10 exposicions que has de veure aquest Nadal

21.12.2015

Les festes de Nadal són ideals per gaudir de tot allò que el dia a dia no et permet de fer. Núvol et proposa deu exposicions per aprofitar bé aquestes dates. No t’ho perdis!

La botiga de l'Anson. Foto: Laia Serch

La botiga de l’Anson | Foto: Laia Serch

La botiga de l’Anson

Concebuda com a part de l’exposició Espècies d’espais del MACBA, l’antiga ferreteria Balius del Poblenou pren un altre sentit: acull la “botiga” de l’Anson, una mostra de mobles molt especial. A partir de fotografies i visites a les famílies, Martí Anson ha fet un catàleg dels mobles originals que havia dissenyat el seu pare als anys 60 i 70, mantenint també els colors. Al principi feia rèpliques exactes, amb fusta massissa, pi de Flandes, amb encaixos, com es feien als seixanta, però “ha arribat un punt en què jo ja me’ls he apropiat i els he industrialitzat”. Es tracta d’un sistema mecànic a partir de plafons que inclouen les peces a dins. Així, l’usuari pot retallar les peces i muntar-les, i el que queda de plafó es pot convertir en un quadre. Anson comenta que és un tipus IKEA, perquè simplifica molt el muntatge i, a més, manté la sobrietat, sense pretendre amagar res –es poden observar els cargols, tot ben allunyat de la luxúria.

Es pot visitar dilluns, dimecres i divendres de 17 a 20h al Carrer Pallars, 175, de Barcelona, fins el 15 de gener. Podeu llegir l’article d’Aina Vega aquí.

 

Carlos Bunga

L’origen de l’obra de Carlos Bunga (Porto, 1976) és la pintura, no en la seva accepció tècnica o material, sinó en el seu vessant conceptual. Les dues dimensions i la condició plana del quadre tradicional van portar l’artista a buscar alternatives fora de les convencions bidimensionals. Bunga va prolongar la superfície de la pintura fora del marc i de la paret per buscar en l’espai tridimensional la solució a un límit, a un final de camí.

En la seva intervenció a la Capella MACBA, Carlos Bunga parteix de dos elements: la funció original de l’edifici (el culte religiós catòlic) i els avatars del seu entorn, el barri del Raval i, per extensió, la ciutat de Barcelona. En la primera obra de l’artista a la nostra ciutat, Bunga confirma el seu interès per l’urbà, per allò que enllaça el que està construït amb el que és viscut. L’espai públic i els accidents que el poblen constitueixen la seva font d’inspiració primordial. Bunga vol connectar present i passat per recuperar el paper d’un espai fora de les condicions, velocitats i sorolls de la ciutat i promoure l’actitud reflexiva originària d’un temple. L’artista està fascinat per tots aquells actes i esdeveniments que converteixen el que és individual en comú, el que és subjectiu en col·lectiu. Es pot visitar al MACBA fins al 7 de febrer de 2016. Per saber-ne més, llegiu l’article de Griselda Olivé i Clàudia Rius aquí.

 

Carlos Bunga durant la presentació de la seva intervenció a la Capella del MACBA | Foto: Clàudia Rius

Carlos Bunga durant la presentació de la seva intervenció a la Capella del MACBA | Foto: Clàudia Rius

Miró i l’objecte

'Retrat d'una ballarina', 1928, Joan Miró

La Fundació Miró i la Fundación BBVA presenten Miró i l’objecte, que es pot visitar fins al 17 de gener. L’exposició, comissariada per William Jeffett, explora per primera vegada de forma específica la presència de l’objecte en l’obra de l’artista. La mostra revela com Miró evoluciona des de la representació pictòrica de l’objecte fins a la seva incorporació física en l’obra a través del collage i l’assemblage per explorar, posteriorment, noves tècniques com la ceràmica o l’escultura. Miró i l’objecte presenta més d’un centenar d’obres entre pintures, ceràmiques i escultures, procedents del fons de la Fundació Joan Miró i de les principals col·leccions públiques i privades d’Europa i Amèrica, a més d’una selecció d’objectes originals que l’artista va col·leccionar al llarg de la seva vida.

