L’època de Frederic el Gran arriba amb èxit a la Reial Acadèmia

19.06.2017

Dins el cicle de Clàssica a la Reial Acadèmia, la Nova Orquestra de Cambra Germans Pla, dirigida per Helena Bayo, i el flautista Anton Serra, dimarts proppassat ens van oferir un concert a l’entorn de la figura del rei de Prússia Frederic II el Gran, amb motiu del 230è aniversari de la seva mort. Anton Serra, músic habitual en els concerts de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, va ser el solista en tres concerts per a flauta de Quantz, de C. P. E. Bach i del mateix Frederic II. Va ser una vetllada molt agradable i en bona companyia que ens va ajudar a fer passar la calor d’aquests darrers dies de primavera.

Anton Serra

Abans de començar el concert, la directora Helena Bayo va fer una explicació sobre el context històric de Frederic II, el rei filòsof que va fer de la música un element cabdal del seu regnat. Ell mateix va ser compositor i flautista, deixeble de Johann Joachim Quantz, i va tenir com a compositor de cort un dels fills de Bach, Carl Philipp Emanuel. Johann Sebastian Bach, al final de la seva vida va visitar el rei en una famosa trobada de la qual va sorgir l’Ofrena musical, a partir del tema que li va proposar Frederic II.

La Nova Orquestra de Cambra Germans Pla va ser l’encarregada d’acompanyar Anton Serra en els tres concerts per a flauta. És una formació integrada per dotze músics de corda, que actua sota els auspicis de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, formada per gent jove i molt ben preparada. Malauradament, l’acústica del Saló d’actes de l’Acadèmia no va ser prou idònia per poder gaudir en la justa mesura de les obres que s’hi van interpretar. El so quedava massa sec, sense poder-se expandir i assolir la reverberació necessària perquè els instruments brillessin. És una sala molt apta per a concerts de cambra, però no tant per a conjunts més amplis, ja que l’espai es fa petit.

Anton Serra va ser un xic irregular. És un flautista de grans capacitats, molt bregat en el repertori, però que en alguns moments va tocar de manera poc acurada, fent que les notes no sonessin prou nítides. Però en conjunt, la interpretació dels tres concerts va ser exquisida. Cal destacar la qualitat dels integrants de l’orquestra, que es va poder apreciar millor en els dos bisos que van oferir, dos moviments d’un trio de Bach sobre el tema reial. Aquí vam poder sentir flauta, violí i violoncel, i vam quedar especialment impressionants del talent de la violoncel·lista, que va exhibir una afinació perfecta i un so incisiu i preciós. En canvi, la interpretació dels concerts per part de l’orquestra en ple va quedar un xic coixa, amb desajustos entre seccions i un so poc homogeni. Podem suposar que van faltar assajos per acabar de posar el programa a punt.

Tot i així, és d’agrair iniciatives com aquesta, per celebrar aniversaris poc coneguts i, alhora, per interpretar un repertori poc sentit habitualment en els grans cicles de concerts que es fan a Barcelona. Esperem, doncs, que iniciatives d’aquest tipus tinguin continuïtat i en puguem continuar gaudint.