‘Clásicas y Modernas’: les dones a la cultura

3.12.2012

L’associació cultural per la igualtat de gènere Clásicas y Modernas ha organitzat unes jornades que analitzen les representacions artístiques i culturals a partir de les experiències de les dones. Amb l’objectiu de analitzar l’aportació de les dones en la cultura, Clásicas organitza anualment unes jornades de reflexió i debat que per regla general tenen lloc a Madrid, on hi ha la seu de l’associació, però que enguany se celebren gairebé simultàniament a Madrid i a Barcelona. Aquest any reuneixen a un bon grapat de dones rellevants de la cultura sota el títol del Debat pendent 3: representacions artístiques i culturals de les experiències de les dones. A Barcelona, les sessions tindran lloc el 3, 4 i 5 de desembre al Col.legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya 10; dilluns 3) i a la Casa Elizalde (Carrer de València 302; dimarts 4 i dimecres 5), sempre a les 19 hores. Avui inuguraran les jornades Laura Freixas, presidenta, i Mª Ángeles Cabré, delegada a Catalunya de l’Associació. Avui la taula rodona estarà dedicada al tema de l’autobiografia i el context de la dona en el món cultural. Demà, la taula rodona versarà sobre el paper de la dona en la recuperació de la memòria històrica, i comptarà amb l’escriptora Isabel Segura i la cineasta Mireia Ros. I dimecres 5 de desembre Victoria Combalía i Najat El Hachmi parlaran de la dona i la sexualitat.

A la Califòrnia del anys 70 les dones de l’art van agitar consciències, exhibint la seva disconformitat davant l’escassa presència de les dones als escenaris de la cultura. Als 80 Nova York i els seus grans i esplendorosos museus (MOMA, Whitney…) van “patir” a les Guerrilla Girls, un grup de feministes del món de l’art disposades a fer veure als que remenaven les cireres que les dones també tenien dret a entrar als museus i als centres d’art, no només com a objectes de desig (la seva publicitat mostrava el cèlebre nu femení d’Ingres customitzat amb una cara de goril.la) sinó com a agents de la cultura, és a dir com a creadores.

Ha plogut molt des d’aleshores i el feminisme s’ha renovat. Ara sembla més amable i ja no s’enfronta a les Administracions, sinó que hi dialoga (llegiu, per exemple la Carta Oberta a Ferran Mascarell encapçalada pel Grup de Cultura de Feministes de Catalunya, publicada a Núvol). Lamentablement les xifres que fan referència a la presència de les dones en els diferents sectors culturals no han canviat gaire, i és per això que en anys recents han nascut diverses associacions professionals amb la voluntat de denunciar aquesta realitat poc paritària i al mateix temps promoure activitats relacionades amb les dones que convidin a revisar i apreciar les seves aportacions. La primera d’elles va ser CIMA (Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals), que va veure la llum al 2006. I al 2009 la van seguir MAV (Dones en les Arts Visuals) i Clásicas y Modernas (Associació per a la igualtat de gènere en la cultura). S’ha de dir que les tres associacions treballen conjuntament en projectes comuns i ja han aconseguit algunes fites.

L’associació Clásicas y Modernas, presidida per la novel·lista Laura Freixas, té un caràcter interprofessional, ja que està formada per dones amb dedicacions tan diverses com ara la investigació, la docència, la creació i la gestió, i igualment d’àmbits variats com la literatura, les arts plàstiques, el periodisme, la psicologia i un llarg etcètera. Clásicas té el convenciment que la cultura és un eina de cohesió social i un instrument decisiu per a assolir la igualtat. També creu que no pot haver-hi una cultura igualitària si no hi ha una participació i un reconeixement paritaris de la feina creadora d’homes i dones.

Per a més informació sobre les Jornades de Clásicas y Modernas, feu clic aquí.