La transició amable i creativa de les BB a Vic

29.12.2016

Al nomenclàtor de Vic, una ciutat de poc més de 40.000 habitants, hi ha 541 vies públiques entre carrers, places, passeigs, etc. Una d’elles, el carrer de la Riera, que va de la Plaça Major a la Plaça Gaudí, estret i amb un pendent pronunciat, va ser declarat ara fa quatre anys i de manera no oficial, un espai en transició per les BB.

El Somni de la Mia

Rere aquestes sigles que pronunciem com a acrònim hi ha la Belen Atienza i la Beth Parramon, dues dones de llarga trajectòria professional en el camp de l’art i el disseny que com dues fades bondadoses es van aturar fa quatre anys tot passejant davant dels aparadors històrics però bruts i abandonats de can Pietx (l’antiga impremta balmesiana i després papereria), una botiga d’abans ara tancada i van decidir engegar i activar un canvi difícil d’avaluar i calcular pel seu abast i impacte socioeconòmic més enllà de les xifres, la revitalització de tot un barri, el del Seminari Vell, a partir de les intervencions artístiques i creatives als aparadors de les botigues tancades que havien anat morint per la crisi del petit comerç, per tal de cercar nous emprenedors que tornessin a fer visibles i vius uns espais carregats d’història.

Espais en transició és un projecte amb una gènesi en un pla oníric que fins avui reivindiquen les seves autores. Van partir del seu somni de treballar en espais amb encant proposant una campanya participativa a amics i coneguts que els expliquessin els seus somnis per elles plasmar-los en aquests aparadors abandonats. Des d’un llenguatge propi multidisciplinar que transita entre el disseny i l’escenografia van començar a intervenir diferents aparadors de locals comercials en lloguer. Aquest reclam ha donat excel·lents resultats, ja que han contactat amb elles un centenar d’emprenedors i han obert fins a quinze petits negocis al barri, tots d’un caire artístic i artesà que ha donat un nou accent a la zona. A més, el projecte està en expansió cap a tota la ciutat, ja que l’ajuntament els ha demanat la seva col·laboració per intervenir als altres barris.

Espais en transició

Malgrat que l’èxit és visible, el valor afegit més singular d’aquest projecte creatiu de reactivació econòmica és força intangible. La tasca de les BB és fàcil de definir, elles són artistes tot i que no els agradi que els ho digui i també són dissenyadores i són activistes, són mediadores, són empresàries, són gestores i són emprenedores. Però són difícils d’imitar o copiar si no triem acuradament l’adjectiu a cada una d’aquestes paraules. Ja que han estat honestes, amables, sensibles, respectuoses, pacients. I així és com han pogut anar-se guanyant la confiança de propietaris desconfiats que els deixaven les claus a hores convingudes per escombrar o netejar els vidres en diumenge, que sense cap esperança que res canviés no tenien clar si se’ls havien ficat a casa unes ocupes o unes estudiants. Així és com han pogut sense gairebé recursos econòmics i molta imaginació construir aparadors màgics i poètics, així és com han pogut acompanyar emprenedors perduts en la il·lusió a complimentar tots els requeriments burocràtics i administratius, així és com han pogut negociar entre les parts implicades lloguers a mida, flexibles, han pogut anar recuperant el pols vital veïnal, han pogut rebre les mirades d’afecte dels vianants agraïts per trobar nous aparadors rescatats de la tristor més profunda, han pogut ser còmplices i testimonis de la recuperació d’una memòria històrica molt anònima que perdíem tots, han pogut integrar els nous comerciants al teixit social i han pogut contribuir a crear una nova identitat social a partir del bon ús del patrimoni arquitectònic.

Estarem molt atents a l’evolució d’aquest micromodel de transició creativa que ha donat prosperitat a tot un barri, impulsat des del somni de la Belen i la Beth, que han sabut trobar un equilibri amb les seves intervencions per revifar-lo encaixant interessos individuals i col·lectius.

Etiquetes: