L’arquitecte forense, un nou ofici del segle XXI

30.04.2017

L’era de la postveritat ha provocat l’aparició d’una nova professió: l’arquitecte forense. Eyal Weizman (Haifa, 1970), director de l’agència d’investigació Forensic Architecture, ha vingut a Barcelona a presentar l’exposició homònima, comissariada per Rosario Güiraldes, que es pot veure al MACBA fins al 15 d’octubre de 2017.

Bombardeig d’un hospital a la ciutat siriana d’Aleph

L’arquitectura forense és l’acoblament de dos conceptes que mai no hauríem imaginat que poguessin anar junts. Aquesta nova disciplina reuneix arxius de proves sobre els conflictes contemporanis i crea noves metodologies d’anàlisi per reconstruir fets i establir relats acurats, gairebé sempre per desmentir versions oficials i influir políticament contra la vulneració dels drets humans.

“En examinar les ruïnes o danys provocats en edificis, els arquitectes forenses actuen com els arqueòlegs del nostre present”, diu Eyal Weizman. Fins ara la pràctica forense estava exclusivament en mans de la policia o els jutges, agents al servei d’un estat amb plena potestat per identificar criminals i establir el relat oficial. El col·lectiu que encapçala Weizman es proposa invertir aquesta mirada forense i parar atenció als edificis per tractar-los com a sensors que acumulen informació. Per exemple, en les anàlisi que han fet dels atacs aeris en zones de conflicte han pogut reconstruir els fets de manera independent a partir de maquetes, anàlisi de vídeos, cartografies interactives, creuament de missatges de whatsApps que ajuden a fixar l’impacte real d’un atac determinat. Aquestes anàlisis han de servir per apropar-nos a la veritat d’uns fets concrets i no donar per bona acríticament la versió oficial. El periodisme de dades no queda gaire lluny d’aquesta pràctica forense. La setmana passada The New York Times publicava aquest vídeo demolidor que desmuntava amb diverses proves documentals les tergiversacions de la versió oficial d’Al-Assad i el Kremlin sobre els atacs amb armes químiques a la població civil siriana.

L’agència Forensic Architecture rep encàrrecs d’ONGs com Amnistia Internacional o Greenpeace. Té la seva seu a la universitat de Goldsmiths, a Londres, i no està formada únicament per arquitectes. Hi participen també artistes, activistes, científics, cineastes i posen el seu art o experiència al servei d’una pràctica que és tan estètica com una investigació.

A l’exposició que presenten ara al MACBA, hi trobareu projectes que analitzen els atacs dels drons americans a la frontera entre el Pakistan i l’Afganistan o la presó de tortures de Saydnaya, a Síria, un espai arquitectònic que s’ha pogut reconstruir gràcies als records d’alguns supervivents d’aquell horror, malgrat que molts dels testimonis patien bloqueigs i llacunes de memòria a l’hora de recordar els fets que havien viscut durant el seu captiveri. El procés de reconstrucció d’una maqueta de la presó -que es va realitzar amb l’assistència de psicòlegs- va permetre als expresos recordar informació que havien reprimit a causa del trauma i la por.

L’exposició també aborda la violència contra el medi ambient. El col·lectiu ha plantejat quins són els drets de la natura i quins són els límits dels drets humans. L’exposició comença amb un crani humà i es tanca amb un crani de ximpanzè. Weizman recalca que a l’Argenitna es va condemnar un home per haver executat un ximpanzè, al qual es va enterrar per amagar el cos del delicte. “És un antecedent que ens porta a eixamplar la noció de drets humans per donar-hi cabuda també als animals”, diu Weizman.