Les biblioteques aporten 346.000 euros en drets d’autor

28.10.2016

El juliol del 2014 l’Estat va desplegar el Reial Decret 624/2014, que s’emmarcava en la Llei de Propietat Intel·lectual (1/1996), i que provenia de la directiva 92/100/CEE del Consell d’Europa. L’objectiu d’aquest decret és que, a partir de l’1 de gener del 2016, els autors d’aquelles obres que encara estiguin sotmeses a drets d’autor tinguin dret a una remuneració pels seus préstecs.

Una biblioteca | Foto: Pixabay

Foto: Pixabay

Aquest decret afectava establiments com les biblioteques, les filmoteques, les hemeroteques, les fonoteques que fossin de titularitat pública o que pertanyessin a entitats d’interès general de caràcter cultural, científic o educatiu sense finalitat de lucre. Tanmateix, en queden exclosos els establiments de titularitat pública que prestin servei a municipis de menys de 5.000 habitants i les biblioteques d’institucions docents integrades al sistema educatiu espanyol.

Aquesta regulació ha suscitat un ampli debat en el món bibliotecari per la dificultat en la gestió i pel fet que la interpretació donava peu a algunes ambigüitats, com va explicar Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de Catalunya, en roda de premsa. Segons el decret, la remuneració dels autors s’havia de fer efectiva de manera anual a través de les entitats dels drets d’autor (com Cedro), però no deixava clar qui havia de fer el pagament: “Si requeia en els principals propietaris de les biblioteques, havien de ser els ajuntaments qui havien de satisfer-lo, però això podia suposar més retallades en el món bibliotecari”, argüeix Fenoll.

Per aquest motiu, el Departament de Cultura (Biblioteques) i Cedro es van posar en contacte amb representants del món municipal (la Federació de Municipis Catalana i l’Associació Catalana de Municipis) per crear una comissió que resolgués la casuística. Així, el 2015 es va arribar a un acord, amb el qual s’establia un únic percentatge d’obres de domini públic i un percentatge concret d’usuaris amb algun tipus de discapacitat o d’obres excloses. Les parts han fet un balanç positiu de l’acord, pioner a l’Estat.

En què consisteix l’acord?

D’aquesta manera es va establir una gestió mitjançant tarifa plana per facilitar el pagament dels imports, a partir del càlcul de mitjanes d’obres en préstec per diferents trams de població (per a les poblacions d’entre 5.000 i 10.000 habitants calia abonar 213€; per a les d’entre 20.000 i 50.000, 513,98€). La Direcció General d’Arxius, les Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Conselleria van haver de facilitar les dades necessàries per calcular els imports procedents d’aquesta remuneració i també les dades per fer el repartiment dels imports recaptats (obres prestades i nombre de préstecs). “Hem unificat el percentatge dels drets d’autor per poder fer els pagament dels imports de caràcter retroactiu dels exercicis que van del 2010 al 2015”, ha aclarit la cap de Biblioteques. Així, el 80% dels ajuntaments afectats ja estan actualment al corrent de pagament dels autors de llibres, tant d’escriptors i traductors, com de vídeo i música.

D’aquesta aplicació se n’ha obtingut uns resultats positius: “De les 197 biblioteques només 7 han preferit abonar els imports per si mateixos, per tant, considerem que aquesta línia de treball ha estat positiva”, ha destacat Fenoll, que ha afegit que està previst renovar l’acord més endavant i que estarà en vigor sempre que la llei segueixi en peu. A més a més, una comissió s’encarrega de fer el seguiment dels pagaments i proposar solucions als problemes de gestió. En total, Catalunya ha aportat a través de l’acord 346.846 euros en concepte de drets d’autor pels préstecs de les seves biblioteques.

Carme Riera: “Volem un pagament més just”

Segons el decret, la quantia global de remuneració en préstec la determina l’administració i varia cada any. Aquesta quantitat de remuneració s’obté multiplicant per 0,004€ el nombre d’obres que han estat objecte de préstec a cada establiment l’any corresponent per autor. La part de la quantia relativa al nombre d’usuaris efectius del servei de préstec s’obté multiplicant per 0,05€ el nombre d’usuaris inscrits anualment a cada establiment que hagin fet ús efectiu del servei de préstec sumat al 0,16€ per nombre d’obres adquirides anualment destinades al préstec.

Carme Riera, presidenta de Cedro, ha explicat que la Generalitat ha estat l’únic govern autonòmic capaç de promoure que els ajuntaments reconeguin el pagament dels drets d’autors a través dels préstecs. “Els escriptors i traductors tenim dret a ser remunerats pels préstecs dels seus llibres a les biblioteques”, ha justificat. Riera ha instat el Govern espanyol a actuar d’aquesta mateixa manera, ja que aquesta remuneració no és efectiva a causa de les resolucions a què s’ha sotmès la llei. “Això és una discriminació respecte als nostres col·legues d’altres països”, ha incidit.

Així mateix, també ha sol·licitat a l’Estat que modifiqui la Llei de Propietat Intel·lectual, modificada el 2007, perquè els escriptors siguin remunerats d’una manera més justa: “Un llibre, a Espanya, s’hauria de prestar mil vegades perquè l’autor en rebés quatre euros”, ha criticat i ho ha contraposat amb altres països europeus, com França, on cada autor rep 1,97€ per cada préstec. “Volem un pagament més just”, ha defensat i ha demanat que la tarifa es pugui igualar a l’europea. D’altra banda, Riera ha deixat clar que espera que aquest pagament sigui centralitzat per l’Estat i les Comunitats Autònomes i que no afecti els pressupostos bibliotecaris.