La Setmana. La paraula és l’estrella

31.08.2016

Més de quatre quilòmetres de prestatges i més de 1.550 metres quadrats plens de llibres en català: entre el 2 a l’11 de setembre la 34 edició de La Setmana del Llibre en Català a l’avinguda de la catedral de Barcelona tindrà la concentració més gran de llibres en català. Segons Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i fins l’any passat presidenta de La Setmana, aquest esdeveniment és el més important i té com a protagonista la paraula escrita, ja que hi podem trobar tots els llibres i revistes en català. “És una mostra magnífica de la paraula escrita en català”.

Montse Ayats i Joan Sala | Ester Roig ©

Montse Ayats i Joan Sala | Ester Roig ©

“Una de les coses que més m’alegra és que tant als grans grups, com el Grup62, com a les microeditorials els agrada tenir un lloc a La Setmana”, diu Joan Sala president de La Setmana i editor de Comanegra, cosa que demostra que s’ha consolidat com una de les cites de la rentrée més important en el panorama editorial català, que compta amb un pressupost de 410.000 euros. “És difícil fer un esdeveniment que pugui acollir gent tan diversa”, reflexiona Sala.

A diferència d’edicions passades, la d’aquest any té previst augmentar fins a 150 el nombre d’expositors per a editorials (133), llibreries (15) i institucions (2) ―un 28% més que l’any 2015― i hi haurà en total 63 mòduls ―un 17,5% més que el 2015, si bé ha reduït el nombre d’escenaris a 3 ―l’any passat n’hi havia 4. A més a més, l’iQUIOSC.cat tindrà un espai de 100 metres quadrats on acollirà un total de 500 capçaleres de revistes i premsa comarcal. Per fer front a l’increment de nous expositors, la direcció ha decidit substituir les tradicionals casetes de fusta, “que s’havien convertit en dificultoses” per uns mòduls que “fan més pràctica la vida als expositors”: “Els hem guarnit seguint l’estètica del Mercat de Santa Caterina perquè els editors no pateixin insolacions i si plou es puguin continuar fent activitats als escenaris, que també s’han cobert”, argumenta Sala.

Tot i que La Setmana va començar com un aparador del llibre de fons, des de l’any passat és l’aparador de les novetats de la rentrée. “La Setmana serveix perquè els editors puguin treure novetats, però també que pugui mostrar el seu fons i presentar llibres que ja no es poden trobar a les llibres”, assegura Ayats. L’any passat es va vendre un total d’11.200 títols diferents, cosa que significa que el llibre de fons continua sent un dels productes importants de la cita.

Per a Sala un dels reptes que cal que les properes edicions de La Setmana es plantegin és convertir la cita en un saló literari i professional, en el qual es facin conferències i debats adreçats als professionals de l’àrea. Per això, cal descentralitzar l’espai finit en què es produeixen les activitats per al públic general entorn de la catedral i “buscar espais a la ciutat per fer aquest tipus d’activitats”.

“Tot i que des del 1982, que és quan es va muntar la primera Setmana i tenia més aviat un caràcter de resistència, l’edició en català ha tingut una gran transformació, encara té molts reptes per encarar, com la crisi del sector: cal avançar per transformar-nos i millorar. Esdeveniments com el de La Setmana han de ser necessaris per fer que el català arribi als lectors i que sàpiguen que hi ha aquesta oferta”. La Setmana vol contribuir, per tant, a promocionar la lectura i la venda de llibres en català. Tal com ha destacat, Alejandro Bejarano, representant de la Generalitat, La Setmana és una cita en què tots els estaments de la cadena del llibre estan representats.

Jaume Collboni, segon tinent d’alcalde i director de l’àrea d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, ha assegurat que La Setmana té assegurat el seu lloc a l’avinguda de la catedral. “Barcelona és un veritable laboratori d’editorials des de fa segles i és la seu de més de 272 editorials, d’una xarxa de 40 biblioteques i de diversos festivals literaris”, assegura Collboni, que ha destacat el potencial econòmic de la ciutat i ha remarcat que aquest tipus de trobades són les que donen identitat a la ciutat i les que faciliten que la Unesco hagi reconegut Barcelona com a ciutat literària.

Paradetes a La Setmana

Paradetes a La Setmana

254 activitats entorn del llibre

“L’informe PRISA constatava que el fracàs escolar és més gran entre els nens que tenen menys de 20 llibres a casa, cosa que indica la importància de llegir”, diu Sala. Per això, La Setmana dedica moltes de les seves activitats a promoure el foment de la lectura i un lloc perquè els més petits puguin comprar els seus primers llibres i començar a fer la seva biblioteca personal. El 2 de setembre a les 19 h, inagurarà La Setmana l’espectacle Paraules d’amor, de Joan Ollé, i Txe Arana presentarà l’acte.

La Setmana no és només una fira, sinó també un festival. Més de 254 activitats, 189 per a adults i 65 per als més petits, s’han programat per aquesta edició de La Setmana, i que es faran als tres escenaris que s’han previst, així com dos espais interiors més per a activitats puntuals: el Cercle Artístic Sant Lluc i Casal del Metge. Entre les diverses activitats programades, que s’han agrupat per temàtiques, destaquen la presència d’autors estrangers, els matins de La Setmana per als il·lustradors, les tardes de La Setmana dedicades a llibres o els vespres de poesia. A més a més, s’han planificat 13 itineraris literaris per redescobrir la ciutat a través dels seus llibres, un dels grans èxits de l’esdeveniment, així com un cicle de converses sobre com augmentar el nombre de lectors en català, dirigit per Montse Serra en col·laboració amb Vilaweb. Durant l’esdeveniment, també es lliuraran set premis literaris, com el premi BBVA Sant Joan, concedit a Carme Riera.

