La Revolució dels Clavells ja és història?

Nova jornada del Barcelona Novel·la Històrica. Una de les preguntes que es van plantejar ahir al Born CC va ser: A partir de quin moment una novel·la és històrica? Ha passat prou temps per considerar la Revolució dels Clavells a Portugal com un moment del passat?

Tatiana Pagà

Tatiana Pagà

Graduada en llengües aplicades. Postgrau en Ideació i Narrativa Audiovisual. Actualment treballo a Núvol, digital de cultura, secció Pantalles.

La segona jornada de Barcelona Novel·la Històrica ahir va oferir dues taules rodones amb convidats especials arribats de països com Alemanya o Portugal. I per acabar el dia una conferència que feia un recorregut per les novel·les històriques que han marcat el cinema de romans. Una de les preguntes que es van plantejar ahir al Born CC va ser: A partir de quin moment una novel·la és històrica? Ha passat prou temps per considerar la Revolució dels Clavells a Portugal com un moment del passat?

Lídia Jorge ha participat al cicle Barcelona Novel·la Històrica al Born CC

Ernest Alós, periodista d’El Periódico de Catalunya i encarregat de guiar els participants de la taula rodona, va encetar el debat preguntant pel record dels joves portuguesos de la Revolució dels Clavells.

Lídia Jorge, escriptora portuguesa, va contestar que els joves miren cap endavant i la memòria dels seus pares no els hi passa pel cap. Segons Jorge, és impossible transmetre a les generacions futures el que han viscut els més grans. La Revolució dels Clavells va ser un fet gairebé inexplicable. Lídia Jorge va voler escriure un llibre sobre la Revolució dels Clavells a partir dels sentiments dels joves, tot basat amb fets històrics però amb la inclusió de mitologia pròpia. La autora va donar molt d’èmfasi al fet que fa només deu anys els joves portuguesos no volien saber res de la Revolució però ha estat arran de la crisi general que de cop i volta s’han adonat que la Revolució dels Clavells va marcar un abans i un després tan important que la iconografia ha tornat a rebrotar al país.

Sebastià Bennasar, periodista i escriptor mallorquí amb un peu a Barcelona i un altre a Portugal, va explicar què el va portar a fer la seva novel·la. Curiosament va ser durant un aniversari de la Revolució en què es trobava a Lisboa i es va apuntar a una ruta històrica. Durant aquella passejada es va adonar que no s’hi havia inscrit cap jove. Aquest desinterès per la pròpia història que li van demostrar els joves portuguesos el va motivar a abordar aquest tema en una novel·la. Bennasar explicava com es va adonar que ningú de la seva generació sabia res sobre Portugal i encara menys sobre la Revolució. Aquests fets el van esperonar encara més a escriure una història sobre herois. Va escollir Salgueiro Maia, amb l’objectiu de plasmar la seva fascinació pel país i apropar la cultura portuguesa als lectors catalans.

El tercer ponent, Manuel Moya, autor de Las cenizas de abril, va parlar sobre la frustració portuguesa i el malestar que va generar la regressió, el fet de tornar a començar, l’etapa gris per la qual va passar Portugal després del terror. Segons Moya, l’esperit del 25 d’abril ha ressorgit ara a través de la crisi, i torna a tenir sentit. Segons Moya, els portuguesos perceben que l’any 74 van lluitar contra una dictadura i avui en dia lluiten contra una dictadura del mercat, sense noms. “Almenys abans sabien que fent fora a una persona en concret, amb nom i cognoms, ja s’havia acabat el procés”, deia ahir Moya, “però s’ha de seguir lluitant contra l’enemic emmascarat”.

Sebastià Bennasar a Portugal

Durant el debat es va obrir també el tema de la recessió, fins i tot va haver-hi una comparativa entre els successos ocorreguts a Portugal i els que van ocórrer a Espanya. Segons Lídia Jorge, no es pot comparar un país amb un altre, ja que a Portugal va haver una implosió i a Espanya va ser totalment diferent. A Portugal no va haver cap vessament de sang, els únics que van disparar van ser els membres de la policia política, que van matar cinc persones i en van ferir vuitanta. Les guerres colonials i les gran matances que s’hi van produir van fer que els militars es neguessin a obrir foc. “Va ser un moment impressionant en què durant un dia persones de bàndols completament oposats van lluitar per una causa compartida”, explicava l’escriptora. Sebastià Bennasar va reflectir el seu sentiment de nostàlgia de no haver estat com els portuguesos i haver esperat a la mort del dictador al llit per instaurar una democràcia. Tots tres ponents van expressar el seu descontent per la manca de neteja que va haver en països com Espanya, Alemanya o Portugal després dels processos dictatorials, ja que es van eliminar els alts càrrecs però la resta de la societat va continuar exercint les seves funcions.

Al final del debat es va discutir la pregunta que es plantejava al principi, “A partir de quin moment una novel·la és històrica?”. Manuel Moya sosté que un fet com el 25 d’abril ja es pot considerar històric quan ja han passat uns deu o quinze anys. “El procés, però, no es pot relatar, ja que encara falten un parell de generacions per recapitular informació”. Lídia Jorge, en canvi, va explicar des de la pròpia experiència per què la seva novel·la no és una novel·la històrica. Jorge ha intentat canviar el relat creant una faula al voltant d’una situació real per transmetre moments de la història als joves, transfigurant la història i oferint-la al futur com una cosa que alhora no traeix els fets, però que introdueix elements de bellesa a allò que va succeir. Sebastià Bennasar, en canvi, va ser l’únic ponent en reconèixer obertament que per a ell tota novel·la és històrica des del moment de la seva concepció “Només hi ha un factor que la converteix en històrica: el temps. Qualsevol història contada avui encara no es pot considerar novel·la històrica, però després d’un període de temps segurament ho serà”, diu Bennasar.

L’acte es va tancar amb un breu torn de preguntes obert al públic, en què es va debatre sobre l’esperit de culpabilitat dels portuguesos, la seva dificultat en expressar els fets del passat i sobre el podrit procés de transició cap a la democràcia tant a Espanya com a Portugal.

Avui nova jornada de Barcelona Novel·la Històrica amb tres noves sessions a partir de les 17h sobre la novel·la històrica femenina, la novel·la de la primera Gran Guerra Mundial i el sexe a la Roma imperial. Podeu consultar programa i horaris al web de Barcelona Novel·la Històrica. Un dels convidats és l’escriptor rossellonès, Joan Daniel Bezsonoff, que us presentem aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació