Laura López Granell. Escriure des del buit

Laura López Granell publica 'Forat' (Godall Edicions, 2014) després de 21 anys de silenci. El forat és el lloc des d'on posem el dit a la ferida, mirem directament els ulls del dolor i passem revista a l'anatomia de les coses tangibles, des de l'absència.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

Laura López Granell publica ‘Forat’ (Godall Edicions, 2014) després de 21 anys de silenci. El forat és el lloc des d’on posem el dit a la ferida, mirem directament els ulls del dolor i passem revista a l’anatomia de les coses tangibles, des de l’absència. 

Laura López Granell.

Escriure és això, segurament. Asseure’s i observar. Mirar endavant i endarrere. Entretenir-nos en allò que ens fa mal. Resseguir les arestes tallants del passat, els sospirs del present fugisser i mal·leable, esculpir el futur. Si les mans tremolen, cal -almenys- tenir les intencions fermes. Escriure és una actitud. L’actitud de deixar escrites les nafres, de reflexionar sobre les tristeses violetes, de no defugir la part fosca. Endinsant-nos a la vall dels monstres, hi retrobem vells coneguts. De vegades la reconciliació treu el cap, altres, la tristesa s’evapora. “I és blanc el cel/ com una neu que calla/ el blau del cor,/ i el cor se’m decolora”.

Els forats conjuguen la por, aquell lloc mental que López Granell invoca repetidament en els seus poemes. “Dansar damunt durant el caire d’uns segons/ estrets com la busca petita d’un rellotge”. Si Enric Casasses parlava de miralls i imatges de mons paral·lels, de vides entrecreuades -a l’hora de desxifrar cada poema- Joan Todó explica al pròleg que Laura López Granell munta l’estructura del poema seguint el procediment que utilitzava Gabriel Ferrater: “la representació del que és invisible a través dels elements visibles”, escriu Todó. Una barreja de cromatismes concrets que esbossen les profunditats d’allò abstracte.

El tacte de les coses absents, la veu del silenci, el fred dels neguits. “Un poema és més allò que no diu que allò que diu”, apunta Joan Todó a la presentació del llibre. Escriure i no-escriure, les paraules amagades a cada forat. A les trinxeres de la vida. “Som el que ens falta, em dius/ Però som també el que regalem”, escriu Laura López Granell.

“Cada forat pot ser ferida o finestra”, ens diu l’autora. “El poema mira endins i enfora i és una oportunitat de buscar claror. Escriure és avançar en l’intent. Sempre és intentar-ho”, explica López Granell. I és en aquesta línia la manera com s’encara a l’escriptura López Granell: fent esclatar tota frontera. Abandonant-se al poema, precipici  de records: “Gràcia sota pressió, en digué Hemingway, del coratge./ Com el poema en diu dansar, de caure”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació