L’Edat Mitjana, una època fosca? Déu nos en guard

14.03.2017

Històricament, l’Edat Mitjana ha estat considerada una època fosca i incivilitzada del nostre passat, entre el món de la cultura clàssica i el Renaixement, des de la caiguda de l’Imperi Romà fins a la Reforma protestant amb el feudalisme com a fil conductor. La realitat, però, és ben diferent, perquè aquest període boirós i sagristà, que dura més de mil anys, ens ha deixat el llegat comú sobre el qual es construeix la identitat europea actual.

Escacs de Lewis (s.XII) | CaixaForum

Sota l’eloqüent títol “Els pilars d’Europa” i sota els sostres espaiosos del CaixaForum, l’Obra Social “la Caixa” i el British Museum presenten una exposició inspirada en aquest punt de vista, que pretén contrarestar la idea a través de la qual s’acostuma a associar el terme medieval amb conceptes com decadència, barbarisme o ignorància.  La mostra compta amb més de 260 peces –la majoria inèdites– que testimonien no sols la diversitat i la riquesa cultural de les societats d’aquell temps, sinó també el talent artístic, el progrés intel·lectual i els canvis polítics, econòmics i religiosos que van fer possible la formació dels estats i l’expansió de les ciutats.

Tot això ni exclou ni desmenteix que, en paral·lel amb aquesta esplendor, que Carlemany va començar a forjar al segle VIII, la misèria, les epidèmies i la depravació subjugaven l’existència de molta gent entre la costa atlàntica portuguesa i el Pròxim Orient, entre les runes dels castells escocesos i els palaus del sud d’Itàlia. La desigualtat, tristament, és el nostre llegat més persistent. Al costat d’aquesta malaurança, les catedrals s’alçaven negres i orgulloses buscant el blau celestial diví, les rutes comercials s’expandien i el comerç s’amplificava, els contactes interculturals es tornaven més freqüents i el poder reial i eclesiàstic s’incrementava deixant enrere inquisicions, croades i genocidis. La violència també és un pilar d’Europa.

Sigui com sigui, i sense oblidar-nos del que acabem de dir, l’exposició ofereix una nova imatge d’aquella època, i ho fa abordant-la des d’una perspectiva que posa el focus en els antecedents d’una identitat comuna més enllà dels regnes particulars i els nacionalismes. El que més crida l’atenció, justament en oposició a l’obscuritat que sol tenyir les visions més tòpiques i lleugeres del medievalisme, és el colorisme i la bellesa dels objectes, combinades amb una escenografia innovadora amb imatges interactives i panells informatius que ressalta la seva vivesa i el seu magnetisme icònic. I heus aquí una altra particularitat de la mostra, perquè les peces que hi trobem transcendeixen les obres pictòriques o escultòriques per fer-nos arribar l’essència de la quotidianitat més diversa i fefaent més enllà de l’art.

Una imatge de l’exposició amb l’escultura en fusta de Crist davallant de la creu | CaixaForum

 

La diversitat per bandera

Ruïnes, mosaics, rajoles, creus religioses, encunys, fermalls, fragments d’armes, fletxes, espases, cascos, penjolls, anells (papals), estoigs, esperons, sivelles, mànecs de ganivets, teixits i aliatges, monedes, bols, xiulets, naips, cofres, capsetes amatòries, agulles, trencanous, astrolabis, vitralls, capitells, calzes, campanes, corns, sabates de pell, aixetes, candelers i llànties, claus i cadenats, urnes, làpides, gravats… fins i tot un escuraorelles per posar en dubte la manca d’higiene i refinament dels individus d’aleshores. La llista és extensíssima. Les ments curioses gaudiran de valent passejant entremig de tots aquests objectes i admirant, de la mateixa manera, les escultures i els quadres que els acompanyen, amb menció especial per un gran Crist tallat en fusta que davalla de la creu i que ens contempla teatralment i ens fa de guia espiritual i temàtic des del centre de la sala.

D’entre  la resta d’útils i rastres que sobresurten per la seva importància o excepcionalitat, cal destacar les peces d’escacs de Lewis (s. XII), d’origen noruec però trobades a Escòcia: un símbol de la civilització europea i de les relacions culturals i polítiques entre la Gran Bretanya i els països escandinaus, però també de la popularització del joc dels escacs. La figura del rei representa la fortalesa i el lideratge d’aquell que governa des del tron amb una corona al cap imbuït de poder. No només això: els escacs també són una imatge sintètica del que representa l’Europa medieval, que podem concebre com un tauler on tenen lloc les partides bèl·liques, culturals i econòmiques que decideixen el futur dels pobles amb l’escac i mat com a insubstituïble i inevitable objectiu final.

 

El passat arabesc i el protagonisme eclesiàstic

La mostra es divideix en cinc àmbits: la vida a la cort, la vida urbana, el poder reial, el poder eclesiàstic i l’herència medieval fins als nostres dies. En total, 263 peces: 244 provinents del British Museum i 19 repartides entre el Museo Arqueológico Nacional de Madrid, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Frederic Marès. Aquestes últimes serveixen de contrapunt al discurs expositiu des de la perspectiva dels regnes del sud, entre els quals destaca, al marge de l’Espanya que estava punt de veure els Reis Catòlics, el califat islàmic d’Al-Andalus.

El recorregut per l’Edat Mitjana, des del segle IV fins al XV, ens permet passejar durant una estona entre ducs i cavallers, monarques i senyors feudals, papes i trobadors, sants i marededéus, i admirar relíquies precristianes i precismàtiques, visigodes, egípcies, llatines o artúriques tot constatant l’esclat de color i la riquesa d’un conjunt de peces senzillament impressionant magnificat pel protagonisme eclesiàstic constitutiu de l’època. L’exposició és sòlida i rigorosa, esponerosa i detallista; d’aquelles que fan patxoca, que marquen paquet, sense abstraccions ni ocurrències postmodernes.

“Els pilars d’Europa” inicia la col·laboració entra l’Obra Social “la Caixa” i el British Museum i s’emmarca en la línia d’aliances estratègiques de l’entitat catalana amb grans institucions del món cultural. La participació del museu britànic té un interès especial, ja que el seu fons públic és el més important i quantiós del món.

Més endavant, el CaixaForum també acollirà exposicions dedicades a l’Antiga Grècia, a l’Egipte dels faraons i al luxe en temps pretèrits.

De moment, “Els pilars d’Europa” es podrà visitar fins al proper 18 de juny. Trobareu més informació sobre la mostra i les seves activitats complementàries en aquest enllaç.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Molt maca, però a banda de les obres exposades, algunes molt valuoses, tot es presenta com si del segle IV al XV no hi hagués diferències. De manera reiterada trobem Espanya quan s’hauria de parlar de Castella i altres errors històrics portats per la simplicitat de les explicacions.