L’artista Khadija Saye, entre les víctimes de la torre Grenfell

18.06.2017

L’artista Khadija Saye, que actualment tenia obra exposada al pavelló de la Diàspora de la Biennale de Venècia, és una de les víctimes de l’incendi de la torre Grenfell, de Londres. Saye vivia a la vintena planta de l’edifici amb la seva mare, Mary Mendy, que també ha estat identificada entre les víctimes. Una amiga i mentora de Saye, Nicola Green, va rebre un missatge de Saye a les tres de la matinada en què no podia sortir del seu pis i li demanava que pregués per ella.

Khadija Saye

Khadija Saye tenia 24 anys. Nascuda a Londres, s’havia graduat l’any 2013 en un programa de Creative Arts al sud d’Anglaterra. La seva obra, molt lligada a la fotogafia, estava molt marcada per la condició multicultural i per l’experiència de la diversitat religiosa. En les seves peces més recents, Saye s’havia centrat en els rituals espirituals de Gàmbia. Havia estudiat també com els pentinats eren una marca d’identitat personal i cultural o la funció de les mesquites com a centres culturals. El mes passat havia assistit a la inauguració del Pavelló de la Diàspora (descarregueu programa aquí) , a la Biennale de Venècia, on tenia obra exposada.

Dwelling: in this space we breathe és una sèrie fotogràfica feta amb la tècnica del col·lodió humit. Saye hi explora les pràctiques espitituals de Gàmbia. Aquesta obra surt d’una necessitat de l’artista de trobar una base espiritual després d’un trauma personal. Saye es pren a si mateixa com a model per explorar a través de la fotografia com es viu el trauma en la pell d’una persona negra. Els objectes utlitzats en aquesta sèrie fotogràfica són sagrats i provenen de diferents curanderos de Gàmbia. Mentre Saye explorava els rituals gambians, el procés de generar aquestes imatges es va convertir en un ritual en si mateix. El fet d’utilitzar la tècnica del col·lodió humit dóna resultats únics. No hi ha cap imatge que pugui ser duplicada i el resultat final sempre s’escapa del control de l’artista. “Durant el procés de creació, et rendeixes al desconegut, com faries davant d’un ésser superior”, apuntava Saye al catàleg de la Biennale. “Cada ferrotip és un cas. El fet de submergir la placa tenyida de col·lodió en una emulsió de nitrat de plata evoca l’acte del baptisme, la idea de purificació espirutual”. Podeu veure les fotos de Saye, impressionants, aquí.

Fotos de la sèrie d’autoretrats exposats a la Biennale de Venecia

La mort de Khadija Saye ha causat una doble commoció. En primer lloc pel seu valor artístic. I segon, perquè ha fet palesa la precarietat en què viuen molts londinencs. Per a alguns, aquesta fatalitat és una evidència més del desmantellament de l’estat del benestar a Anglaterra. Així ho ha expressat el polític laborista David Lammy, marit de Nicola Green, (vegeu vídeo més avall). “Aquesta és la història de dues ciutats. Charles Dickens parlava precisament d’això quan va escriure la seva famosa novel·la”, ha afirmat Lammy.