L’aventura lírica i humana de Joan Vinyoli

Joan Vinyoli és enguany el poeta homenatjat al Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, que organitza la ILC amb l’ajuntament. El festival s’inaugura oficialment avui diumenge 19 d’octubre. Ja fa dies, però, que Sant Cugat es prepara pel festival amb actes d’escalfament. Dimecres passat Pep Solà, biògraf i estudiós de l’obra de Vinyoli, va pronunciar una conferència a a l’Arxiu Nacional de Catalunya titulada ‘L’aventura lírica i humana de Joan Vinyoli’.

Pep Solà no actuava sol. Va estar acompanyat per Joan Tres, que va presentar l’acte i la rapsoda Núria Candela, que va dir poemes de Vinyoli. Pep Solà va explicar que “la poesia de Vinyoli es fruit d’una intensa experiència vital, a vegades trasbalsadora, en tots els ordres de la vida: el lector, llegint-lo,  veu com s’il.lumina i s’enriqueix la  pròpia  experiència perquè la  poesia de Vinyoli, la  combustió vital que l’origina,  ens ensenya a viure,  a celebrar la vida,  a rebel·lar-nos, a estimar i gosaria dir que també  a morir”.

Pep Solà va rastrejar de la influència de Rilke en la poesia de Vinyoli. El poeta de Santa Coloma de Farners va llegir Quaderns de Malte amb només vint anys. “La poesia de Vinyoli és la crònica lírica del conflicte vital associat a una profunda experiència humana”, va dir Solà. Aquesta experiencia sovint s’expressa en un tremolor: “Vinyoli tremola davant de les coses i, amb ell, tremolem  els lectors”.

Als anys trenta, en plena guerra, Vinyoli s’enamora.  L’amor li fa percebre les possibilitats d’una vida més alta a la qual la seva estimada pot accedir però ell no. Segons Solà, aquesta mancança li inspira el vers: “He de fer alguna cosa de la meva indigència”.La poesia es convertirà en un camí per sortir d’aquesta indigència i accedir a la indagació espiritual i a una anhelada vida més alta. “Vinyoli va considerar aquest vers  una divisa a la qual va ser fidel  tota la vida. Quaranta anys més tard apareix en el poema “Sordejo” del  llibre Vent d’aram” va assenyalar Solà.

El biògraf de Vinyoli coneix les sotragades de la vida del poeta i en destaca la mort de pare, quan Vinyoli només tenia quatre anys. Vinyoli no va poder anar a la universitat i es va posar a treballar als setze anys. Aquesta situació “li va ocasionar un cert acomplexament tot i que no va  impedir que fes una gran poesia ni que Carles Riba, essent Vinyoli jove, ja li augurés un futur brillant com a poeta”.

“L’aventura lírica i humana de Vinyoli, el seu compromís amb la poesia, la qual vivia com un destí, gairebé com una condemna, acaba sent un compromís radical amb l’ésser humà”, sosté Solà. “Paradoxalment, la poesia de Vinyoli, que havia estat titllada de conservadora perquè no responia als cànons del realisme social, resulta que amb el temps s’erigeix en una de les obres més compromeses amb els avatars de l’Home: de cadascuna de les persones”.

Podeu consultar el programa del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat aquí.