Las Migas a Cardedeu

Després d’un període de vacances, Las Migas han seguit amb la gira de presentació del seu segon disc d’estudi, “Nosotras somos”(2012), dins del marc del XIVè Festival de Música de Cardedeu.

La dita assegura que al pot petit hi ha la bona confitura, la més dolça i saborosa. La catorzena edició del Festival de Música de Cardedeu ha acostat al públic vallesà quatre espectacles de petit format , amb la qualitat com a fil conductor, d’entre els quals destaca l’actuació, dissabte 16, de Las Migas, projecte ja del tot consolidat un cop estrenat el seu segon disc.

Després d’un període de vacances, Las Migas han seguit amb la gira de presentació del seu segon disc d’estudi, “Nosotras somos”(2012), dins del marc del XIVè Festival de Música de Cardedeu.  El Festival, organitzat per l’Agrupació Coral Cardeuenca, ha ofert dos dies de música marcada per la qualitat, amb l’actuació d’Esther Condal, Calidoscòpia i el Cor Ciutat de Mataró, a banda de la singular proposta de Las Migas.

Dissabte, el repertori eclèctic de la formació barcelonina, retornà a la seva base d’arrels flamenques, omplint l’aforament del teatre del Centre Cultural de Cardedeu. Com a novetat, l’actuació per primer cop a Catalunya, de la nova violinista del grup, Roser Loscos, que substitueix amb nota la figura de Lisa Bause.

L’espectacle va permetre gaudir de nou de la delicadesa  a la guitarra d’Isabelle Laudenbach, del “gracejo” i la creativitat de Marta Robles –responsable de moltes de les composicions originals del grup- i de l’amplíssim registre de la vocalista Alba Carmona, capaç d’aconseguir interpretacions reeixides tant en llengua catalana com castellana, com per exemple va demostrar en la versió de “La lluna” de Serrat. Fins i tot, en temps de bisos, Carmona va ballar i va demostrar ser una bona mestra de cerimonies, presentant la resta d’integrants del grup.

En el concert, d’hora i mitja de durada, no van deixar abandonat el repertori del primer disc, recuperant temes com “Carícias de sal”, en el que Carmona assoleix un registre vocal que fa recordar la veu de la gran Sílvia Pérez Cuz.

Malgrat els canvis en la formació, observem amb alegría com Las Migas els assumeixen amb naturalitat, sense grans dissonàncies i amb les ganes de seguir fent bona música, des de la sensibilitat que podem intuir en la seva posada en escena: senzilla i gens estrident però amb garantia de feina ben feta.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació