Les cicatrius urbanes de les guerres

30.09.2015

La plaça de la Corona de Granollers acull des de l’1 fins al 27 d’octubre l’exposició “Living on the Edge. Conflictes i reconciliació en ciutats dividides d’Europa”, sobre les marques urbanes que deixa la guerra en diferents ciutats.

Belfast

Belfast

Els conflictes ètnics i religiosos que ha viscut Europa han donat lloc a ciutats dividides en dues parts. És el cas de Nicòsia (Xipre), Belfast (Irlanda del Nord), Mitrovica (Kosovo) i Mostar (Bòsnia i Hercegovina), on també trobem persones que volen superar i definitir un futur comú més enllà de les diferencies. L’exposició “Living on the edge. Conflictes i reconciliació en ciutats dividides d’Europa”, creada per Marco Ansaloni i Angelo Attanasio i produïda per l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), ens explica com les històries de conflicte i de reconciliació s’entrellacen i es reflecteixen en el teixit urbà on tenen lloc. La mostra està formada per 56 fotografies i quatre reportatges en vídeo sobre les quatre ciutats dividides. L’exposició es podrà visitar de l’1 al 27 d’octubre a la plaça de la Corona de Granollers.

BELFAST

Noranta-nou murs són l’herència de més de quatre dècades de conflicte entre unionistes i republicans. Quinze anys després dels Acords de Divendres Sant, l’herència dels Troubles segueix viva a Belfast, particularment al barri catòlic de Falls Road i al barri protestant de Shankill. El conflicte identitari té el seu punt àlgid cada any el dia 11 de juliol a la nit, quan des de fa més de quatre segles els protestants cremen símbols catòlics en unes enormes fogueres. És el tret de sortida de les celebracions dels grups unionistes d’Orange, que travessen la ciutat per reivindicar la pertinença de la província d’Ulster al Regne Unit.

 

MITROVICA

El pont de Mitrovica, sobre el riu Ibar, és un símbol físic del xoc entre les comunitats albanesa i sèrbia, que es va agreujar durant la guerra del 1999. És un lloc on adolescents dels tots dos costats, perduts per anys de convivència conflictiva, manifesten la impossibilitat de comunicar-se. Se’ls coneix com “la generació del pont”, una metàfora de la divisió que viu la ciutat i de les contradiccions imperants a l’estat de Kosovo, alimentades arran de la declaració d’independència del 2008. Els úlltims anys la tensió ha augmentat; els serbis han col·locat una barricada a la seva banda del pont, de manera que la interacció s’ha tornat més difícil.

 

MOSTAR

El 9 de novembre de 1993, durant la Guerra dels Balcans, l’artilleria croata va enderrocar el pont de Mostar, el símbol durant segles de la convivència pacífica entre la comunitat bosníaco-musulmana i la croata. Més de vint anys després, les ferides a la ciutat continuen obertes, tant en el teixit urbà com en la relació entre les dues comunitats majoritàries. No obstant això, el pont de Mostar es va acabar de construir el 2004 per tal del simbolitzar que un futur comú és possible.

 

NICÒSIA

L’última capital dividida del món, una ciutat vigilada des d’ambdós costats per dos exèrcits, el grecoxipriota i el turcoxipriota. Una franja de cases derruïdes i de trinxeres oxidades durant més de quatre dècades. El 30 de desembre de 1963 el general britànic Peter Young va traçar amb un llapis una línia verda al mapa de Nicòsia per frenar els enfrontaments entre les dues comunitats. Aquesta primera línia es transformaria en la frontera que des de fa 50 anys divideix la ciutat entre. Després de la invasió turca de Xipre, l’estiu de 1974, aquesta zona inicialment petita es va ampliar a tota l’illa, amb una longitud d’uns 180 quilòmetres. Aquesta ferida, encara avui, no acaba de cicatritzar.