La vida sexual del filòsof Kanai

Podem imaginar la cara i els gestos d’astorament dels lectors més conservadors i immobilistes en ser publicada, l’any 1909, Vita sexualis (Adesiara Editorial), la novel·la del japonès Mori Ôgai, ara publicada en l’excel·lent traducció al català d’Albert Nolla.

Podem imaginar la cara i els gestos d’astorament dels lectors més conservadors i immobilistes en ser publicada, l’any 1909, Vita sexualis (Adesiara Editorial), la novel·la del japonès Mori Ôgai, ara publicada en l’excel·lent traducció al català d’Albert Nolla.

Mori Ogai

Mori Ôgai, pseudònim de Mori Rintarô (1862-1922), metge de l’exèrcit, novel·lista i traductor, és considerat un dels principals representants literaris de l’època Meiji. De mentalitat moderna i occidentalitzat –va ser enviat a Europa per perfeccionar els seus estudis i coneixia l’alemany-, Ôgai va escriure novel.les i narracions. Vita sexualis és una de les seves obres més conegudes, tot i la seva prohibició inicial per part de la censura imperial per l’escàndol que va causar aquest relat que descriu les experiències amoroses del filòsof Shizuka Kanai, des de la tendra edat de sis anys fins als vint-un-anys en què és enviat a Europa.

Descriure les experiències amoroses és un dir, ja que Mori Ôgai més aviat suggereix a través de la ficció d’un diari, les fites més importants de la iniciació a la vida eròtica per part del filòsof Kanai. El filòsof Kanai és un excel·lent professor de filosofia, però poc donat a escriure llibres de filosofia i, per descomptat, lluny d’elaborar cap tesi filosòfica més enllà dels mestres que coneix bé, ja que és un gran lector des dels dies de la seva jovenesa.

Dic suggerir més que descriure aquest itinerari eròtic, tan poc eròtic, i fins i tot pudorós, cal dir, per sorpresa dels lectors occidentals que potser esperen explicacions més concretes, inspirades en les típiques estampes eròtiques nipones. I és que, com és costum en la literatura japonesa, i més en la literatura d’aquella època, tot està dit de biaix, de forma indirecta, amb tornassolada de llum de lluna més que no pas amb llum solar, directa, aplomada, com és habitual en la nostra cultura.

A través dels apunts d’aquest diari, veiem que la vida sexual del filòsof Kanai més aviat és una vida que passa de puntetes del desig sexual imperatiu que, per exemple, pren un cop al mes en Koga, un dels seus companys d’escola, dia en què el tigre de la passió es desferma per tornar-se a fermar l’endemà, i aquí no ha passat res. El futur filòsof Kanai s’ho mira tot de lluny, de manera filosòfica, podríem dir, sempre reflexionant sobre el que veu més que no pas sentint el que viu, i decebent-se, tot i que no refusant l’experiència, el dia en què finalment té lloc l’acte principal d’aquest camí d’iniciació eròtica, ja amb vint anys, i a mans d’una geisha.

El futur filòsof Kanai és de tarannà innocent però és despert, intel·ligent, ja que a mesura que se li van posant davant dels ulls totes aquelles coses de la vida amorosa que cal conèixer, de seguida se’n fa cabal. Però les coses de la vida amorosa que fan anar de tort tanta gent no l’amoïnen, com si no anessin amb ell, amb el jove estudiós i ordenat que poc perd el temps i les energies en dies de passions desmarxades. Sempre a remolc dels companys en els seus passejos pels barris de vida nocturna, ell hi participa poc, fa de convidat de pedra.

Ara: a través del diari del filòsof Kanai, escrit, com diu, perquè pugui ser llegit pel seu fill, els lectors rebem una lliçó antropològica referida a la vita sexualis no només de Shizuka Kanai, sinó de la societat japonesa en general, en els seus diversos estadis, des dels més conservadors fins als més marginals, passant per la hipocresia que acostuma a desenvolupar-se en societats de normes estrictes, tancades, com la nipona de l’època. Així, doncs, no és d’estranyar l’esbalaïment, ni que fos per fer comèdia, que va produir l’aparició de la novel.la de Mori Ôgai. Amb mentalitat oberta l’autor va atrevir-se a posar negre sobre blanc la pràctica d’una doble moral en les societats recloses, tancades, com la que aquí, salvant les distàncies argumentals i culturals, Miquel Llor va literaturalitzar a Laura a la ciutat dels sants i en les lletres hispanes va literaturitzar Leopoldo Alas Clarín a La Regenta.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació