La singularitat d’Albert Serra

12.04.2015

Segons els matemàtics i investigadors d’intel·ligència artificial, la singularitat respon a un procés de transformació segons el qual el progrés tecnològic i el canvi social s’acceleraran a causa del desenvolupament d’intel·ligència sobrehumana i això provocarà que la nostra manera de comprendre el món canviï. Encarna el moment en què la tecnologia deixa de ser una eina i comença a ser un acompanyant.

Singularitat, d'Albert Serra | Foto: Albert Serra / IRL

Singularitat, d’Albert Serra | Foto: Albert Serra / IRL

Això és, doncs, el que intenta reflectir l’última obra d’Albert Serra, comissariada per Chus Martínez, que es podrà veure als Eventi Collaterali de la 56a edició de la Biennal de Venècia. Aquesta obra audiovisual segons Martínez, “és una proposta agosarada que s’atreveix a posar una pregunta sobre la taula sense arribar-ne a formular la resposta”. Per això és un treball “que va de tot i de res”, com ha afirmat la comissària. “Venècia és un lloc de trobada i el moment per ser continuista, però també per donar capacitat de repensar” i, per tant, el moment de presentar propostes com aquestes.

El punt essencial d’aquesta obra “artificiosa” és, segons Albert Serra, “la pèrdua de centralitat del cos” partint d’un argument basat en la mineria i la prostitució. “Actualment tots els nostres sentiments estan dipositats en aparells”, matisa durant la presentació de l’obra a l’Institut Ramon Llull. Aquesta singularitat és el punt final de la pel·lícula, que parteix d’un artifici portat fins al límit, si bé manté les constants de les seves pel·lícules anteriors de realitat i realisme. Amb aquesta pel·lícula, que es divideix en diferents perspectives i diferents maneres de narrar el món, es busca a través de l’“efecte barroc”, en paraules de Serra, “explicar l’última gran transició, la darrera que té l’home com a eix central”. “L’univers barroc amb coherència dramàtica s’entén més bé”, conclou Serra.

“Anem a Venècia amb un projecte que proposa i s’entrellaça en un conversa amb diverses entitats per continuar buscant punts d’unió entre la societat”, conclou la comissària, que també ha volgut destacar el gran treball d’equip que hi ha darrere. L’exposició es completa amb un catàleg editat conjuntament per l’Institut Ramon Llull i la revista Mousse i d’aquest web, que té com a imatge principal una gran mà renaixentista oberta, creada per Omar Sosa i Ana Domínguez.

Una gran instal·lació audiovisual formada cinc pantalles —dissenyades pels arquitectes Guri_Casajuana—, mostren cinc versions diferents però complementàries de la pel·lícula, cadascuna de les quals dura una hora (cinc hores en total). L’exposició se situa a un espai allargat i enfosquit, “on les pantalles creen una línia”, explica Martínez. Uns seients permeten que l’espectador pugui seure: “És una pel·lícula multiplicada per cinc i, per tant, el públic ha d’estar còmode”, precisa Martínez.

“Hi ha una conversa universal i ens interessa que la cultura catalana hi sigui present i hi participi en igualtat de condicions amb la resta de cultures del nostre entorn”, diu Ferran Mascarell. Per al conseller, la mirada de l’art és imprescindible per poder entendre la transformació de fons en la qual vivim i per això ha celebrat el treball que han dut a terme la comissària i el director.

Singularitat, d'Albert Serra | Foto: Albert Serra / IRL

Singularitat, d’Albert Serra | Foto: Albert Serra / IRL

“El tàndem Martínez-Serra és molt potent”, afirma Àlex Susanna. El president de l’IRL ha explicat que el projecte, algunes escenes del qual s’han gravat a l’edifici Planta de la Fundació Sorigué de Lleida, es troba en la recta final. L’obra, amb un cost total de 495.000 euros, va ser escollida per unanimitat a través d’un concurs internacional i per un jurat presidit per Marta Gili, directora del Jeu de Paume, i que comptava amb Bartomeu Marí, Joan Minguet, Xavier Antich, Martina Milà, Llucià Homs i Damià Martínez.

Susanna, que ha destacat que és la quarta vegada que l’IRL impulsa la presència de projectes catalans a la Biennal de Venècia, també ha volgut remarcar la gran presència d’artistes catalans a la cita d’enguany, ja que al pavelló espanyol també hi exposaran artistes catalans i, la Universitat de Venècia, hi assistirà també la catalana Imma Prieto. Per això, ha volgut “reivindicar la creativitat catalana com a tal”, cosa que, ha assegurat, “s’intenta reflectir mitjançant la presència d’un o altre projecte”. Aquest treball es podrà veure a l’ICUB a final de desembre, però possiblement l’obra viatjarà a altres destins, tal com ha assegurat Martínez, que segurament la portarà a Suïssa. “L’obra ha de viatjar per poder obrir conversa entre el públic”, ha finalitzat la comissària.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Ho sento Albert però per mes bona intenció que posi sempre que m’interesso per les teves obres em passa el mateix, l’únic que veig en elles és una clara imitació d’altres grans cineastes de fa bastants anys, És cert que aquests cineastes van provocar un cert interès entre els aficionats al cinema però els anys passen i Im Lauf der Zeit les coses canvien i el que sorprenia fa vint o trenta anys no té cap sentit avui dia. Espero que algun dia et trobis In the White City i puguis fer la teva Sweet Movie pròpia. Atentament.