La revolució dels gèneres arriba a la Sala Beckett

13.03.2017

El proper 16 de març comença a la Sala Beckett el cicle La revolució dels gèneres, que fins al 30 d’abril portarà al teatre del Poblenou moltes xerrades i tallers, acompanyats de tres espectacles. Les activitats paral·leles també es rebel·len, i prenen tot el protagonisme en un cicle que debat la construcció dels estereotips en la ficció, i de quina manera podem començar a girar la truita. El cicle està comassiarat per Laia Grau Balagueró.

L’espectacle ‘Crotch’ de la Cia. Baal es podrà veure al cicle ‘La revolució dels gèneres’

“La majoria de les societats i cultures del planeta tenen en comú, com a eix vertebrador del seu ordre social, el domini dels homes sobres les dones, un domini més resistent que qualsevol altre tipus de segregació, més uniforme, més rigorós i més tenaç que qualsevol tipus d’estratificació de classes”. Això ja ho escrivia Kate Millet el 1975, i no podem afirmar que al 2017 les coses estiguin tan bé com podrien (i haurien) d’estar. El patriarcat heteronormatiu es troba en tots els aspectes de la nostra vida, inclosa la ficció. Aquest ordre social separa la societat en dos sexes biològics, dona-home, atribuint a cadascun d’ells una construcció sociocultural particular, que anomenem gènere. El repartiment de característiques per gèneres construeix les normes de la feminitat i de la masculinitat. Diu Virginie Despentes: “La feminitat: És l’art de ser servil, que tracta simplement de comportar-se com un ésser inferior, sempre de perfil baix”. Avui moltes persones reivindiquen obrir aquests límits del gènere. Què passa quan una persona no encaixa dins dels estereotips esmentats?

La Sala Beckett proposa aquest cicle per centrar la mirada en la ficció: de quina manera ens han explicat el món i de quina manera el podem explicar, evitant la continuació dels estereotips en els nostres relats. En general tenim una mirada profundament patriarcal i androcèntrica que percep la flagrant desigualtat en la ficció entre personatges femenins i masculins com una cosa “natural”, on l’home és l’ésser universal i normatiu.  Aquí és on comença a produir-se la invisibilitat dels personatges femenins. El cicle és bàsicament de caràcter formatiu, amb conferències, taules rodones i tallers, i s’ha estructurat en quatre setmanes. Cada dijous hi haurà una conferència, i cada divendres un taller (la quarta setmana el taller durarà dos dies), que giraran al voltant del mateix tema.

 

 

La primera setmana servirà de marc general s’iniciarà amb El feminisme i l’emancipació masculina, que comptara amb la conferència Violencia simbólica. Salomón no era sabio, Don Juan no era un héroe y Lolita no es una historia de amor, a càrrec de Núria Varela. El taller Sobre estereotips, nomes de gènere i altres contes de terror serà impartit pel Col·lectiu Candela. La segona setmana porta el títol La representació de personatges femenins i masculins en la ficció. Irati Jiménez pronunciarà la conferència El género en las series de televisió americanas, desde Donna Reed hasta la Edad de Oro actual, seguit del taller a càrrec d’ella mateixa Ver la tele, mirar el género, centrat en com podem canviar aquesta situació. La tercera setmana arribarà el torn de les Noves identitats o l’explosió del sistema binari, amb la conferència a càrrec del sociòleg i l’activista trans Miquel Missé Repensar les identitats des de l’experiència trans. L’endemà tindrà lloc un taller d’Introducció a la Performance Drag King, a càrrec de la cooperativa Fil a l’agulla. Finalment, la quarta setmana serà el torn de Les relacions afectives, on primer s’oferirà la conferència Pensament monògam, l’amor, la frontera, a càrrec de Brigitte Vasallo. El dia següent Iratxe Fresneda Delgado impartirà el taller Construyendo identidades: Ellas vienen del frío.

Pel que fa als espectacles, es presentaran un total de tres produccions. El 22 de març s’estrena la producció de la Beckett Eva i Adela als afores, un text de Mercè Sàrrias dirigit per Toni Casares i interpretat per Sílvia Bel i Rosa Renom. Dos personatges femenins, en un futur proper, que viuen als afores de la ciutat i de la societat en general. Del 23 al 26 arribarà Crotch, un espectacle de la Cia. Baal, signat per Catalina Carrasco i Míriam Escurriola, que uneix la dansa amb les paraules pròpies d’activistes Trans de l’associació Generem de Barcelona. El tercer espectacle és Limbo, de Míriam Escurriola, Clara Peya, Ariadna Peya i Marc Rosich, un espectacle que fa temps que gira de la companyia Les Impuxibles. Dansa, música en directe i teatre per narrar la història d’un trànsit, el de la Berta cap a l’Albert, basat en les experiències de Miquel Missé i Pol Galofré.

 

Una imatge promocional de l’espectacle ‘Eva i Adela als afores’, de Mercè Sàrrias. © David Ruano

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Algunes persones confonen el porc amb la velocitat. O el que és el mateix: algunes persones confonen el sexe biològic amb els estereotips socials i culturals. Una cosa és la biologia (la realitat de dos sexes i la seva complementació heterosexual [si més no, com a metodologia per a la perpetuació de l’espècie humana]) i una altra els estereotips o prejudicis que les persones de segons quin sexe pateixen o altres volen fer recaure sobre aquestes persones.
    El fet que una nena li agradi més jugar a futbol que no pas a nines, ja vol dir que és una persona transexual?
    Un nen que li agrada més jugar a cuinetes que no pas jugar a jocs de guerra, per què ha de ser (segons molts col·lectius LGTBIZP) un candidat per hormonar-lo, castrar-lo i emmalaltir-lo física, mental, social i espiritualment?
    A l’artícle, veig moltes persones pretesament “lliberadores” que están esclavitzades dins el cercle viciós dels estereotips sexistes.

    Atentament