L’altaveu literari sona des de Ponent

20.10.2016

Aquest cap de setmana, vuit anys després de l’estrena de Bellprat, Cervera es convertirà en vila del llibre, i ho farà amb una intenció molt clara: fer reviscolar l’interès pel món de la literatura a través de la feina d’escriptors, editors, traductors i lectors. Entre les moltes activitats que s’han programat i de les quals us hem parlat en aquests articles de Griselda Oliver i Clàudia Rius, en destaca una d’especialment nostrada des d’un punt de vista lleidatà: un diàleg al voltant de la literatura catalana a les terres de ponent.

Lluís Pagès, editor de Pagès Editors

Lluís Pagès, editor de Pagès Editors

Lleida sempre ha estat la gran oblidada. Sobretot al costat de Girona. “Catalunya tendeix a situar la catalanitat per excel·lència al seu Nord i força menys a Ponent o a Migjorn”, explica el poeta Josep Maria Sala, que viu a la capital del Segrià des dels anys noranta. Això, naturalment, també s’aplica al món de la cultura, però en cap cas vol dir que Lleida estigui adormida, sinó que els actes que es fan a Girona “tenen més ressò”, i el tenen, sobretot, a Barcelona. Doncs bé, aquest cap de setmana Cervera serà l’altaveu literari que reivindicarà tant la passió pels llibres com l’efervescència cultural de Ponent, i ho farà amb una oferta d’impacte: més de 30 editorials, 60 activitats per a tots els públics i gairebé 80 autors convidats.

 

Com es percep, la literatura lleidatana?

Dissabte 22, a les dotze del migdia, Rosa Fabregat i Maria Barbal conversaran amb l’editor Lluís Pagès sobre la literatura de les terres de Lleida, que engloba paisatges tan dispars i allunyats com les Borges Blanques, la Vall d’Aran o Balaguer, Tremp, Lleida o la capital de la Segarra, que serà la segona booktown de Catalunya. Es pot parlar, tanmateix, d’una mirada pròpia de la literatura de Ponent, o és massa multiforme? Com es percep des de Barcelona i la resta del país? Per explorar aquesta qüestió hem parlat amb alguns escriptors que tenen coneixement de causa sobre la situació de la literatura lleidatana, així com amb el mateix editor Lluís Pagès.

Amb més de 40 anys d’experiència en el món editorial, Pagès té clar que el més important a l’hora de publicar llibres és disposar d’una bona infraestructura per tenir garantides tant la quantitat com la qualitat. Tot i així, és del parer que, encara ara, “el gran repte del llibre en català és vendre’l”. Iniciatives literàries com la de Cervera contribueixen a potenciar l’expectació i les ganes de llegir; i aquest segueix sent el gran repte de les editorials, lleidatanes i de la resta de Catalunya. A pesar d’això, Pagès es mostra “optimista” perquè, en comparació amb les darreres dècades, “els números canten”. Durant els primers anys de la seva aventura editorial, publicaven al voltant de 10 llibres l’any. Ara en publiquen 60… “només de Ponent!”.

Maria Barbal, filla de Tremp, considera que “pot haver-hi hagut durant anys una mirada des de Ponent, un espai menys transitat, una mica retirat de la capital, menys airejat i contaminat”, però creu que “avui aquesta mirada peculiar és tan sols un element més que pot manifestar-se en alguns, o bastants, autors que escriuen des de Ponent”. Al seu entendre, “la literatura es caracteritza precisament per múltiples mirades”, i en un context com el nostre, “amb la velocitat de relació i comunicació actual”, la literatura de Ponent “és molt semblant a la que es produeix a la resta del territori”.

Maria Barbal | Foto Martí Albesa

Maria Barbal | Foto Martí Albesa

Pere Rovira té una opinió semblant: “L’etiqueta «Literatura de Ponent» potser en un altre moment va tenir algun valor funcional que avui ja no és necessari”, explica, i afegeix que “les etiquetes, en literatura, fan més mal que bé”. En relació amb la percepció literària que es té des de Barcelona, Rovira considera que “la gent tendeix a creure que la resta dels llocs són molt lluny”, però òbviament hi ha “la mateixa distància” de Barcelona a Lleida que de Lleida a Barcelona. “I, és clar, seria insensat pensar que s’escriu millor perquè es viu en un lloc gran, o pitjor perquè es viu en un lloc petit”. En darrera instància, el poeta establert a Alpicat creu que tot escriptor “s’ha de saber tancar en el seu estudi, que és el lloc on la cosa va de veritat”, i que la resta, vida social, literària o institucional, “només són punyetes que fan perdre el temps”.

Josep Maria Sala tampoc pensa que hi hagi “tanta diferència entre Ponent, també prou divers, i la Catalunya central, per exemple”, per bé que, “sense dubte, escriure amb el fons del Pirineu o amb un fons tortosí pot canviar el llenguatge i pot canviar també la perspectiva, l’actitud o el to d’aquell que escriu”. Sobre la menor transcendència de la producció i les activitats literàries (i en darrera instància culturals) que es fan a Lleida, Sala és del parer que “de vegades sembla que hi ha una certa sensació de superioritat intel·lectual (petita, però) per part dels barcelonins, que, a més a més, gaudeixen de prou oferta i de prou demanda sense haver de recórrer a la cultura d’altres contrades”, que més habitualment tendeix a apuntar cap al Nord, tal com ell mateix afirma.

Valdrà la pena assistir a la conversa entre Pagès, Barbal i Fabregat per escoltar el seu debat al voltant de la literatura que es fa a les terres de ponent. Reconeixent la seva diversitat, certament es fa difícil parlar d’una mirada lleidatana homogènia, però, ateses les circumstàncies, és pertinent i engrescador que Cervera, Vila del llibre, aculli una conversa sobre literatura ponentina independentment de la seva diversitat, o justament per aquest motiu, que s’emmarca en la programació ambiciosa d’una proposta innovadora que convertirà les terres orientals de casa nostra en les protagonistes literàries del cap de setmana.