A totes aquestes activitats enguany s’hi afegeixen les lectures d’homenatge i commemoració, en què es dedicarà un dia a un àmbit: el dia del País Valencià, el dia de les revistes i la premsa en català, el dia de l’ensenyament, el dia de les biblioteques i el dia de Ramon Llull. Així mateix enguany s’estrenarà un nou cicle, “Fem una Moritz amb…”, en què un periodista cultural conversarà amb diferents autors acompanyats d’una Moritz i hi participaran escriptors com Màrius Serra, Natza Ferré, Ramon Solsona, Xavier Antich, Anna Ballbona amb Albert Forns i Jordi Cussà amb Mathew Tree.

Per als més petits, s’han programat, en canvi, espectacles i conta-contes, l’hora del conte, tallers i matinals festives, que seran presentades per Gènius i la Valentina, els personatges del portal de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, entre d’altres.

La cultura amb els refugiats

La Semana, juntament amb la Creu Roja, ha promogut un Manifest que se solidaritza amb la situació dels refugiats i que es llegirà el proper diumenge 4 de setembre, durant un matí d’activitats dedicades als refugiats, com dues taules rodones. Al manifest ja s’hi han adherit diversos escriptors i està obert a tothom.

20 anys del Premi trajectòria

Anna Casassas ha estat la guanyadora del XX Premi Trajectòria que atorga cada any La Setmana a un professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació. Sala ha volgut remarcar la satisfacció d’atorgar el premi a Casassas, ja que és una manera de reconèixer la tasca del gremi de traductors, una baula molt important de la cadena editorial i sovint poc valorada: “Els premiats fan que el premi sigui important”, subratlla Sala.

Per poder celebrar els 20 anys del premi, s’ha iniciat una col·laboració entre un artista i La Setmana, que es mantindrà en les pròximes edicions i que comença amb l’artista Jaume Plensa. Per a l’ocasió, Plensa ha cedit un dibuix digital a la guanyadora d’enguany, de la qual només hi ha tres originals: el que es lliurarà a Casassas, un altre per a l’AELLC i un tercer que es quedarà l’artista. A més a més a partir del dibuix se n’han fet punts de llibres i bosses.

Casassas ha destacat l’agraïment i l’emoció pel premi, sobretot perquè és una manera de reconèixer la figura del traductor: “Rebre un premi així fa que la professió sigui més visible”. Podeu llegir els 10 consells per a joves traductors que Casassas dóna en aquest article, en motiu del premi.

El públic assisteix a una de les activitats de La Setmana

El públic assisteix a una de les activitats de La Setmana

Creix el mercat del llibre en català

En roda de premsa, Montse Ayats ha volgut repassar algunes de les dades més significatives sobre l’estudi que elabora cada any la Federación de Gremios de Editores, Comercio interior del Libro en España 2015. “Cal destacar, en primer lloc, que la tendència editorial creix tant en producció com en facturació”, ha assegurat Ayats. Des del 2008, en què les xifres van tocar sostre, la facturació en els últims dos anys ha anat augmentant lleugerament: l’any 2014 es van facturar en total 222,95 milions i el 2015 ha estat de 230,31 milions, un 3,20% més.

Dels 80.000 llibres que en total es van editar a tot l’Estat el 2015, un 14% es van fer en català, és a dir 11.348 títols, 3.524 dels quals corresponen a llibres de text i 2.053, a literatura (novel·la, poesia, teatre, etc.), mentre que els títols publicats el 2015 d’infantil i juvenil han estat 2.706, de no ficció 2.888. Pel que fa a diccionaris i enciclopèdies, el 2015 se’n van publicar 45. Així mateix, Ayats ha volgut destacar que el 90% dels llibres en català s’han editat a Catalunya, on també s’han editat el 43% dels llibres en castellà. Tanmateix, la tirada mitjana del llibres en català se situa a 1.698 exemplars, mentre que la del castellà és de 3.037 exemplars. Tanmateix, Ayats ha volgut destacar la davallada de facturació de literatura infantil i juvenil, que s’ha vist reduïda un 2,98% (de 41,44 milions el 2014 a 40,24 el 2015). “Hi ha una relació directe entre la competència lectora i l’èxit educatiu i cal reflexionar-hi”, ha subratllat Ayats.

Per a la presidenta de l’AELLC cal donar prestigi i credibilitat a la llengua per fer-la créixer en pes: “Per això és necessari incorporar títols en altres llengües”, ha explicat i ho ha il·lustrat amb el suport d’institucions com l’Institut Ramon Llull, ja que cada any se solen traduir un centenar d’obres en català en d’altres idiomes.

Finalment, Ayats ha volgut plantejar alguns reptes al sector, com la capacitat de transformació i adaptació de les empreses, la necessitat de recuperar recursos per a l’edició (a través del suport del departament de Cultura) i fer créixer la xifra de lectors en català (segons l’estudi Hàbits de lectura ronda el 26,4%). “Els llibres i la lectura poden ajudar-nos a fer una societat més culta i més lliure”, ha conclòs.