L’elogi de Josep M. Fonalleras

2.11.2014

Fa un parell de dies, Josep M. Fonalleras escrivia al diari Punt Avui un elogi per la novel·la curta La segona lluna d’Antoni Carrasco, que va guanyar el 34è Premi Just M. Casero. Juntament amb Carrasco, van quedar finalistes d’aquest premi Jaume Puig Agut, amb el relat Germans, i Sílvia Gruart, que va obtenir un accèssit amb la novel·la Només un any.

Antoni Carrasco, al lliurament del Premi Just M. Casero 2014

Antoni Carrasco, al lliurament del Premi Just M. Casero 2014 | Foto: Bernat Casero

Segons Fonalleras, La segona lluna “és una història molt ben escrit que té una de les virtuts de les obres perdurables: genera noves lectures i, doncs, noves satisfaccions a mesura que t’allunya de la primera aproximació i t’hi acostes de nou”.

Un dels principals temes que aborda aquesta novel·la curta és la mort, un tòpic de la literatura universal i màxima preocupació de l’ésser humà. Els tres capítols que la componen són tres aproximacions diferents a la mort: el primer parla d’una mort anunciada; el segon, d’una mort hipotètica; i el tercer, d’una mort anunciada. Per Fonalleras aquesta novel·la “parla de la vida que no es veu”, però també “de la mort que no veiem” i la qualifica de txekhoviana. “No enlluerna de sobte sinó a mesura que t’endinses en les tres parts que són, alhora, tres maneres diferents d’observar, de contemplar, de palpar l’existència de la mort”, segons Fonalleras. I continua: “Sempre hi és, aquest espectre, tant si la temem com si en fugim, tant si la rebutgem com si l’acceptem. I de fet, mai no veiem morir ningú. Només arriben les ombres, com les radiografies antigues que eviten el contacte directe dels ulls amb el sol”.

Podeu llegir l’article complet aquí.