El cançoner de tothom es passeja per Nadal

4.12.2013

Enguany Llibres d’Ombrosa ha publicat un dels títols de l’any, El cançoner de tothom: les 150 cançons catalanes de la nostra vida, un recull de cançons que han marcat la nostra vida triades per Albert Puig i il·lustrades per Roger Padilla. Aquest desembre se’n fan presentacions a Sant Cugat el dia 14 (Llibreria Pati de Llibres, 12h) i el dia 20 (FNAC de l’Illa, 19h).

 

El cançoner de tothom: les 150 cançons catalanes de la nostra vida.

 

Albert Puig, conductor del programa Delicatessen afirma al pròleg de ‘El cançoner de tothom’ que “es diu que una cosa és popular quan la coneix molta gent, quan forma part de la tradició i es fa un lloc en la memòria col·lectiva. Popular vol dir que és del poble i que l’autor ha d’obrir les tanques del jardí de casa seva per deixar entrar tothom que ho desitgi”.

“Poc abans de morir l’any 1990, Gato Pérez va escriure “Ahí se queda la canción”, on deia ‘Como estela de un reactor que se aleja en la distancia, la canción no da a su autor la más mínima importancia’. I és que les cançons populars passen per damunt dels seus autors, fins al punt que en molts casos es fa impossible saber els noms dels qui les van escriure”. Albert Puig ha triat les 150 cançons que ha considerat com les més populars escrites mai en llengua catalana. “Penseu en una taula on hi seuen sis persones d’edats diferents, homes, dones i nens, uns del nord, altres del sud, de poble i de ciutat, de mar i de muntanya. Sis persones catalanes de classes socials molt diferenciades i de costums del tot diversos a qui faríem escoltar cada una de les cançons triades. Si un mínim de cinc diguessin conèixer ni que fos la tornada, aquesta cançó ja la podem considerar popular”, escriu Puig al pròleg.

L’objectiu del llibre ha estat el de “parlar de les cançons més populars, les cançons, que agradin o no, tenim emmagatzemades en algun racó del nostre cervell i que en algun moment de la nostra vida segur que hem taral·lejat”. Melodies de la infantesa, per cantar en excursions, colònies i focs de camp, “aquelles que a Catalunya coneixem popularment com les cançons kumbaiàs”, diu Puig. Però també hi ha un apartat amb “cançons religioses, himnes, oficials i oficiosos, crits de guerra i de taverna que sempre s’han cantat en moments d’excitació ideològica o etílica, les inevitables nadales sempre presents en el cançoner popular o senzillament les que podem considerar cançons tradicionals catalanes”.

L’antologia recull una àmplia secció dedicada als autors del país que parlen de la seva música en primera persona. “Quedaran pel meu record particular llargues converses apassionades i espais singulars on el temps passava volant”, escriu Albert Puig. “Una cèntrica terrassa del Born de Barcelona on ningú va reconèixer el meu interlocutor de nom Lluís Llach o sota les porxades del CCCB aixoplugant-nos d’una ferotge tempesta al costat de Joan Miquel Oliver tot parlant de l’“Alegria” de l’estiu mallorquí. Un estudi d’arquitectura perdut a les muntanyes de Castelldefels on el cosí de Gato Pérez il·luminava la seva cara en recordar els temps passats, la magnífica terrassa de l’antiga casa de fades de Vallvidrera on Maria del Mar Bonet em va acollir amb una amabilitat exquisida. Són molts els cafès compartits amb els millors cantants de casa nostra i moltes hores de conversa que han servit perquè ara vosaltres pugueu conèixer molts dels secrets que amaguen aquestes cançons. Vull agrair a tots la seva amabilitat i també la seva confiança”.

Albert Puig escriu que “són moltes les cançons populars catalanes de les quals amb prou feines coneixem què hi ha més enllà de la primera estrofa, d’altres en sabem tan sols el que diu la tornada i algunes les hem cantat molts anys ignorant-ne la malícia o el que pretenia l’autor”. El llibre vol treure’n l’entrellat.

“La cultura popular amaga moltes incògnites i en molts casos les interpretacions poden ser múltiples i confuses. No cal patir, aquest llibre està escrit amb la voluntat de retre homenatge a aquelles cançons que formen part de la nostra vida” apunta el melòman.