El conjunt, d’un fort impacte visual i un profund rigor científic, inclou obres que mai no s’havien pogut veure a Espanya, entre les quals destaquen Portrait d’une danseuse, procedent del Centre Georges Pompidou de París o Les joujoux, del Moderna Museet d’Estocolm. Destaquen també les teles L’espiga de blat i El llum de carbur, del MoMA de Nova York, que no s’havien pogut veure a la Fundació des de 1993. I la mostra exhibeix per primer cop plegats a Barcelona quatre objectes assemblats de la sèrie que Miró va fer el 1931, com també dos collages de 1929.

A més, durant aquestes festes, podem visitar la Nadala Art de foc, art de badoc, una instal·lació de Rafael G. Bianchi i Regina Giménez que juga amb les connotacions domèstiques del Nadal. Es podrà visitar al restaurant del museu fins al 10 de gener. Aina Vega us en dóna més detalls aquí.

Xavier Gosé, il·lustrador de la modernitat

Coincidint amb el centenari de la seva mort, el Museu Nacional i el Museu d’Art Jaume Morera organitzen una exposició antològica de Xavier Gosé (Xavier Gosé, 1876-1915. Il·lustrador de la modernitat), un dels artistes catalans més internacionals dels inicis del segle XX. L’exposició està comissariada per Mariàngels Fondevila i Jesús Navarro.

L’obra de Gosé es troba entre el modernisme i l’art decó i s’inspira en la vida mundana dels cafés-concert, les vmidinettes, les prostitutes, els passejants dels bulevards, en les curses de cavalls, els esportistes i en Montmartre. El seu estil refinat i elegant va copsar a la perfecció la moda i les siluetes de la societat francesa.

Aquesta mostra forma part de les exposicions del museu que reivindiquen artistes catalans de gran qualitat; una línia iniciada amb Josep Tapiró i Carles Casagemas.

 

Lluèrnia

Lluèrnia és un festival de curta durada, de la posta del sol a mitja nit que passa a Olot. Durant les sis hores de duració, artistes de diverses disciplines: arquitectes, dissenyadors d’il·luminació, escenògrafs, interioristes, video-creadors, però també alumnes d’algunes escoles universitàries d’art i disseny de  Catalunya, entitats culturals de la ciutat, veïns, comerciants, nois i noies de les escoles de primària de tota la comarca, omplen els carrers i places de la ciutat d’Olot amb les seves instal·lacions efímeres, performaces o actuacions, que tenen en comú l’ús del foc i la llum com a matèria primera, i que volen redescobrir-nos els espais quotidians il·luminant-los amb una nova mirada.
Compartint aquest concepte, Lluèrnia dóna la benvinguda a les festes nadalenques amb una instal·lació a la terrassa de l’Arts Santa Mònica que es podrà veure fins el 10 de gener.

 

Viatjar amb distinció

Viatjar amb distinció és una expressió que ens evoca, abans que res, un viatge, ja sigui amb tren, amb cotxe, amb metro, amb helicòpter o dalt d’un elefant; i, en segon lloc, una manera de fer-ho, amb distinció, és a dir, amb elegància o bé d’una manera singular, diferent de la convencional.

Aquestes imatges són fotografies de moda que tenen com a escenari principal un mitjà de transport que ens suggereix un viatge, real, quotidià o fantasiós, de somni. En realitat, són un petit tast de la Col·lecció de Fotografia de Moda que el Museu del Disseny de Barcelona presenta per primera vegada a la seva seu fins al març de 2016.

Una part de la mostra es pot veure a l’Espai Mercè Sala, situat al passadís de connexió entre els dos vestíbuls de la línia 5 de l’estació de Diagonal, de dilluns a divendres entre les 10 i les 20.30 hores, fins al 22 de gener. Josep Maria Cortina ens revela els seus secrets aquí.

 

Dibuixar Versalles

El Caixaforum presenta, fins al 14 de febrer, Dibuixar Versalles. Charles Le Brun (1619-1690). L’any 1682 Lluís XIV va traslladar la cort de França de París a Versalles. L’artista Charles Le Brun (1619-1690) va ser el responsable de planificar aquesta obra, a la qual va donar un tractament orquestral: hi van participar centenars d’artesans i artistes, els millors de cada disciplina. Le Brun va elaborar personalment algunes peces, entre les quals destaquen dos composicions impressionants: l’Escala dels Ambaixadors i la Galeria dels Miralls, un conjunt de pintures de maduresa d’una bellesa corprenedora. Se’n conserva un material original excepcional i poc conegut: els cartons preparatoris, que il·lustren la darrera fase del procés de treball de l’artista. Els cartons mostren el virtuosisme de Le Brun com a dibuixant, el talent per a la construcció d’escenes i la minuciositat en l’elaboració de tots els detalls. Són estudis de personatges, figures al·legòriques, trofeus i animals que es van integrar en les composicions, concebudes com un gran trencaclosques simbòlic. Aquests cartons es feien servir habitualment entre els segles xvi i xix, però poques vegades han arribat fins a nosaltres. Els de Le Brun són una excepció: tres-cents cinquanta cartons d’un fons de més de tres mil dibuixos procedents del taller de l’artista, que, en morir el 1690, van ser requisats i integrats a les col·leccions reials. Gerard Mur ha visitat l’exposició i podem llegir les seves impressions aquí.

