L’atracció desigual del català

8.07.2016

En el segon bloc de la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana que s’ha celebrat aquest dijous 7 a l’Ateneu Barcelonès, Joan Solé, Vanessa Bretxa, Vicent Moreno i Natxo Sorolla han presentat una anàlisi preliminar d’un exhaustiu estudi de recerca sociològica amb diversos camps de treballs repartits entre els 7 territoris de parla catalana: Andorra, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, la Franja, Catalunya del Nord i l’Alguer. L’estudi posa de manifest que el futur del català és especialment esperançador a Andorra, mentre que el francès i l’italià en dificulten clarament la situació a la Catalunya del Nord i l’Alguer. En aquest enllaç podeu llegir la crònica sobre el bloc de polítiques lingüístiques.

Taula d'inscripció de Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Foto: DGPL

Taula d’inscripció de Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Foto: DGPL

Joan Solé, responsable d’estudis de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha fer un primer avançament de la “selecció” de l’estudi que s’ha presentat, amb una breu introducció sobre dades demogràfiques. L’interès principal d’aquest segon bloc, però, eren les dades sobre els coneixements i els usos lingüístics, que han confirmat la bona salut del català a Andorra i, en un altre àmbit d’observació, els reptes que tenen els investigadors per reforçar la recerca sociolingüística perquè sigui més homogènia.

 

Diferents metodologies

Vanessa Bretxa, investigadora del CUSC-UB, ha presentat les dades recollides sobre coneixements lingüístics, obtingudes a través de tres mesuraments: un de dicotòmic (sí o no), un d’escalar (del 0 al 10) i un de categòric (perfectament, bé, poc, gens). Aquesta varietat metodològica té una explicació senzilla: la dificultat de reunir les dades de tots 7 territoris mitjançant el mateix tipus de preguntes. En alguns casos, les estadístiques d’Andorra i el País Valencià no s’han pogut obtenir. Sigui com sigui, Bretxa ha fet una explicació sintètica i didàctica sobre les principals dades registrades, que al seu entendre mostren tres tendències diferenciades pel que fa a “l’atracció del català”.

A Catalunya, les Illes Balears i La Franja, més d’un 90% l’entén i més d’un 80% el sap parlar, però cap territori arriba al 70% de persones que el saben escriure. Les xifres baixen sensiblement en el cas de l’Alguer i la Catalunya del Nord, mentre que respecte d’Andorra i el País Valencià, com hem dit, no es disposa de totes les dades. Sí que es poden comprovar en el mesurament escalar, en què Andorra sobresurt amb els percentatges més alts en totes les habilitats (entendre, parlar, llegir i escriure). El seu cas és realment interessant: només un 27% dels enquestats considera el català la seva llengua inicial, però les xifres s’incrementen en el cas de la llengua amb la qual s’identifiquen (41,3%) i la llengua d’ús habitual (45,6%).

El territori on el nombre de catalanoparlants inicials és més alt és la Franja (52,2%), seguida de les Illes Balears (37,9%) i Catalunya (31,3%). Els ordres es mantenen i són força similars en el cas de la llengua d’identificació i la llengua habitual, en què l’Alguer ostenta percentatges inferiors al 15% i la Catalunya del Nord al 5%.

Vanessa Bretxa, Joan Solé, Vicent Moreno i Natxo Sorolla | Foto: DGPL

Vanessa Bretxa, Joan Solé, Vicent Moreno i Natxo Sorolla | Foto: DGPL

 

Usos lingüístics i conclusions de l’estudi

Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, ha parlat de les dades sobre els usos lingüístics interpersonals a la llar, a la feina i en l’àmbit educatiu. A la llar, la Franja torna a registrar les millors estadístiques d’ús del català (50,6%), però experimenta una caiguda, per sota del 30%, a la feina i en l’àmbit educatiu. Les Illes Balears i el País Valencià es mantenen entre el 30% i el 40% en el cas de llar, però baixen del 30% en el de la feina. Catalunya presenta millors estadístiques, però en tots els casos està per sota d’Andorra, que pot presumir d’una xifra realment positiva, en comparació amb la resta, en l’àmbit educatiu (63%). A més, també és remarcable que un 37,6% parli català a la llar tenint en compte que només un 27% la consideren la seva llengua inicial. L’Alguer i la Catalunya del Nord tornen a tenir percentatges molt baixos, al voltant del 5% i del 2% respectivament.

Natxo Sorolla, investigador del CUSC-UB i de la xarxa CRUSCAT, ha estat l’encarregat de presentar les dades sobre els usos lingüístics de consum i serveis i representacions de la llengua. Tant als petits comerços (53,5%) com a l’administració local (86,2%), Andorra torna a endur-se la palma en l’ús del català, seguida de Catalunya, la Franja i les Illes Balears. Els percentatges globals més baixos són els de l’ús del català en grans establiments comercials; només Catalunya (34,3%) i les Illes Balears (27,1%) superen el 20%. Finalment, a excepció de l’Alguer (27,2%) i la Catalunya del Nord (29,8%), al voltant d’un 60% dels enquestats a totes les zones de parla catalana estan totalment d’acord en considerar que a tots els territoris es parla la mateixa llengua.

Tal com ha explicat Vanessa Bretxa, d’aquest estudi preliminar es poden extreure 3 conclusions en forma de 3 tendències relatives a la capacitat d’atracció del català, relacionada principalment amb la seva capacitat d’adquirir nous parlants. La primera tendència, capitanejada per Andorra i secundada, en menor mesura, per Catalunya i les Illes Balears, confirma que aquests territoris tenen capacitat d’atracció; la segona tendència reflecteix una situació d’estabilitat (o d’estancament), visible bàsicament a la Franja; la tercera, en canvi, evidencia que la capacitat d’atracció del català és pràcticament nul·la (tant a l’Alguer com a la Catalunya del Nord). Les dades sobre el País Valencià han resultat una mica incompletes; per aquest motiu, Joan Solé ha afegit una darrera conclusió: reforçar la recerca sociolingüística per tal que sigui més homogènia.