L’amor et farà immortal

3.01.2017

Ramon Gener, baríton, músic de cap a peus i conegut pel seu fantàstic programa Òpera en texans (TV3), ha escrit un llibre testimonial, L’amor et farà immortal. Música, memòria i vida (Ara llibres), per superar la mort del seu pare.

Ramon Gener

Ramon Gener

El pare de Ramon Gener va morir tres dies abans del Nadal del 2013. Patia la malaltia d’alzheimer. Una primera mort, la de la memòria, explica Gener, es va donar quan un dia el seu pare va deixar de reconèixer definitivament els seus. La segona mort es va donar amb aquella respiració dificultosa que recordaria el in crescendo del Bolero de Ravel, tal com ho descriu el fill en el seu emotiu relat. Després, silenci. Amb sentiments de culpa i alleujament alhora pel dolor que provoca una malaltia d’aquestes característiques en la família, el fill no podia deixar de plorar el pare i el somiava sovint. Un gran sentiment de dolor i pèrdua l’aïllava.

La mort de les persones que estimem ens deixa sense paraules. Parlem, és clar, la feina quotidiana i la vida social així ho exigeixen, però a vegades tenim la sensació que algú parla per nosaltres. Perquè nosaltres, el nostre ésser íntim, té el cap ocupat amb aquell o aquella que ha partit. Estem absorbits per l’experiència de l’absència, la vivència del buit que provoca una mort propera.

La mort és una aurora, va deixar escrit en el seu llibre més famós la tanatòloga Elisabeth Kübler-Ross. I és així. Però mentre estem immersos en el procés del dol no sempre resulta fàcil veure la llum d’aquesta aurora. No hi ha d’haver pressa, en el dol que vol el seu temps i per a cada persona el seu. No hi ha un dol igual a un altre.

Ramon Gener, desorientat i confós en l’oceà de sentiments que l’aclaparaven, va trobar una via de comprensió del dol, de la mort, del destí humà i de l’art, en el seu cas, com a camí de retorn a la vida. Explica aquest camí en diversos capítols a L’amor et farà immortal. Explica com va fent via un amor ja sense el dolor punyent que no el deixava respirar, un amor que a través de la memòria, ja pacificada, fa immortals, en efecte, aquells que recordem i que superat el dol ens fan tanta companyia.

A través dels relats que integren L’amor et farà immortal, Ramon Gener fa un viatge amb la imaginació en companyia de les tres moires gregues del destí, les filadores Cloto, Làquesis i Àtropos que tenen cura del fil de la vida fins que les tisores d’or d’Àtropos el talla. Amb les moires fent-li llum, Ramon Gener travessa el temps i l’espai per trobar-se amb grans herois grecs i grans figures de la música que, com ell i tot mortal, s’enfronten a la mort i a l’embull de sentiments que es desencadenen, a vegades fent ben difícil la vida de cada dia.

Així, per les pàgines de L’amor et farà immortal desfilen figures senyeres del món de la música com Maria Callas, Joaquín Rodrigo, Clara Shumann, Giuseppe Verdi, Farinelli (Carlo Broschi), Johannes Brahms, Arturo Toscanini, María Malibran (María García), Hector Berlioz, Cosima Wagner, Giacomo Puccini. I teixint-se en aquests relats de dols dramàtics, i que a través de la imaginació creativa experimenta en ell mateix Ramon Gener fins que es produeix la catarsi (la música és un dels camins que més aviat arriba a l’ànima sensible), s’hi teixeixen, en paral·lel, històries amb figures de la mitologia grega. A tenor dels exemples mostrats per les fades del destí en el camp de la música i la mitologia entrellaçades, al final del viatge en el vol de la imaginació l’autor escriu: “Les moires m’havien fet arribar molt lluny. Em van ensenyar a veure i a viure la memòria del pare amb uns altres ulls.

El dolor que oprimeix el cor, no sense els treballs del dol i la seva comprensió, ha pogut ser transfigurat en memòria lluminosa. Tant que es produeix una revelació que en el moment dels fets havia quedat en el misteri, i que al final d’aquests escrits de Ramon Gener adquireix un personal valor simbòlic: el dia de primavera en què el pare es va presentar al mas familiar de Cardona amb tres petits xiprers i que el fill va ajudar a plantar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Benvolgut Ramón Gener: Hem faig present dins del teu cor per al dolor que en va passar el teu estimat pare, i per al dolor que t’acompanyona per a el seu viatge, jo com a cristiana et tinc de dir que la imortalitat és per als famossos, per als que en volen ésser reconeguts per a totes les generacions futures. I jo t’escric per a dir-t’he que després de la mort física hi ha una resurrecció, díficil d’entendre si no en pots arribar a copsar que mentre vivim en morim, i que marxem a l’altre món quan se’ns acaba l’alè, i per a consolar-t’he i per a que no en perdis mai, mai l’esperança, tot i que n’haguis tingut experiències dolentes, i que potser encara en tinguis de passar-n’he de noves, i preguem a Déu que et doni la confiança d’anar sempre endavant, i si en pots amb el cor ben net, i t’ajudi a superar el dolor de la mort del teu estimat pare, i seguir-l’ho estimant perquè ell n’és present encara que no el puguis pas veure. T’envio un fragment d’una poesía d’en Jacint Verdaguer i Santaló poeta-escriptor prevere (Mossén Cinto). I el desigt de que la esperança que n’és un cistell sense nança t’acompanyoni sempre.
    PLUS ULTRA
    Estrelleta jo li he dit
    de les flors de l’alt verguer
    en seriés tu la darrera?
    No só la darrera no
    no en só més que una llanterna
    de la porta del jardí
    on creies tu la frontera
    és sol lo començament
    lo que prenies per terme.
    L’univer és infinit
    per tot acaba i tot comença
    i allà on tu en veus el desert
    eixams de mons formigueeguen.
    Allà on tu veus lo desert
    eixams de món formigueeguen.
    Jacint Verdaguer i Santaló poeta-escriptor prevere (Mossén Cinto)

  2. La mort, és a dir la desaparició, de cop, d’un ésser estimat, és tan
    terrible que costa molt de superar. Jo estic de dol i us asseguro que ni
    tan sols el pensament que un dia ens retrobarem, em consola.