L’encant de les llegendes

29.06.2016

Les llegendes ens expliquen d’on venim, i un poblet de l’Anoia les té molt presents. Sant Martí de Tous acollirà els dies 2 i 3 de juliol la 7a edició del Festival de Llegendes de Catalunya, un festival únic al territori català. Per fer-ne un tastet, a continuació podeu llegir la llegenda “La bossa del bou”.

Durant l'Apagada de Misteri, les llegeixes envaeixen Sant Martí de Tous | Foto: Festival de Llegendes de Catalunya

Durant l’Apagada de Misteri, les llegeixes envaeixen Sant Martí de Tous | Foto: Festival de Llegendes de Catalunya

El Festival de Llegendes de Catalunya reuneix cada any a Sant Martí de Tous al voltant de 4.000 persones. Durant tot el cap de setmana, grans i petits poden visitar diferents escenaris del poble on aquest any se sentiran llegendes de diferents localitats catalanes. Però l’activitat principal d’aquest festival és l’Apagada de Misteri, que aplega més d’un miler d’assistents als peus del castell de Sant Martí de Tous.

Durant l’Apagada del Misteri, el poble apaga tots els seus llums i il·lumina el casc antic amb més de 6.000 espelmes que marquen un recorregut de llegendes misterioses. Una postal preciosa que culmina amb una última llegenda. Enguany, l’encarregat d’interpretar-la és Jordi Martínez, actor català de, per exemple, Kubala, Moreno i Manchón (TV3) que actualment està de gira amb l’obra Panorama des del pontEnguany, l’Apagada del Misteri serà la nit del dissabte 3 de juliol. 

 

La bossa de bou

A partir de la llegenda recollida per Elisa Vidal al llibre “Dunes Veus, històries i llegendes de Sant Martí de Tous

Anant a fer un bon esmorzar de diumenge vaig aturar-me a prop de la Roqueta, per allà prop de Sant Martí de Tous. No em vaig aturar perquè estigués cansat, no pas! No em vaig aturar per fer un traguet d’aigua, no pas! No em vaig aturar perquè al cel hi volessin vaques….

Resulta que en aquesta zona, anys enrera, bé… molt i molts anys enrera era zona de frontera. Eren temps de lluites amb els sarraïns, així anomenava la cristiandat als àrabs, i es va manar de construir un castell de roca per tal que fos un bon lloc de guaita, en un punt ben alt. Des d’allà es podia controlar tot el contorn.

En aquells dies d’incertesa, els defensors de la fortalesa veien que anaven mal dades i que en qualsevol moment s’hauria de sortir cames ajudeu-me! I no anaven desencaminats perquè de sobte un dels dies es va poder escoltar l’avís:

-A córrer, fugim!!!!

Ningú s’ho va pensar massa, tothom agafava allò que creia indispensable i que fos possible d’emportar-s’ho amb les pròpies mans.

Una mare – vinga Maria córrer, no t’aturis…

La nena – Mare… si us plau, també vull emportar-me aquesta…

Una mare – Si us plau, no veus que no podem marxar tan carregades!

La nena – Quan tornarem a buscar-la?

Una mare – Ja ho veurem. Segur que no tardarem gaire!

La mare prou sabia que si algun dia podien tornar el que allà hi trobarien només serien runes i cendres.

El responsable dels cabals va pensar:

Home – Els diners és millor que es quedin aquí. Màrsia… haurem de trobar un lloc segur, i si tot torna a respirar tranquil per aquí podrem venir i començar de nou.

L’home tenia aquesta esperança però, per coses de la vida, la mort el va atrapar i el tresor allà quedà enterrat al peu d’un pi.

Heus aquí que aquest matí quan m’he deturat, és perquè he vist tot un grup de gent cavant un gros forat… Suposo que sabeu què és el que buscaven. M’hi he acostat i els ho he preguntat,

– Què busqueu amb tan delit?

No m’han volgut dir ni mu!

He girat cua, doncs a vegades més val no saber segons què. Però allà m’hi he trobat uns avis, que són d’allà prop i que m’han explicat:

– De tant en tant, encara que sembli mentida la gent s’acosta i regira a veure si troben la bossa de bou.

– Perdoni -li he dit jo- la bossa de què?

– Ai nen… Diuen que el mateix home que la va enterrar va deixar dit a algú de confiança que calia ser-hi al punt de migdia en un dia de sol, perquè el tresor era enterrat a la vertical de l’ombra d’un pi, un bon tros fondo, ficat dins una bossa feta amb pell de bou, i aquesta, està plena de monedes d’or!

– Ara ho entenc tot!

– Sí noi, ara tampoc sabem si és que algú ja la deu haver trobat o no… o segueix enterrada o què és el que passa. Sabeu què em sembla a mi? Que potser qui l’ha trobat és algun d’aquests avis que ja coneixien la història.

 

La bossa de bou, recitada

Àudio de la llegenda “La bossa del bou” que es recull en el CD que el Festival de Llegendes de Catalunya edita cada any. Aquesta història forma part del primer disc, “Recollint Llegendes Volum 1”.