L’entusiasme es deia Elena

Ha mort Elena Carné (1952-2014), professora de la Facultat de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entusiasta de l'obra del traductor Jordi Arbonès, havia investigat a fons la intervenció de la censura en les traduccions de Henry Miller al català. Demà serà enterrada a Olot a les 12h del migdia.

Ha mort Elena Carné (1952-2014), professora de la Facultat de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entusiasta de l’obra del traductor Jordi Arbonès, havia investigat a fons la intervenció de la censura en les traduccions de Henry Miller al català. Demà serà enterrada a Olot a les 12h del migdia.

Ara fa uns anys, quan ja ratllava la cinquantena, l’Elena va entrar com a estudiant a la Facultat de Traducció de la UAB i va ser una d’aquelles alumnes que qualsevol professor donaria el que fos per tenir a classe: unes ganes d’aprendre i de col·laborar francament poc habituals i un entusiasme que facilitava molt el paper de qui mirava de suscitar interès en els alumnes.

Passats els quatre anys de carrera, amb les ganes d’aprendre intactes i amb una vocació didàctica que, si bé tardana, era manifesta, va començar a fer classes de traducció del castellà al català i va preparar diversos treballs sobre les traduccions de Montserrat Abelló (recordo especialment la seva apassionada intervenció en la celebració dels 90 anys de la poeta), a qui va ajudar a arreglar papers i va acompanyar durant un temps. També va començar a preparar la tesi doctoral sobre el traductor Jordi Arbonès i va assistir a uns quants congressos per exposar diferents aspectes de les traduccions que Arbonès havia fet des de l’Argentina. Potser un dels darrers congressos al qual va assistir va ser a Las Palmas de Gran Canària, ara fa poc més d’un any, quan semblava que havia pogut deixar enrere la rosegadora malaltia que se li havia manifestat un any abans. Allà vaig gaudir (professora esdevinguda alumna) de la seva exposició sobre la censura en la traducció de Primavera negra de Henry Miller, de la qual havia seguit els passos en una investigació al Archivo General de la Administración d’Alcalà d’Henares. Em va cridar l’atenció la seva capacitat de comunicació, la sorpresa que era capaç de transmetre a tots els que l’escoltàvem, amb aquella seva tonada característica de no poder-s’ho creure, davant els arguments surrealistes dels censors d’una època no tan llunyana.

Avui és un dia trist per a tots els que l’estimem i per als que treballem a la Facultat de Traducció: hem perdut una de les persones més entusiastes que teníem i que sempre trobava la manera d’animar-nos a tots.

Trem la darrera fulla del pollancre
amb la basarda de tanta solitud.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació