L’any de la desgràcia

10.10.2016

El Museu Marítim de Barcelona organitza un cicle de xerrades sobre història marítima junt amb la revista Sàpiens. La iniciativa s’anomena “Maridatges marítims. Històries i licors” perquè cada esdeveniment històric explicat per un especialista ve acompanyat per un tast de beguda. El primer acte ha versat sobre corsarisme, Menorca i la famosa Pomada.

Després de l'"any de la desgràcia", es va construir la torre de defensa del Castell de Sant Nicolau per defensar el port | Foto: Tripkay

Després de l'”any de la desgràcia”, es va construir la torre de defensa del Castell de Sant Nicolau per defensar el port | Foto: Tripkay

Agustí Alcoberro és professor d’Història Moderna de la UB i un gran coneixedor de l’any de sa desgràcia a Menorca. Així s’anomena l’atac que Ciutadella va rebre el 1558 per part de la flota turca, formada per 15.000 homes. Per què els turcs atacaven Menorca? Què va passar amb els ciutadans de Ciutadella? Alcoberro ha contextualitzat els fets a la primera conferència de Maridatges marítims. Històries i licors, cicle de xerrades que organitzen el Museu Marítim de Barcelona i la Revista Sàpiens.

“Al segle XVI els menorquins no bevien ginebra, sinó llimonada”, comença Alcoberro, tot fent referència a la pomada que la majoria dels assistents beuen asseguts mentre escolten; “la ginebra va arribar a Menorca el segle XVIII, durant el segle en què l’illa va ser britànica”. I és que com és sabut, la pomada es fa a partir de ginebra -Gin Xoriguer- i llimonada. Però el professor d’Història Moderna de la UB no ha vingut al Museu Marítim per parlar de la pomada, sinó de corsarisme.

Però què és el corsarisme? “Els cors eren com pirates però legalitzats pel sistema”, explica l’historiador; “era un negoci privat que rebia suport de l’estat”. El corsarisme no es va abolir fins a finals del segle XX, i mentrestant va suposar una forma de guerra organitzada que patien sobretot els territoris propers al mar com, és clar, Menorca.

Al segle XVI, hi havien cors cristians que s’enfrontaven a l’imperi otomà i cors otomans que s’enfrontaven als imperis cristians. Els otomans es van convertir en líders religiosos de la comunitat islàmica i avançaven camí dins del continent europeu. A la Mediterrània, els germans Barba-roja (o Barba-rossa) van liderar el corsarisme turc durant les primeres dècades del segle XVI, conquerint Alger, ciutat del nord Àfrica que visqué del negoci del corsarisme.

El corsarisme, segons explica Agustí Alcoberro al nou vestíbul del Museu Marítim de Barcelona, era un negoci minifundista que tenia lloc sobretot durant la primavera, l’estiu i la tardor, però que parava la seva activitat a l’hivern per l’estat del mar. Aquests pirates legals saquejaven els municipis de la costa mediterrània i se n’enduien metalls preciosos, persones, tecnologies, les campanes de les esglésies per fondre-les. Les conseqüències de la seva activitat eren tant importants, que fins i tot hi havia zones marítimes que els seus habitants abandonaven durant l’estiu.

L’any de sa desgràcia a Menorca

A partir de l’any 1542, França opta per aliar-se amb l’imperi Otomà contra la monarquia hispànica. “L’enemic del meu enemic és el meu amic”, recorda Alcoberro. Els francesos obren els ports de Provença al servei de l’armada otomana, que pot residir allà durant llargues temporades i preparar ofensives dirigides al territori espanyol. A Espanya, el rei Felip II guanyava clarament la batalla al seu país veí. És per això que Enric II, rei de França, “es troba en una situació desesperada i decideix pactar amb l’Imperi Otomà i conquerir Gènova (Còrsega) que era la banca que finançava les accions espanyoles”.

Però les autoritats genoveses van subornar els militars trucs i ells, que ja tenien la flota preparada, van decidir marxar i actuar a Menorca. El 29 de juny ataquen Maó, però són rebutjats. És així com el 30 de juny comencen l’ofensiva a Ciutadella. Els otomans comptaven amb 149 galeres, 24 canons i entre 12.000 i 15.000 soldats. “15.000 segons els organitzadors i 12.000 segons la guàrdia urbana”, fa broma el professor Alcoberro.

El setge de ciutadella va ser fàcil. A la ciutat hi vivien 4.000 persones, però només hi havien 40 soldats de guarnició. Per ajudar aquest nombre ridícul de defensors, uns 400 militants van acudir a ajudar-los tot i ser simplement ciutadans civils ensinistrats en l’ús de la ballesta i algunes persones de les rodalies. Però els cors van aconseguir ocupar la ciutat.

El dia 8 juliol, els turcs comencen a evacuar persones i el dia 9 hi ha saqueig massiu de la ciutat. “La majoria de captius són enviats a Istambul o bé com a esclaus o bé per demanar-ne una recompensa”, apunta l’historiador, que duu a terme una conferència de gairebé una hora i mitja.  De 4.000 ciutadellencs, en van matar 1.000 i en van fer captius aproximadament 3.000. Tot això, Alcoberro i d’altres experts ho saben perquè el governador Bartomeu Argimbrau va fer escriure al seu notari Pere Quintana un text notarial des d’Istambul, que és una crònica detallada dels fets.

Aquest és un dels episodis de les guerres entre otomans i cristians, que continuen. En aquell moment, Felip II va creure que Menorca no era defensable i que calia que quedés deshabitada. Alcoberro encara troba desencertada la idea: “El Consell de Cent es va afanyar a explicar al rei que això era un error, perquè aleshores Menorca seria immediatament ocupada pels moros d’Alger”.

Si bé el 1551 els cristians guanyen la batalla de Lepant, el segle següent l’amenaça persisteix. Al XVIII, però, el desnivell entre el que Alcoberro anomena el món islàmic i Europa és cada cop més gran: “A l’edat mitjana els cors eren més o menys similars, però a l’edat moderna els cors vénen del sud cap al nord”. Això ve donat perquè a partir segle XV Europa entra en una espiral d’avenços que progressivament separen aquest continent del món islàmic, mentre que els otomans cada vegada més necessiten Europa.

“El 1830, el corsarisme s’acaba quan els francesos conquereixen Alger”, enfila Agustí Alcoberro el final de la seva conferència. Poc abans Menorca ja havia sigut colònia britànica i ja havia descobert la pomada, beguda que molts dels assistents a l’acte del Museu Marítim ja s’han acabat. “Hem mort d’èxit”, asseguren els organitzadors, sorpresos per la quantitat de gent que ha assistit a la xerrada. Les següents sessions tindran lloc el 3 de novembre, l’1 de desembre i el 12 de gener, i tant Sàpiens com el Museu Marítim demanen als assistents que s’inscriguin prèviament per tal d’assegurar seient i tast de beguda per tothom.

Trobareu més informació al web del Museu Marítim. El Museu Marítim de Barcelona és un consorci de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament i el Port.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris