La ‘Revista de Girona’ dóna veu a ‘Els altres exilis’

19.09.2015

El darrer número de la Revista de Girona, corresponent als mesos de setembre i octubre, posa el focus en els altres exilis, és a dir, en aquells que van tenir lloc a les comarques gironines i són més o menys coneguts més enllà de l’exili per excel·lència, el del 1939. A banda d’aquest extens dossier, que ha coordinat Arnau Gonzàlez, la revista ve carregada amb altres continguts com l’article Víctor Català contra el govern català, un repàs a la biografia de la doctora Francesca Bartrina i un reportatge fotogràfic de la festa de la sal.

La 'Revista de Girona' dedica un dossier a 'Els altres exilis' | Revista de Girona

La ‘Revista de Girona’ dedica un dossier a ‘Els altres exilis’ | Revista de Girona

La història, especialment en el període 1923-1945, va convertir les comarques gironines “en un escenari gegantí on es van representar algunes de les tragèdies més dramàtiques del segle passat”, explica el professor del departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Arnau González, en la introducció d’aquest dossier, que porta per nom Els altres exilis. Per donar veu a aquesta realitat, la revista inclou set articles d’historiadors i professors d’aquest àmbit que donen visions de diferents exilis, com l’evacuació dels italians gironins el 1936, la fugida dels catalans conservadors i desertors i l’entrada a Catalunya de persones perseguides pel nazisme i vingudes de mitja Europa.

Entre els textos que recull el dossier destaca un article d’Enric Pujol que fa un repàs dels exilis des d’aquells que fugien de les guerres colonials fins a l’exili dels que van escapar, durant la Segona Guerra Mundial, de l’ocupació nazi a França. En clau més política, Joan Esculies recorda com la frontera gironina va veure dues vegades com Francesc Macià s’exiliava i explica com el Pirineu gironí va ser clau en la preparació del complot de Prats de Molló.

El trànsit de fugitius, desertors, contrabandistes i nòmades queda relatat per Jordi Rubió Coromina en un text sobre els Pirineus gironins, que defineix com “la frontera permeable”. Rubió Coromina assenyala que entre el 1936 i el 1938 els Pirineus “oferien una solució prou bona als gironins que volien fugir del territori republicà i que no podien obtenir un passaport”. L’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès van ser les comarques amb més nombre de fugitius que, en total, Rubió Coromina xifra en 10.000 persones durant aquest període. L’article també fa referència a les rutes utilitzades pels exiliats i parla amb una de les membres d’una de les xarxes d’evasió de La Garrotxa.

El dossier també inclou un article sobre les caravanes d’estrangers que fugien de la guerra per la Jonquera i Puigcerdà i un text de Josep Calvet sobre els resistents francesos, militars aliats, jueus i nazis que van buscar refugi a l’Espanya franquista. A més, el director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Joqnuera, Jordi Font Agulló, escriu sobre com el febrer del 1939 ha anat adquirint el rang de mite i els efectes històrics que va tenir.

La vida de Francesca Bartrina i l’enfrontament de Víctor Català amb la Mancomunitat

Més enllà del dossier Els altres exilis, el número de setembre i octubre de la Revista de Girona també inclou altres continguts. Entre aquests destaca un article biogràfic de Francesca Bartrina que escriu Xavier Xargay. El text repassa la vida de Bartrina des de la seva infantesa a Serinyà fins al seu pas pel Col·legi Universitari de Girona i, més tard, per la Universitat de Vic, on va exercir d’investigadora i de professora. “Havia triat la carrera de filologia no per un gust primmirat per la llengua, sinó per un gust profund per la lectura”, diu Xargay. En l’article, l’autor recorda la tasca de Bartrina en l’estudi de la literatura de gènere al nostre país, però també “la seva energia i vitalitat”, que la van dur “a obrir totes les portes que tenia a l’abast”.

Un altre dels articles de la Revista de Girona fa referència al llarg litigi que va mantenir Víctor Català amb la Mancomunitat i la Generalitat. El periodista i escriptor Xavier Febrés, que firma l’article, relata com l’autora va enfrontar-se a les institucions perquè no volia cedir la seva col·lecció de troballes d’Empúries. Tot i que aquesta col·lecció li va ser requisada el 1936 per ordre del conseller de Cultura, l’article explica que va retornar a la postguerra al domicili de la propietària i actualment manté la condició de col·lecció particular.

Finalment, la Revista de Girona es completa amb un reportatge fotogràfic de Maria Abras sobre la Festa de la Sal, que té lloc a l’Escala i acull cada any prop de 10.000 persones. La revista també inclou un reportatge sobre els estudiants estrangers de la Universitat de Girona i una entrevista al rector de Tossa de Mar i professor de llengua, Joan Carreres.

Etiquetes: