L’escultura del Rei Joan Carles que veuràs al MACBA

18.03.2015

El MACBA ha cancel·lat a última hora l’exposició “La bèstia i el sobirà”, comissariada per Hans D. Christ i Iris Dressler, Paul B. Preciado i Valentín Roma. El director del museu, Bartomeu Marí, ha al·legat en un comunicat que l’exposició contenia una obra inapropiada, però no ha dit de quina peça es tractava. Amb tot, no s’ha pogut evitar que poca estona després circulés per la xarxa imatges d’aquesta escultura d’Ines Doujak on apareix un gos penetrant la líder feminista boliviana Domitila Barrios de Chúngara, qui, a la vegada, fa el mateix amb un home amb una fesomia que recorda el rei Joan Carles I. 

Obra Loomshuttles, Warpaths (Lançadeiras de tear, trilhas de guerra) de Ines Doujak e John Barker.

Escultura d’Ines Doujak e John Barker.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha decidit cancel·lar a darrera hora l’exposició i la roda de premsa de ‘La bèstia i el sobirà’, una coproducció amb la Württemberg Kunstverein de Stuttgart, segons ha comunicat el museu, “a causa de les desavinences entre l’equip de comissaris i la direcció del Museu sobre continguts inclosos en la mostra”.

El director del museu, Bartomeu Marí, ha decidit no incloure una obra que considera “inapropiada” en aquesta mostra. El departament de premsa del MACBA no ha confirmat el títol de l’obra, però ha trascendit que es tracta d’una escultura d’Ines Doujak”. L’obra que ha suscitat aquesta discòrdia es va exhibir a la Biennal de São Paulo al Brasil.

Aquesta exposició havia d’abordar les pràctiques artístiques contemporànies que qüestionen i desfan la definició occidental i metafísica de la sobirania política a través d’obres dels artistes internacionals més rellevants dels últims quinze anys.  El dibuix, la pintura, la instal·lació, la investigació artística, la fotografia, el video o la performance posen en qüestió els llocs que fins ara han estat entesos com a seus de la sobirania: allò sagrat, l’Estat-Nació, les institucions modernes, la masculinitat, allò humà o l’autonomia individual.  Reclamant les experiències de politització de la diferència funcional, l’autisme, l’animalitat, el travestisme , la cooperació ciutadana, la crítica de l’imaginari colonial o la construcció de subjectivitats disidents, aquests treballs proposen altres models d’entendre la llibertat i l’emancipació com a procesos de redistribució de la sobirania. L’exposició estava comissariada per Hans D. Christ, Iris Dressler, Paul B. Preciado i Valentín Roma. Aquest darrer forma part de l’equip actual del MACBA.

Els treballadors del museu han reclamat aquest mateix matí una assemblea per saber exactament els motius de la cancel·lació i quines conseqüències pot tenir en un futur. Segons ha informat el diari ARA, el personal de seguretat bloqueja l’accés a les sales on s’havia de mostrar l’exposició, que ja estava a punt per ser inaugurada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. El de sempre, més vell que l’anar a peu: l’art que denuncia i el poder que censura. Em sembla covard per part de la direcció del MACBA.

  2. Em sap greu que els meus diners financïin coses d’aquesta mena. Per a mi, com si vol fer una esculptura d’un empalat cap per vall, però que ho faci amb els seus diners, pas amb diners públics.

    Atentament

  3. No perquè un museu sigui públic s’hi pot exposar qualsevol cosa. Jaa estem confonen altre vegada llibertat amb llibertinatge. La llibertat acaba quan comença la dels altres, i els altres son tan importants com tu mateix. Per entendre això cal tenir dignitat, peer desgràcies molts ja l’ha perduda. Sense dignitat no es pot fer un país lliure.