“Coño hablar español ostias que sois españoles”

18.01.2015

El passat 4 de gener, l’Ajuntament de Gandia va disculpar-se per haver compartit una publicació en valencià al seu compte de Facebook. Respon així a alguns dels comentaris que els usuaris han deixat al mur del seu compte: “Nuestras disculpas. Como verás, la mayoría de publicaciones están en castellano para que lo entienda todo el mundo, pero de vez en cuando nos gusta publicar en valenciano. Un saludo”. I hi afegeix una cara somrient.

Ajuntament de Gandia | Foto: Ajuntament de Gandia

Ajuntament de Gandia | Foto: Ajuntament de Gandia

Aquesta va ser la resposta a un comentari que deia així: “Coño hablar español ostias que sois españoles y mi árbol de mi pueblo es mas grande que ese”. Així ho recull en aquest article La Veu. El diari digital del País Valencià, que ho veu com “un desafici i un menyspreu” cap a la llengua. De fet, la resposta de l’Ajuntament de Gandia demostra no només que el valencià, en aquest cas, és considerat una llengua de segona enfront del castellà, que, segons la postura que adopta l’Ajuntament, és la llengua que tothom coneix i, per tant, la que s’ha d’utilitzar, sinó que, a més, mostra que sí que hi ha un enfrontament lingüístic explícit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Situacions així m’han succeït -i d’en quan en quan encara em succeixen- aquí mateix, a casa nostra; és a dir, a Catalunya. De més jove, responia amb foguerada, ara, però ho faig -procuro- des de la calma. Segons el posat del meu interlocutor, responc d’una manera o una altra:
    1- “Sí, tens tota la raó, però no estem a Castellà. Així que, aquí, parlo i escric en català i no tinc perquè avergonyir-me i, menys, demanar disculpes…”
    2- “Tu, lingüísticament, ets espanyol al cent per cent, oi? Doncs, quina sort que tens de saber i parlar castellà, català, basc i gallec…! Jo només la tinc a mitges, aquesta sort”
    3- “Mira, tu, el català és tan espanyol com el castellà; això dieu, no? Però si no n’és, d’espanyol, els seus parlants tampoc no ho són i el territori on viuen, des de fa més un mileni, tampoc no és territori espanyol…”
    De segur, que hi ha més respostes per girar aquestes “argumentacions” tan pròpies de la Castella-Espanya imperial, cavernària i colonitzadora sense que els inflamem la hidalguia que porten a l’adn o entre les cames.
    I referent això que afegeix de “mi árbol de mi pueblo…”, no hi entraré en la metàfora explícita. Es retraten ells sols quan les úniques argumentacions que poden mostrar són la gràndaria dels atributs sexuals, clavar la pica del vencedor, etc. etc., Tenen la raó de la força (bruta), però no la Força de la Raó i ells mateixos, amb aquesta “estima” que ens manifesten, fan que jo vulgui votar per marxar d’aquesta Espanya monolingüe, monocultural, monàrquica… d’aquesta Espanya Castellana…. amb tota la meva estima i respecte per a la meva família lleonesa… perquè jo sóc “híbrid”, és a dir, bilingüe i “xarnego”, però no em sento gens identificat amb aques model d’Espanya unitarista, uniformista… que imposen un dia rere un altre des de fa tres segles pel cap baix.