a veure l’exposició on es mostren, entre altres coses, exemplars de les constitucions catalanes. Un dels principis sagrats d’aquestes lleis era la inviolabilitat de les comunicacions. Als catalans del segle XVIII, hauria estat inconcebible que el rei d’Espanya -o l’autoritat de torn- els punxés el telèfon. 

Les Constitucions espanyoles exposades al BornCC

Les Constitucions espanyoles exposades al BornCC

 

S’anomenaven Constitucions de Catalunya a les normes promulgades pels comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. Les constitucions es diferenciaven dels «capítols de cort» i «actes de cort» pel fet d’aparèixer com a iniciativa del comte, sotmesa a l’aprovació dels braços a les Corts, fet sense precedents a Europa. Tenien preeminència sobre les altres normes legals i només podien ser revocades a les corts generals del Principat. Les constitucions podien modificar fins i tot els Usatges i els privilegis, encara que fossin irrevocables. Com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials.

Les constitucions feien referència a tots els drets i obligacions que tenien els catalans envers la llei. Una de les normes sagrades que contemplava una d’aquestes constitucions era la inviolabilitat de les comunicacions. «A Catalunya, la correspondència es inviolable.» podem llegir a la constitució aprovada per la Cort de Barcelona, l’any 1702. Un dret irrenunciable que malauradament ni avui no està garantit, ara que el ministre de Justícia obre la veda perquè punxin els nostres telèfons i s’intervinguin les nostres comunicacions sense avisar el jutge.

Els següents exemples mostren que són més avançades que moltes de les lleis de la Europa del segle XIX, i el retard que va suposar per a Catalunya la seva abolició de fet:

«Poch valdría fer Lleis i Constitucions si no havien d’ésser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei ó llurs oficials.» (Corts de Montsó, anys 1289 i de Barcelona, 1481)

«Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Cort de Barcelona, any 1283)