 

Baltasar Porcel

La Institució de les Lletres Catalanes i l’Obra Social “la Caixa” organitzen, amb la col·laboració del Palau Robert, l’exposició Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món, que té com a comissari l’escriptor i crític Julià Guillamon. Es pot visitar del 20 de novembre al 28 de febrer de 2016  al Palau Robert. Aquesta iniciativa arriba en complir-se els sis anys de la mort de Baltasar Porcel (Andratx, 1937 – Barcelona, 2009), una figura central de la cultura catalana de les últimes dècades, amb una literatura que connecta amb els mites clàssics i ofereix una imatge trepidant del món contemporani.

Porcel, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2007, va destacar per la força i la vitalitat d’una narrativa que travessa gèneres. El seu treball com a autor de teatre, novel·lista, autor de grans reportatges, entrevistador i columnista posa de manifest la combinació de coneixement, passió i implicació, un fet que dota la seva obra d’un segell propi. Un llegat immens pel que fa al volum i a la qualitat literària. Des que va arribar a Barcelona l’any 1960, la seva vida va seguir una transformació constant que va culminar en la seva penúltima etapa d’home públic com a president delegat de l’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació.

 

Albert Serra

Albert Serra

Catalunya a Venècia

Des del 16 de desembre i fins al 14 de febrer, La Virreina Centre de la Imatge presenta l’exposició Catalunya a Venècia. Singularitat, un treball del cineasta Albert Serra comissariat per Chus Martínez, que aquest any ha representat l’art català en el marc dels esdeveniments col·laterals de la 56a edició de la Binnal de Venècia.

A partir del concepte de singularitat, Serra ha concebut el seu nou treball com una gran instal·lació audiovisual que es projecta en vuit pantalles. La inspiració originària d’aquesta proposta prové d’un diàleg entre Albert Serra i Chus Martínez sobre el concepte que dóna títol a l’obra. Singularitat és el terme amb què els matemàtics i investigadors de la intel·ligència artificial es refereixen al moment en què la nostra relació amb les màquines canvia, quan la tecnologia deixa de ser una eina i esdevé un acompanyant de l’espècie humana.

Amb aquesta exposició es consolida una col·laboració iniciada amb la itinerància de l’exposició 25%. Catalonia at Venice, una producció de l’Institut Ramon Llull per a la Biennal de Venècia.

Modernisme. Art, tallers, indústries

Modernisme. Art, tallers, indústries.

 

Modernisme

La Pedrera presenta Modernisme. Art, tallers, indústries, que es pot visitar fins el 2 de febrer. Ofereix una visió d’aquest moviment centrada en les arts aplicades i decoratives i en els oficis artístics que hi van tenir un paper més rellevant. Alhora, vol posar en relleu i reivindicar el treball dels nombrosos tallers d’artesans i de les diverses indústries que van contribuir a implantar-lo, mitjançant la recuperació de procediments antics i la introducció de nous materials i tècniques per tal d’aconseguir productes millors i més competitius i, d’altra banda, la incorporació de sistemes moderns de distribució comercial per satisfer la demanda creixent.

El Modernisme va ser, més enllà d’un corrent estètic, un corrent ideològic amb una ferma voluntat de modernitat. Les noves formes i idees van arrelar amb força a Barcelona, on la construcció de l’Eixample va comportar un fort creixement de la construcció i de les seves indústries subsidiàries. Aquestes formes i idees es van propagar ràpidament per tot el país i en totes les classes socials, i van conformar un llegat que és un dels patrimonis culturals més importants de Catalunya.

L’exposició proposa un recorregut a través de les principals arts, oficis i indústries  del Modernisme que posa de manifest com s’integren en un únic ideal de bellesa que vol superar els estils històrics prenent la natura com a model.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris