Les altres cares del llibre

26.10.2016

El món de la literatura és molt més que un star system d’autors. Quan parlem de llibres, la tendència és pensar sempre en l’escriptor, el responsable últim del text, aquella persona que ha suat tinta per parir-lo, però darrere l’èxit d’un llibre hi ha desenes de professionals d’una pila d’oficis, que treballen coordinadament i formen un engranatge complex i sovint desconegut.

Aniol Rafel, editor d'Edicions El Periscopi

Aniol Rafel, editor d’Edicions El Periscopi

Tots i cadascun dels 11.348 llibres que es van publicar a Catalunya l’any passat tenien autor, és clar, però també van requerir la feina d’un editor, algú que va creure en el text i en va tenir cura perquè es publiqués degudament. Sense oblidar els autors estrangers, que van renéixer en català gràcies a algun dels centenars de traductors que hi ha al país, un dels oficis més invisibilitzats del gremi. Un cop el text va ser acceptat per una de les més de 100 editorials que publiquen en català, amb intermediació o no d’un agent literari, el manuscrit deuria passar per moltes mans: correctors, editors de taula, maquetadors, en un procés on, tangencialment, també hi intervenen advocats, economistes i responsables de premsa.

Amb el material acabat de sortir d’impremta, és l’hora de comercials, distribuïdors i transportistes, que deurien repartir els llibres encara calents entre les 600 llibreries que hi ha a Catalunya: en concret, l’any 2013 n’hi havia 601, i els milers de llibreters catalans s’han passat l’any recomanant-los, organitzant clubs de lectura i maratons de signatures, aconseguint una facturació total de 214,47 milions d’euros. Perquè contràriament al que molts pensen, a Catalunya els llibres es venen tot l’any, no només per Sant Jordi: la facturació per la diada és només del 10%, i la llista dels més venuts no arriba al 5% de les vendes.

I el circuit del llibre no acaba aquí: un bon grapat dels 2.053 títols literaris que el 2015 van publicar-se en català van ser ressenyats per les desenes de crítics que hi ha el país, ja siguin professionals o amateurs, en diaris o en blogs, i bona part del que es va publicar ha acabat en una de les 380 biblioteques i 11 bibliobusos que formen la xarxa de biblioteques de la Generalitat. Només el 2015, aquestes biblioteques van rebre 25 milions de visitants i van deixar 15 milions de documents. I cada préstec és un nou lector, i qui sap, potser també un futur comprador.

Eugènia Broggi | Foto: Cèlia Atset

Eugènia Broggi | Foto: Cèlia Atset

Donar veu als professionals

Aquest recorregut hipotètic –i de ben segur incomplet– ens permet veure que el del llibre és un gremi amb desenes d’oficis relacionats. Per donar veu als professionals, sovint anònims, que participen en les diverses etapes d’un llançament editorial, hem preparat els Diàlegs ‘Les altres cares del llibre’, un cicle de 5 converses amb editors, traductors, crítics, llibreters i bibliotecaris. Donarem veu als professionals per conèixer els reptes de cada sector, i descobrirem entre tots com es fan els llibres i com s’aconsegueix que arribin als lectors.

Els Diàlegs començaran aquest dijous 27 d’octubre, i conversarem amb Aniol Rafel, editor de Periscopi, i Eugènia Broggi, editora de l’Altra Editorial. A la seu de la Comanegra descobrirem la feina dels editors, que lideren i dirigeixen la cadena de muntatge dels llibres. Quina és avui en dia la feina de l’editor? Són ells, els que trien què es publica i què no? Amb quin criteri diuen sí a un text i en rebutgen d’altres? Com ha canviat durant els últims anys, la feina d’editar? Encara arriben manuscrits, a les editorials? O tot es compra a través de les agents? S’han allargat, els processos editorials? O s’han escurçat i es corre massa, fins al punt que cada vegada “s’edita” menys i l’editor cada cop toca menys el text? Com és possible que l’escriptor, la baula més imprescindible de la cadena, sigui l’únic que no pot viure d’això? Com s’explica, el fenomen de les microeditorials catalanes? És veritat que a les grans cases els departaments de màrqueting cada vegada manen més?

El dijous 3 de novembre parlarem de traducció a l’Ateneu Barcelonès, acompanyats de Ferran Ràfols i Dolors Udina. A ells els hem d’agrair el plaer de poder llegir en català a nombrosos autors –Thomas Pynchon, David Foster Wallace, J. M. Coetzee o Alice Munro, entre molts d’altres– i malgrat tot, continuen essent un col·lectiu pràcticament invisible. Pel carrer, tothom sabria identificar una desena dels nostres escriptors, i en canvi la majoria dels lectors no posarien cara a cap traductor. És habitual o només passa a Catalunya, això? Com és la feina del traductor? Amb quins terminis treballen? Com es preparen per traduir textos estilísticament tan diferents? Com s’adapten al català, els originals amb argot o amb una riquesa dialectal especial? Són vàlides, les traduccions que parteixen d’altres traduccions i no d’un original? Es pot viure, de la traducció literària?

També parlarem dels crítics amb Jordi Nopca i Simona Škrabec. Serà el dijous 10 de novembre a la Biblioteca Andreu Nin, i els preguntarem fins a quin punt pot afectar una mala crítica a la venda de llibres. També descobrirem com s’escriu una crítica, i els demanarem una taxonomia de bones i males pràctiques. És bo que en una crítica hi intervingui el gust personal? És sa que els escriptors facin de crítics? Quina relació han de tenir els editors amb els crítics? En un ecosistema tan petit, afecten les capelletes als nostres crítics?

Isabel Sucunza  |  Foto de Manu Manzano

Isabel Sucunza | Foto de Manu Manzano

La quarta sessió serà el dijous 17 de novembre a La Calders, on ens trobarem amb la seva llibretera, Isabel Sucunza, i amb Marta Ramoneda, fundadora de La Central. Els preguntarem com ha afectat la crisi a les llibreries catalanes, i descobrirem perquè es continuen obrint llibreries enmig d’una onada de tancaments. Per què tanquen tantes llibreries històriques? I què ho fa, que hi hagi suïcides que s’atreveixin a obrir-ne d’altres? En què consisteix exactament, el dia a dia del llibreter? Com es fidelitza una clientela? És positiu o negatiu, que hi hagi massa llibreries en un mateix barri? Es publiquen massa novetats? Què són les “devolucions” i perquè són el malson de tots els editors? 

I per últim, el dijous 24 de novembre parlarem de biblioteques i bibliotecaris a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. A Carme Fenoll, ‎cap del servei de Biblioteques de la Generalitat, i Lluís Vicente, director de la Biblioteca de l’Ateneu, els preguntarem quines característiques hauria de tenir el bibliotecari ideal: ha de ser un prescriptor, o això és tasca de les llibreries? Qui decideix quins llibres compra cada biblioteca? Se’n compren prous? És possible, com pretenen alguns neoliberals, que aviat ens toqui pagar per cada préstec? Tothom coneix la xarxa de biblioteques públiques, però n’hi ha gaires de privades? Com seran les biblioteques del segle XXI? Hem de patir perquè amb tant contingut multimèdia, el préstec de llibres acabi essent residual?

Als professionals convidats els farem aquestes i moltes més preguntes –les que els farà el públic que vingui als diàlegs, i també les que proposeu als comentaris d’aquest article– per intentar dibuixar entre tots un retrat plural de les altres cares del llibre. Sigueu del gremi o sigueu lectors, us animem a venir i afegir-vos al debat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris