L’eclipsi: quan la llengua esdevé constricció

13.02.2017

L’eclipsi, de Georges Perec, és fruit d’un constrenyiment. És un joc lingüístic de l’escriptor i un repte pel lector.

Adrià Pujol a la Plaça Tetuan | Foto BiBi Oye/ Núvol

No sé si us heu adonat que en aquesta primera frase no hi ha cap a. Això és el que ha fet al llarg de 280 pàgines el traductor i escriptor Adrià Pujol, que ha versionat en català una de les obres més celebrades de Georges Perec, La disparition. “Vaig decidir fer desaparèixer un element de l’alfabet”, deia Georges Perec en una entrevista feta l’any 1969 per la televisió francesa i que es pot veure en aquest enllaç sobre aquesta novel·la. “Ho vaig decidir d’una manera abrupta. El que va ser fascinant per a mi és que, un cop posada aquesta constricció, el llibre va sortir tot sol”. Tal com va assegurar l’editora de L’Avenç, Núria Iceta, en la presentació de la versió a la NoLlegiuL’eclipsi és una novel·la de misteri en què hi ha dues desaparicions: la del personatge principal, Toni Vokl, i la d’una lletra, la a (en l’original francès, la e). “L’eclipsi és la metàfora emocional d’una desaparició”, va afegir Màrius Serra durant l’acte a la llibreria.

La desaparició té un valor formal i un altre de profund i transcendental en l’obra: “Aquesta absència està relacionada amb la mort del pare de Perec, que va ser ferit mortalment quan lluitava al front de la segona Guerra Mundial juntament amb els aliats, i amb la mort de la mare, al camp d’Auschwitz”. Això va marcar la literatura i la trajectòria de l’escriptor francès.

Georges Perec, abanderat del nouveau roman

Georges Perec va demostrar una cosa: que després del trauma que va suposar la fi de la segona Guerra Mundial, es podia tornar a escriure: “Per a Perec la novel·la no mor i ho posa de manifest fent novel·les que busquen el joc formal”, explica Pujol.

Perec va ser membre de l’Oulipo, l’Ouvroir de littérature potentielle, fundat per Raymond Queneau com a reacció a les avantguardes que constituïen grups excloents. “L’Oulipo volia ser un antídot contra el fonamentalisme estètic”, assegurava Serra, que va afegir que, a través de la ironia, els membres de l’Oulipo lluitaven contra el fanatisme i els ismes i buscaven l’agermanament a través de la llengua. Un dels primers exemples contemporanis d’aquesta experimentació literària el trobem en els Cent mille milliards de poèmes (1961), de Raymond Queneau, un llibre de poesia combinatòria. Són deu sonets que, si es combinen entre ells, poden arribar a formar fins a cent mil milions de poemes: “Queneau deia que podies tardar dos-cents anys a acabar de llegir-lo”, va afirmar Serra.

Adrià Pujol | © BiBi Oye

Quan la llengua esdevé constricció

“El Cràtil de Plató és un diàleg en el qual Sòcrates manté una discussió amb Cràtil sobre si el significat de les paraules ve donat de forma natural o si, per contra, és arbitrari i depèn de l’hàbit dels parlants, com sosté Hermògenes”, explicava Màrius Serra. En la literatura experimental, l’escriptor s’imposa una constreinte, és a dir, una constricció, una trava en el moment d’escriure. És una idea totalment antiromàntica. La literatura lipogramàtica, com és el cas de L’eclipsi, consisteix a produir un text prescindint d’una de les lletres de l’alfabet.

“Perec deia que la constricció es trobava sempre en els textos més sagrats de la humanitat”, continua Pujol. “Si el lector és cabalista, a L’eclipsi hi trobarà moltes capes”.

Què hi ha d’Adrià Pujol en L’eclipsi?

La primera vegada que Adrià Pujol va topar amb La disparition era a Begur i estava fumant porros amb els amics de la colla: “Ens interessava llegir llibres que nosaltres consideràvem de culte. Traficàvem amb material estrany. Va ser així com vam començar a fantasiejar que seria molt bonic que estigués traduït al català”. Va fer la primera prova d’aquesta versió fa sis anys. “El primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb dues persones, Màrius Serra i Hermes Salceda, traductor de La disparition en castellà i gran estudiós de la figura de Perec”.

Per a la seva versió va fer dos documents, un primer amb la traducció fidel i un altre amb les seves aportacions. “Vaig prescindir de la lletra a perquè em permetia reescriure tots els jocs de paraules que apareixien a cada frase”, explica Pujol. La resta de traduccions que s’han fet d’aquesta novel·la a d’altres llengües també s’ha obviat una lletra: el castellà, com el català, va eliminar la a, l’anglès, la e, i el rus, la o. En italià, en canvi, es va optar per fer-ne una traducció literal sense prescindir de cap lletra: “És la traducció menys fidel”, feia broma Serra.

“És perillós fer la versió d’una obra, perquè pots acabar allunyant-te del text original”, va aclarir Pujol, que va afegir que la seva aportació en L’eclipsi és d’un 3%, cosa que va suscitar les rialles del públic. L’eclipsi no és una traducció de La disparition, sinó una versió, ja que el lector hi trobarà referents de la cultura catalana. “Tot està cosit”, assegura el traductor, que ha incorporat referents de la literatura catalana a la seva versió: Fages de Climent, J. V. Foix o Joan Brossa són alguns de les picades d’ullet que hi trobarà el lector. “Una llengua és una cultura i un context”, justificava Màrius Serra, que va llançar el repte de traduir Les revenents —una obra en què Perec fa justament el contrari del que havia fet a La disparition: fer servir només paraules amb la lletra e— a Adrià Pujol. “No ho veig impossible, però enfonsem L’Avenç”, va respondre el traductor.

Recordeu que podeu participar al concurs de L’eclipsi enviant textos i tuits amb paraules que no continguin la lletra a. En trobareu més informació en aquest enllaç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Sebastià Bonet (nebot de Salvador Espriu) té un poemari titulat “Voluntàries”, única paraula catalana que conté les cinc vocals i les sis consonants usades en els poemes del llibre. És un altre experiment “à la OULIPO”, fa quaranta anys…

  2. Gabriel Ferrater deia que posar-se “constriccions”, en poesia, era la manera més divertida d’escriure.

  3. Un altre tema, relacionat amb les “constriccions” lingüístiques, són les produccions poètiques usant només paraules monosil·làbiques. en la literatura catalana té una llarga tradició: de Cerverí a Pere Quart. Al segle XIX a València es va publicar tot un llibre en vers monosil·làbic: “Déu i lo món”. I a Barcelona s’escrivien proses només amb paraules d’una síl·laba. Era per demostrar que el català era una llengua més “breu” que el castellà, que necessita més síl·labes…