La Sala Beckett, un espai de creació i formació indispensable

17.11.2016

Enric Ciurans, Carles Batlle i Toni Casares ens ofereixen un reportatge dedicat a la Sala Beckett, un espai cultural de referència a la ciutat de Barcelona. A més de fer-nos una pinzellada de tot el recorregut professional de la sala, també ens parlen dels projectes i compromisos de la nova Sala Beckett establerta al Poblenou. Si t’interessa llegir-lo sencer, el pots trobar al número de novembre de la revista «Serra d’Or»!

El vestíbul de la nova Sala Beckett. © Adrià Goula.

El vestíbul de la nova Sala Beckett. © Adrià Goula.

La Sala Beckett, activa des de 1989 al carrer ca l’Alegre de Dalt del barri de Gràcia de Barcelona, va patir un desnonament l’any 2006, la qual cosa va obligar a canviar-la de lloc. Actualment, doncs, es troba a l’antiga cooperativa de consum Pau i Justícia del Poblenou de la mateixa ciutat. Un ensurt que ha hagut de viure la «seu històrica del teatre alternatiu, el bressol de nous dramaturgs, directors i actors, la porta d’entrada a l’escena catalana de les noves generacions de dramaturgs europeus i americans, el referent del repertori d’autors contemporanis», segons explica Enric Ciurans.

El canvi d’estabilment se l’ha volgut veure com una oportunitat per a renéixer «en una seu nova, més àmplia i adequada per als nous temps».

Aleshores, la Beckett «era un espai de creació centrat en la dramatúrgia contemporània, […], un espai de repertori d’autors contemporanis, tant fonamentals com inèdits o poc representats». A més, gaudia de ser l’«emblema de les noves generacions i referència indiscutible d’allò que als anys noranta es va anomenar “sales alternatives”».

Arran d’això, es va fundar la revista «(Pausa.)» que, actualment, des de 2004, torna a ser editada. En els seus inicis, «havia de complementar la tasca de la sala», mentre que «la nova “(Pausa.)” incorpora materials teòrics, textos breus, ressenyes i, especialment, dossiers sobre diverses temàtiques i autors».

Una part molt rellevant de la Sala Beckett ha estat l’Obrador Internacional de Dramatúrgia. L’obejctiu de l’Obrador, tal com se l’anomenava abans, era ser un «laboratori dedicat a la formació i promoció de la dramatúrgia contemporània», tal com explica el seu fundador, Carles Batlle. A més, era una aposta d’internacionalització, que és, de fet, el factor que ha caracteritzat més la Beckett: «la presència de dramaturgs estrangers que han participat en tallers, conferències i muntatges». D’aquesta manera, «la Beckett aconseguí obrir als nostres dramaturgs les portes d’altres països, sigui a partir de cicles de lectures o de gires en espais de creació». Gràcies a aquesta primera iniciativa, «l’Obrador promou la relació amb entitats internacionals amb una vocació similar a la seva» i, encara avui, «organitza lectures dramatitzades, xerrades i cursos amb alguns d’aquests creadors». El caràcter internacional de l’Obrador, per mitjà d’intercanvis amb altres països, afavoreix «la traducció, l’edició i la difusió de textos catalans en altres llengües [i] faciliten la circulació d’obres d’arreu a casa nostra i en català». En definitiva, l’Obrador «ha estat i segueix sent una peça clau, amb tot el conjunt de la Beckett, en l’esclat d’una nova dramatúrgia catalana des del tombant del mil·lenni fins a l’actualitat».

Posada en escena de Belbel de «Fragments d'una carta de comiat llegit per geòlegs, de Normand Chaurette. (Foto: Sala Beckett)

Posada en escena de Belbel de «Fragments d’una carta de comiat llegit per geòlegs, de Normand Chaurette. (Foto: Sala Beckett)

Per acabar, el director actual des de 1997, Toni Casares, constata que «La Sala Beckett ha esdevingut en aquests anys un dels principals espais experimentals del teatre català i espanyol, amb un bon reconeixement també internacional». Però no tan sols ha estat un espai d’experimentació i de provatures teatrals, sinó que també la producció professional hi ha estat cabdal, dos elements [experimentació i producció professional] sempre «en equilibri permanent».

A hores d’ara, Toni Casares segueix quatre grans línies d’actuació, amb els seus programes respectius d’activitat: «Creació, Formació, Intercanvi, pensament i debat, i Serveis de suport a l’autoria».

En definitiva, una seu amb tanta història ja ha pogut mostrar els seus fruits en «generacions d’autors teatrals que avui conformen un panorama professional insòlit en la història del teatre català». La Sala Beckett, doncs, és un espai cultural de referència, obert al present, tant de portes endins com de portes enfora. Un lloc on la major part dels grans professionals del teatre català que tenim actualment han passat, d’alguna manera o altra, per la Sala Beckett.

«Fem per manera que els fantasmes que habiten aquestes parets [de la nova seu] no marxin i es quedin a fer teatre amb nosaltres… en condicions òptimes, òptimes», en paraules del mateix director, Toni Casares.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Indispensable Sala Beckett. Caliu i potencia del teatre. Tan sols una empenta d’agraïment per la nova etapa.