Laura Simó canta Burt Bacharach

Aquest diumenge, a la Sala Jamboree, Laura Simó i Lorenzo Barriendos presentaven davant del públic el seu tribut personal a Burt Bacharach.

Hi dos tipus de cantants de jazz, aquelles que lideren la formació que les acompanya i s’erigeixen en solistes indiscutibles, pel seu magnetisme o pel seu caràcter, i les que s’acoblen al conjunt, es situen en igualtat de condicions fent, de la seva veu, l’instrument que complementa la resta de músics. Laura Simó, si més no en aquest nou projecte, és d’aquestes darreres.

A les 20h d’aquest diumenge, pujaven a l’escenari Francesc Capella, piano, Matthew Simon, trompeta, Pere Foved, bateria, i Lorenzo Barriendos, contrabaix i artífex dels arranjaments i la direcció musical d’aquest tribut a Burt Bacharach. La nit va començar amb el quartet interpretant un meddley en què van sonar temes diversos del compositor nord-americà, èxits cinematogràfics, entre els que vam escoltar South American Gateway de la pel·lícula Butch Cassidy & The Sundance Kid (traduïda aquí per Dos hombres y un destino) i Pussycat, del musical What’s new Pussycat, popularitzat per Tom Jones que en va fer, segurament, la versió més coneguda.

Aquesta entrada va resultar tota una declaració d’intencions: es tractava de rendir homenatge a Burt Bacharach, pianista i compositor de grans èxits, els anys 60-70, que ha sabut combinar com pocs altres la qualitat i el bon gust musical amb l’èxit comercial, gràcies a unes composicions de melodies agradables i fàcils d’escoltar, en les que tot està perfectament mesurat: una pessic de jazz, una mica de pop, un xic de soul, tot amanit amb l’elegància i el toc personal marca de la casa.

Amb aquest meddley, van rebre Laura Simó i va començar la desfilada d’èxits i la tanda d’agraïments mutus, entre la cantant, Lorenzo Barriendos i la resta de músics: estrenaven projecte i havien de comprovar com es desenvolupava en directe, davant del públic. Wives & Lovers, tema del 1963 de la pel·lícula del mateix títol, va ser el primer. Amb Close to You i Alfie, recuperàvem dos clàssics del repertori més conegut de Bacharach –el primer gràcies a la versió que en van fer els germans The Carpentersi el segon, per l’habitual Dionne Warwick–, que la veu vellutada de Laura Simó va dotar d’una calidesa afegida. Els arranjaments d’ambdós temes es van mantenir força fidels a les versions originals, amb la trompeta de Matthew reproduint el clàssic so Bacharach i el piano de Capella omplint de color les parts més “orquestrals”.

Ha de ser molt temptador, a l’hora de fer un tribut a Burt Bacharach, limitar-se als seus èxits dels anys 60-70, la llista és nombrosa i els temes formen part, de ben segur, de la banda sonora personal del públic que els escolta. Per això cal agrair que entre les cançons escollides en el concert d’aquest diumenge hi figuressin tres temes dels disc que el compositor va enregistrar amb Elvis Costello, a finals dels 90. Les escollides van ser Such Unlikely Lovers, que Laura va cantar amb un estil més proper al dels crooners i que va comptar amb una destacada intervenció de Matthew Simon; Painted from memory, que dóna nom a l’esmentat disc, i My thieve, vestida per a l’ocasió amb una llarga i sentida introducció de contrabaix, que va resultar la versió més personal de tota la nit.

Un dels moments més reeixits de la nit va començar quan Laura va iniciar les notes de This Guy’s in Love with You, cançó que va enllaçar, sense interrupció, amb altres clàssics com Walk on By, I’ll Never Fall in Love Again, Do You Know the Way to San Jose i I Say a Little Prayer. Un condensat de so Bacharach celebrat pel públic, que anava recuperant, una rere l’altra, algunes de les cançons que, com dèiem, formen part de la memòria musical de tota una generació.

Després, com si es tractés de recuperar un altre cop la intimitat, Laura ens va oferir One Less Bell to Answer amb aplaudides intervencions de Matthew Simon, dialogant amb el contrabaix i la bateria, i de Francesc Capella, injectant unes notes de jazz que van rebre, també, els aplaudiments del públic i la pròpia Laura.

Amb la trompeta de Promises, promises  vam arribar al final de la nit. No hi va haver bisos, Laura Simó i la resta de músics van saludar el públic, van agrair l’acollida i van anar a refrescar-se, abans de començar el concert de les 22h.

En resum, una hora de tribut a Burt Bacharach en què vam recuperar èxits musicals i bandes sonores del passat, sense nostàlgia, amb els arranjaments de Lorenzo Barriendos i la veu de Laura Simó, especialment dotada per acaronar les melodies de Bacharach. Francesc Capella, Matthew Simon i Pere Foved completen una formació d’una qualitat musical excel·lent. Ho dèiem al començar, en Bacharach tot està perfectament mesurat i ahir, aquests mesura va ser respectada a bastament. Tanmateix, hauria estat bé provar de ser-li una mica infidel i arriscar una mica més, aprofitant la qualitat musical que hi havia dalt l’escenari.