La vida de Ramon Vinyes a la Casa Amèrica

15.05.2012

Caricatura de Ramon Vinyes, per Salvador Mestres (1933)

 

S’ha projectat a la Casa Amèrica Catalunya el documental “Elegia del tròpic. La vida suspesa de Ramon Vinyes entre Catalunya i Colòmbia”, dirigit per Floreal Peleato. El film és dedicat a aquest escriptor nascut a Berga que visqué més de 20 anys d’exili al Carib colombià. El documental, que no pretén ser una biografia filmada a l’ús, té una gran impacte plàstic, amb destacats motius pasiatgístics i amb testimonis i estudiosos de la vida i l’obra de l’autor. El director, Floreal Peleato ens explica com va abordar la figura de Ramon Vinyes.

“A Colòmbia vaig conèixer per primer cop el nom de Vinyes (1882-1952). El ‘sabio catalán’ a qui García Márquez rendia homenatge a Cien años de soledad havia exercit el seu magisteri intel·lectual a Barranquilla durant molts anys. Em vaig preguntar quin carisma tindria que captivés tant les alumnes, els amics, a qui va transmetre el sentit de l’humor, o els joves escriptors, a qui va guiar per ser millors lectors i artistes. Quan vaig conèixer en Jordi Lladó, autor d’una biografía i una tesi sobre el teatre de Vinyes vaig capbussar-me en els seus dietaris i correspondència, en peces teatrals, en els seus contes i articles.

De mica en mica vaig descobrir les ferides i contradiccions d’aquell home fidel al català, fins i tot durant els 25 anys viscuts a Colòmbia, No em vaig plantejar realitzar una semblança sinó un relat introspectiu que seguís les seves emocions.. D’aquí que les imatges d’arxiu no descriguin tant la seva vida com l’ambient en què va transcórrer la seva infància i adolescència. Les imatges han de ser evocadores, i més quan a mesura que va envellint ‘El hombre que había leído todos los libros”’, en expressió de García Márquez, s’aprecia un grau de malenconia en els seus escrits, palès en el motiu del viatge i el desarrelament. La pel·lícula permet besllumar esdeveniments que trastocaren el món en què va viure (Guerra Civil,, Segona Guerra mundial, Bogotazo colombià), perquè Vinyes va ser un apassionat testimoni del seu temps, corroït per l’horror del món en què va viure, amb l’enfonsament de la democracia.

Com més anava coneixent l’escriptor, més esquiu era l’home. Els seus afectes l’ancoraven en el segle XIX mentre que la seva vida intel·lectual es nodreix de les apostes estètiques i ètiques del segle XX. No per casualitat la primera frase del film diu així: “Vaig arribar a Colòmbia el 1913 fugint de la literatura”. Em va semblar que Catalunya havia de limitar-se principalment a Berga, d’on era oriünd, i que els seus habitants havien de formar una espècie de cor. Per aquesta raó vaig imaginar que una nena en un col·legi, unes adolescents al camp i uns actors, berguedans tots, posessin en boca la llengua poètica de Vinyes. No podia faltar-hi Barcelona però vaig evitar el recorregut turístic i vaig preferir cantonades anònimes o preses del port al capvespre, perquè Vinyes no va deixar de sentir-se cridat per Colòmbia fins als darrers dies.

Elegia del trópic proposa una travessa per la vida d’un “trágic esperançat redimit per la literatura”, com diu l’editor Jaume Huch, que va cercar sempre la seva Ítaca, bé vora el Llobregat o arran del Mar Caribe.

 

Ramon Vinyes, l'any 1908

 

Etiquetes: