«La Riera» i els límits de la mentida

2.11.2016

La mentida és necessària. Si creem, hem de ser mentiders i si volem gaudir d’allò que algú ha creat hem de deixar que ens enganyin. El pacte amb la ficció, però, és un artefacte delicat. Acceptar ser crèdul no vol dir renunciar a l’exigència. De la mateixa manera, estar autoritzat a entabanar els espectadors en nom de la creació no hauria d’equivaldre a desfer els llaços de la coherència dins la mentida mateixa. Els seguidors de La Riera segur que saben de què parlo. La sèrie de sobretaula de TV3 va haver d’encetar al setembre una vuitena temporada que ningú no s’esperava. La cadena havia anunciat mesos enrere que un cop finalitzat el setè curs, el juliol de 2016, les aventures de la família Guitart Riera s’acabarien i una altra proposta faria foc nou després de l’estiu.

Pere Arquillué, protagonista de La Riera

Pere Arquillué, protagonista de La Riera

 

El director de la sèrie, Esteve Rovira, va afirmar en el moment d’anunciar el relleu que la decisió era “sàvia”, perquè valia més un punt i final ben posat que no pas una mort lenta i desagraïda. En la mateixa línia, David Plana, el creador de La Riera, va explicar que ell era partidari d’acabar la sèrie, perquè inicialment només havia de tenir dues temporades i l’allargament cada cop costava més de sostenir. També Pere Arquillué, un dels pilars interpretatius del cosmos rierenc, va admetre que sovint els productes televisius d’aquest tipus es tornen endogàmics i “s’acaben pervertint en ells mateixos”. Possiblement, els qui coneixien la criatura més de prop ja eren conscients llavors que fa temps, força temps, que La Riera navega en una mena de desconcert argumental, un desconcert entre la lentitud del badall i el ritme trepidant dels revolts improvisats. El lleu desgast d’audiència durant la setena temporada era un símptoma de fidelitat per part dels espectadors, que volien esbrinar el final dels personatges, però també una mostra palpable que alguna cosa no acabava de rutllar.

El que va passar després segur que us és familiar. A causa dels problemes pressupostaris, TV3 no es veia capaç d’assumir els costos de producció d’una nova sèrie i es va fer enrere a l’hora de tancar amb pany i clau la porta de la fonda rierenca. Això va tenir conseqüències en la realitat, és clar, però també en la ficció. El final de la setena temporada, que havia de ser el final de la sèrie, es va haver de refer a corre-cuita, l’emissió dels capítols es va acabar setmanes abans del que estava previst i tot plegat va deixar al paladar d’una audiència fidel un regust de decepció i de trama mal acabada. Potser per l’excepcionalitat del cas i per respecte a l’equip de guionistes que aquest any s’ha posat al capdavant de La Riera, la sèrie es mereixia encara un vot de confiança. Però, a mesura que van passant les setmanes, el fil narratiu del serial demostra que, optant per l’allargament, TV3 ha fet un flac favor a La Riera, als actors que hi treballen i a l’audiència. De fet, els darrers capítols confirmen, sobretot, que TV3 s’ha fet la traveta a ella mateixa.

Ara mateix, el principal problema de La Riera són, com apuntàvem al principi, els límits de la mentida. Els habitants de Sant Climent estan massa carregats de vivències i la motxilla que duen a l’esquena els acaba convertint en personatges poc versemblants, excessivament poc versemblants. No pas perquè les trames que han d’afrontar siguin difícils de trobar en la vida real (en aquest cas, benvinguda sigui la ficció), sinó perquè les seves actituds són massa incoherents dins del pacte entre el creador mentider i l’espectador voluntàriament crèdul. Els personatges de La Riera s’enamoren i es desenamoren —i van i vénen de Sant Climent a l’estranger— amb una facilitat que esborrona, la policia tan aviat investiga com deixa d’investigar i les trames que prometen s’obren amb la mateixa indefinició que es tanquen. En canvi, s’allarguen de manera innecessària històries de farciment, com els constants dilemes d’una embarassada amb problemes existencials o les ganes de crear mullader perquè sí entre els treballadors de la cuina. Tot plegat desgasta el producte i el converteix en repetitiu i previsible.

Alguns pensareu que amb les sèries de sobretaula ja se sap, que és un passatemps per a tietes i que no se’n pot esperar gaire cosa. D’altres potser atribuireu els sotracs argumentals a la dificultat de tirar endavant una sèrie d’emissió diària. Potser sí, potser aquest encasellament impedeix que la recepta sigui del tot reeixida. Però precisament TV3 té a la vora precedents del gènere que demostren que es pot fer una sèrie de sobretaula d’elevada qualitat literària —ai, l’enyorada tragèdia grega de Nissaga de poder! —. També TV3 sap que les pròrrogues, fetes amb cura, es poden tirar endavant amb èxit. La mateixa Nissaga va ampliar capítols dues vegades. En canvi, El cor de la ciutat, que va aguantar molt bé les cinc primeres temporades, ja va fer palesos els efectes de voler esprémer la mamella al preu que sigui.

 

Anna Sahun, a La Riera

Anna Sahun, a La Riera

L’èxit de les sèries emeses els dilluns en prime time situa TV3 en una cruïlla. Salvant les distàncies entre una sèrie setmanal i una de diària, l’èxit de Merlí o de Nit i dia i l’estancament de La Riera mostren dues realitats oposades: la il·lusió per allò renovat i el desencís per allò que caduca. El format inicial dels fulletons de sobretaula catalans, pensats per durar un any, era eficient en aquest sentit. Ens explicaven mentides des del gener fins al desembre, i prou. Però ens les empassàvem de bon grat, amb la fe crèdula dels addictes, perquè eren mentides ben fetes: ben planificades, ben exposades i ben tancades. Quan la improvisació (obligada o no) guanya la partida, el pacte amb l’espectador cada cop és més difícil de renovar.

Si el problema és merament pressupostari, TV3 faria bé de plantejar-se alguna alternativa de finançament i externalitzar, potser de manera temporal, una part dels costos de producció, com ja fa amb les sèries setmanals. L’espectador s’estima els productes fets a casa, se’ls mira i se’ls menja amb bons ulls, però també té un paladar cada cop més exigent. Perquè havent tastat uns macarrons casolans (o que, almenys, ho semblaven) qui es conforma amb la impersonalitat d’un plat insípid i industrial? Deixant de banda de les metàfores culinàries: havent tingut (i tenint) sèries de qualitat en antena, és una autèntica llàstima que TV3 obligui els actors a aguantar el pes d’una Riera desbordada, sobretot ara que ja no se’ls creu gairebé ningú.

Articles relacionats:

Merlí. Una dona autèntica

Merli

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

15 Comentaris
  1. Estic d’acord amb l’article. Però a més, la Riera Essències també va ser un fracàs, es van fer trames de personatges com el Balló i l’Ona i en canvi, es va passar per alt, la parella de Marta i Ernest

  2. Jo vaig veure la primera setmana d’aquesta nova temporada, enganxada desde el primer capitol.
    I fancament, ja no la veig. No se de qui es la culpa, ( dels actors segur que no) pero penso, que els guionistes, ara mateix no hi fican gaire de part seua.

  3. Trobo l’article molt encertat amb el que diu, però ha faltat dir que el decaïment de la serie va ser aquest estiu. Amb la Riera Essències, resums de trames insulses que no portaven res a l’actualitat. Semblava que era més per mostrar personatges que ha sortit fa temps per recordar que no pas mostrar les millors trames de la serie, opinió meva personal

  4. seria hora que posesiu, punt i final, la gent comença a estar-ne una mica farta ja de les tonterias que fa cada un

  5. Completament d’acord amb l’article. Hi ha personatges inclus empalagossos con ara la Nora i el seu embaras, per favor quin poc favor per totes les embarassades. El policia amb aquesta obsesió amb la germana, en fin patetic, la merçe sempre sortinse amb la seva, en fin patetic

  6. No es possible!!!!
    Aquesta serie,fá dies que ja no sap cap ont anar!
    Siusplau!! Prou!! Enrrevesada,avorrida,els actors,entren i surten,van i venen… Dolents a mes no puguer!
    PROU!!! Una emprenyada que vol passar les tardes agust!!

  7. Som molts els que desitjam que en el proper episodi de la Riera, hi hagi un atentat terrorista i desapareguin del mig personatges com la Nora, la cuinera tafanera que fa les postres, el Sergi…, etc. Insuportables! Al final, la única que és suportable és la Mercè, i això que ja no se la creu ningú amb aquest guió tan patater!

  8. He deixat de veure la Riera perquè, a més d’avorrida, per captar l’interès,
    ara es dediquen a les escenes pujades de tó. A aquest pas, acabaran fent
    pornografia pura i dura.

  9. “Si el problema és merament pressupostari, TV3 faria bé de plantejar-se alguna alternativa de finançament i externalitzar, potser de manera temporal, una part dels costos de producció, com ja fa amb les sèries setmanals.”

    aaaaahhh… va d’això, la cosa. Mirant bé les audiències, la sèrie ha baixat poc i és q ni abans era tant bona ni ara tan dolenta.Però ara toca deixar x terra la tele publica

  10. Totalment d’acord amb l’article, jo des de setembre que la veig molt de tant en tant i amb desgrat, per a mi els personatges s’han empobrit i allargar-la fa que la personalitat de cadascú d’ells trontolli.

    • Jo segueixo veient La Riera i la seguiré fins el final. Per mi és una ficció que em distreu i no busco si les trames són més o menys rebuscades i inversemblants. Com dic, es tracta d’una ficció que m’acompanya a la sobretaula i punt.

  11. Completament d’acord, han perdut el nord i és del tot inversemblant. I el més greu i que sembla que sigui politicament incorrecte dir-ho: Que no ho veuen que la Mercedes Sampietro te zero quimica amb el Pep Munne i no lliguen gens?!!

  12. Plenament d’acord. Quan es va saber que calia allargar la sèrie, haurien hagut de fer foc nou i canviar bona part dels protagonistes, tot passant-los a un segon pla, i donar rellevància a personatges secundaris. El Lluís, quan encara era salvable, com a director de la fonda hauria pogut esdevenir el nou eix central de la trama, la parella Maribel i Sergi haurien pogut protagonitzar altres conflictes vinculats a la seva professió i deixar de banda els conflictes de parella, la Mercè s’hauria pogut retirar a una residència i esbarallar-se amb iaies perepunyetes… En fi, hi havia maneres de seguir amb la sèrie dignament.